(Alacant, 7 febrer 1836 – 15 març 1908)
Escriptor. Fou cronista oficial d’Alacant.
És autor dels estudis Crónica de la muy ilustre y siempre fiel ciudad de Alicante (1876) i Rebelión militar de 1844 en Alicante (1899).
(Alacant, 10 agost 1902 – 16 agost 1961)
Escriptor. És autor del llibre de narracions històriques titulat Al pie del Benacantil (1953).
(Alacant, 19 octubre 1849 – Novelda, Vinalopó Mitjà, 27 desembre 1916)
Músic. El 1890 fundà a Alacant la Societat de Quartets Clàssics. Dirigí la capella de música del Col·legial de Sant Nicolau.
Deixà obres per a orgue, piano i cor. També té composicions per a orquestra i per a banda.
(Alacant, 24 juny 1813 – 23 gener 1886)
Escriptor. Fou cronista provincial d’Alacant (1867-85), redactor d'”El Heraldo” i “El Pensamiento” i fundador d'”El Teatro”, “La Flor” i altres periòdics.
Publicà els reculls poètics Poesías (1840), Afectos de madre (1844 i 1874), Enma (1854), Cantares y otras rimas que lo parecen (1876), etc, les novel·les Dos coronas (1854), Dolor y resignación (1854) i altres reculls de prosa literària –Anacaona, 1856- i cròniques d’història local.
(Alacant, 6 novembre 1887 – 6 gener 1951)
Pintor. Exercí una gran influència a Alacant.
Conreà el paisatge, dins la línia expressionista.
(Alacant, 15 març 1748 – Aranjuez, Castella, 14 setembre 1808)
Militar i arqueòleg. Comte de Lumiares. Fou un arqueòleg típic del segle XVIII, un dels més destacats del País Valencià, sobretot en el camp de l’epigrafia i de la numismàtica, però, avançant-se al seu temps, valorà les ceràmiques. L’any 1800, fundà un jardí botànic a Mutxamel (Alacantí) que, en estat molt malmès, encara es conserva.
El 1808, arran de la invasió francesa, fou nomenat per la Junta Suprema del Regne de València vocal de la Junta Central de Cadis.
Publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España (1773), Barros saguntinos. Disertación sobre estos monumentos antiguos (1779), Lucentum, hoy ciudad de Alicante (1780) i una Carta crítica (1787) a l’obra geogràfica de Bernat Espinalt i Garcia Atlante español. Pòstumament, el 1854 fou publicat l’important recull Inscripciones y antigüedades del Reino de Valencia. Mantingué correspondència amb Gregori Maians.
El 1799, a la mort de la seva mare, esdevingué marquès de Castelo Rodrigo, príncep Pio di Savoia, duc de Nocera i marquès d’Almonesir.
(Alacant, 1896 – segle XX)
Escriptor i enginyer agrònom.
Obres seves són les titulades La riqueza agrícola en la provincia de Alicante (1952), Influencia del ahorro en lo social (1952), El Huerto del Cura (1956) i Presencia de la palmera en la provincia de Alicante (1959).
(Alacant, 4 octubre 1826 – 29 setembre 1889)
Escriptor. Presidí la societat teatral El Fènix.
És autor de diverses obres de teatre, la més coneguda de les quals és la bilingüe Un fill digne d’Alacant o Entusiasmo contra el moro, editada el 1860. Escriví preferentment en català, idioma que empraria també a la seva producció poètica.
(Alacant, 1697 – segle XVIII)
Picapedrer. Nebot de Felip Terol, amb el qual intervingué en l’arrendament de la portalada que comunica l’església i la capella de la comunió de Sant Nicolau d’Alacant (1736); també amb el seu oncle treballà en la capella de la comunió de l’església d’Agost.
Dades dels Països Catalans 