Antic convent d’agustinians. Fundat el 1595 per Elionor Ponç de Pallars, senyora del lloc, en una ermita anterior de la mateixa dedicació.
Al segle XVIII fou renovat el convent i l’església (1726); l’edifici fou enderrocat el 1838, després de l’exclaustració.
Antic convent de monges agustinianes, fundat a la ciutat, sobre una antiga sinagoga jueva, el 1409 per una comunitat procedent del monestir de Santa Bàrbara d’Alzira.
L’antic convent fou aterrat el 1868, i les monges, després d’estatjar-se a diversos establiments provisionals, el 1899 iniciaren la construcció del convent actual al carrer de l’Alboraia.
En la seva església, neogòtica, inaugurada el 1914, es venera una imatge gòtica de Sant Cristòfol, trobada segons una tradició el 1391, que fou antigament centre de devoció popular dels valencians.
(València, 1539 – 1621)
Teòleg. Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde.
És autor d’una Commentariorum in disputationem de iustitia (1591) i d’altres estudis de caràcter religiós que restaren inèdits.
(Guardamar del Segura, Baix Segura, 29 gener 1666 – 26 juliol 1735)
Religiosa mística augustiniana. Es casà molt jove i quedà vídua el 1689 amb quatre fills i una gran misèria, fins al punt de viure de caritat.
Vers el 1700 es féu terciària augustiniana i escriví la seva vida i experiències místiques: Doctrinas o Revelaciones doctrinales y nueve décimas y un poema.
Fou incompresa i tinguda per visionària, però al final fou reconeguda la seva pietat. Entre el 1735 i el 1744 foren escrites tres biografies d’ella.
(Castelló de la Plana, 1731 – Alzira, Ribera Alta, 1807)
Eclesiàstic. Estudià arts i teologia, fou monjo augustinià del monestir de Santa Maria d’Aigües Vives (1767-1807).
Escriví alguns tractats i traduccions religiosos, així com Disertación sobre la antigüedad de la orden de san Agustín y sobre el verdadero lugar en que fue fundado el monasterio Severino o Setavitano (1804).
(País Valencià, segle XVII – València, 1680)
Bandoler. Frare agustinià. S’oferí al lloctinent general de València Pedro Manuel Colón de Portugal, per capturar el bandoler mossèn Senent a canvi de l’indult del seu germà, també bandoler, i acceptada la proposició, es convertí en cap de quadrilla i aconseguí de capturar el bandoler Senent.
Deixà aleshores l’hàbit i es convertí ell mateix en bandoler i es féu temible sota el nom d’el Frare. Capturat a Horta de València i empresonat a la torre dels Serrans, el governador de València Josep de Castellví i d’Alagó el processà i féu garrotar malgrat la reclamació del pres feta per l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí.
Aquest excomunicà el governador per haver infringit el fur eclesiàstic -juntament amb la resta del tribunal i la ciutat de València-; el lloctinent general fou deposat del càrrec i el governador no fou perdonat fins després d’ésser multat i sotmès a una pública i humiliant pena corporal de mans del mateix arquebisbe.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1704 – Madrid, 1770)
Escripturista i poliglot. Estudià primeres lletres a França i després filosofia, dret i cànons. El 1732 professà a Madrid al convent dels agustins, on residí quasi sempre, llevat d’un curt temps que fou prior a Ciudad Rodrigo.
Pel seu coneixement del grec i d’altres idiomes, col·laborà activament, per bé que anònimament, amb l’historiador Enrique Flórez. El 1762 se li concedí el títol de mestre supernumerari.
L’any anterior edità una obra en llatí sobre la interpretació de la Sagrada Escriptura i és autor també d’altres obres escripturístiques que restaren manuscrites.
Veure> Santa Maria de la Real (canònica agustiniana).
(Palma de Mallorca, segle XVII – 1766)
Escriptor. Agustinià (1694), és autor de tractats religiosos i piadosos en castellà i de gran nombre de composicions poètiques en català, que és conserven inèdites.
Fou germana seva Verònica Pont i Perelló (Palma de Mallorca, segle XVII – 1747) Religiosa agustina. Escriví una autobiografia.
(Palma de Mallorca, 1687 – 1743)
Frare agustí. Era mestre en arts i doctor en teologia. Fou catedràtic de filosofia a l’Estudi General de Mallorca. Fou prior i visitador.
És autor d’uns Apuntes y noticias para formar una crónica de los conventos de agustinos de Mallorca y de sus varones ilustres.
Dades dels Països Catalans 