Arxiu d'etiquetes: Alacantí

Sant Vicent del Raspeig (Alacantí)

19 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 40,55 km2, 109 m alt, 56.302 hab (2015)

Situat en un terreny muntanyós, a la serralada pre-bètica valenciana, al nord-oest d’Alacant.

Al secà s’hi conreen majoritàriament ametllers, i al regadiu, que s’aprovisiona del canal de l’horta d’Alacant i de fonts, s’hi conrea ametllers, parres, pereres i cítrics. Bestiar oví i cabrum. Indústria afavorida per la proximitat d’Alacant (materials de la construcció, derivats de la fusta, alimentàries, papereres i tèxtils). Àrea comercial d’Alacant. Important ascens demogràfic a partir del 1950 a causa de la immigració.

A la vila destaca l’església parroquial de Sant Vicent.

El terme hi ha, a més, les partides de Canastell, Raspeig, Torregrosses, colònia de Santa Isabel i Boqueres.

Sant Joan d’Alacant (Alacantí)

11 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 9,64 km2, 40 m alt, 22.825 hab (2015)

Situat al litoral, a l’horta i al nord de la ciutat d’Alacant. El riu de Montnegre (o Sec) és el límit septentrional. Les terres incultes són escasses.

Agricultura de regadiu amb predomini sobre els de secà; els conreus més estesos són els d’horta i ametllers, seguits de garrofers i oliveres. Indústries derivades de la fusta (fabricació de mobles) i de l’agricultura (d’olis, farineres i peladores d’ametlles). Important activitat turística a la platja de Sant Joan. Àrea comercial d’Alacant. A partir del 1960 la població gairebé s’ha triplicat.

La vila està situada en un embrancament viari de diverses carreteres. L’actual edifici de l’església parroquial és del 1862.

Enllaç web: Ajuntament

Borgonyó

Deixa un comentari

(Alacant, Alacantí)

Llogaret, a 15 km a l’oest de la ciutat, al vessant meridional de la serra de Fontcalent, antiga possessió del comte de Santa Clara.

Boqueres

1 Resposta

(Sant Vicent del Raspeig, Alacantí)

Caseriu, al nord de la vila.

Bonavista de la Creu

Deixa un comentari

(Alacant, Alacantí)

(cast: Vistahermosa de la Cruz) Barri residencial, situat al nord-est de la ciutat, al llarg de la carretera de València, prop del tossal de Manises, creat després del 1939.

El 1952 fou erigit en parròquia.

Benimagrell

Deixa un comentari

(Sant Joan d’Alacant, Alacantí)

Llogaret, a mig quilòmetre de la vila.

Mutxamel (Alacantí)

12 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 47,65 km2, 63 m alt, 24.232 hab (2014)

Situat a l’horta d’Alacant (on hi ha el petit pantà de Mutxamel) i drenat pel riu Montnegre, prop de la seva desembocadura, al nord-est d’Alacant. La major part del terme és plana i solament al nord és accidentat pels contraforts de les serres de Bonalba i Ballestera.

La principal activitat és l’agricultura; els conreus d’horta ocupen el 20% del total conreat i són possibles gràcies a la sèquia de l’Horta, derivada del Montnegre, i també als regatges derivats de l’embassament de Tibi. Produeix, principalment, tomàquets i cítrics. Al secà es conreen cereals, vinya, garrofers, ametllers i oliveres. La indústria es deriva de l’agricultura; també hi ha indústria de mobles. Pertany a l’àrea comercial d’Alacant.

La població, a partir del 1960, gairebé s’ha triplicat, afavorit per la proximitat d’Alacant, ciutat de la qual ha esdevingut pràcticament en suburbi. És un lloc d’estiueig.

La vila és un nucli caminer prolongat sobre la carretera de Sant Joan a Xixona; s’hi destaquen l’església parroquial de Sant Salvador (construïda el 1513 i reformada a mitjan segle XIX) i algunes cases senyorials.

Dins el terme hi ha l’antic lloc i actual raval de Penya-serrada i el caseriu del Ravalet (on hi ha el santuari de Montserrat).

Enllaç web: Ajuntament

Benalua

2 Respostes

(Alacant, Alacantí)

Barri popular, situat prop de la costa, a occident del nucli urbà, construït per una empresa privada (Societat dels Deu Amics) a partir del 1884, després de l’enderrocament de les muralles.

Durant la seva construcció foren trobades nombroses restes de la ciutat romana (segles I al V), especialment ceràmica, una necròpoli tardana i una inscripció amb el nom de Lucentum.

Els carrers foren traçats en quadrícula, i les primeres cases eren de planta baixa i un sol pis. El 1893 fou inaugurat el tramvia que l’unia al nucli d’Alacant.

L’església primitiva (Sant Joan Baptista) fou edificada a partir del 1889; el 1931 i el 1936 fou totalment destruïda, i l’actual és posterior al 1939. Fou erigida en parròquia el 1915.

Benacantil, el

8 Respostes

(Alacant, Alacantí)

Turó (106 m alt), situat damunt la vila vella de la ciutat. Al seu cim hi ha el castell de Santa Bàrbara. Hi han estat trobades restes d’un poblat de la cultura del bronze valencià i d’un posterior poblat ibèric.

L’Alacant islàmic era situat al peu sud-oest del turó, de cara a la badia, i coincidia aproximadament amb la vila vella; era defensat per un alcàsser, que fou pres pels castellans el 1248 i definitivament per Jaume I el Conqueridor el 1265.

Baver, el

2 Respostes

(Alacant, Alacantí)

(cast: el Babel) Barri i partida rural, situat al sud de la ciutat, davant la platja del Baver (que s’estén entre el port, el barranc de Sant Blai i la rambla de les Ovelles).

La part més pròxima al centre d’Alacant, on fou començat a construir el 1884 el barri de Benalua, havia estat anomenada els Antigors, i hi ha estat trobades restes d’una ciutat romana.

Al segle XVIII el Baver formava encara un port natural.