(País Valencià, segle XIX)
Agrònom. Publicà alguns estudis d’interès sobre temes agrícoles, com el titulat Breve noticia del cultivo del arroz, cual se halla establecido en el Reino de Valencia (1833).
(País Valencià, segle XIX)
Agrònom. Publicà alguns estudis d’interès sobre temes agrícoles, com el titulat Breve noticia del cultivo del arroz, cual se halla establecido en el Reino de Valencia (1833).
(Santa Cruz, Burgos, 1720 – València, 18 febrer 1801)
Agrònom. Introduí la nova agricultura basada en l’experimentalisme i la ciència aplicada.
Publicà Agricultura general y gobierno de la casa de campo, en deu volums (1765-95), adaptació de Le gentilhomme cultivateur de Dupuy-Demportes, i hi incorporà texts seus i d’altres membres de la Societat Econòmica de València i de Gregori Maians.
(València, 12 novembre 1976 – )
Organització professional agrària, unitària i independent, sense ànim de lucre. Constituïda el 1976 a Bonrepòs (Horta) amb la finalitat de defensar i promoure els interessos generals, socials i professionals dels agricultors i ramaders del País Valencià.
Amb més de 15.000 afiliats, és l’única organització d’àmbit autonòmic amb forta implantació i presència en totes les comarques i sectors valencians. El sector apícola, per exemple, agrupa un 80% dels apicultors valencians. Pel que fa a l’àmbit estatal, està integrada en la COAG, mitjançant la qual tenen representació a Europa.
Editen una revista mensual sobre actualitat agrària titulada “Camp Valencià”, fundada el 1977.
Enllaç web: La Unió de Llauradors i Ramaders
(Alacant, 1896 – segle XX)
Escriptor i enginyer agrònom.
Obres seves són les titulades La riqueza agrícola en la provincia de Alicante (1952), Influencia del ahorro en lo social (1952), El Huerto del Cura (1956) i Presencia de la palmera en la provincia de Alicante (1959).
(Palma de Mallorca, segle XIX – 1893)
Tècnic agrònom. Germà d’Emili. Fou catedràtic d’història natural i agricultura a l’Institut de Palma.
És autor de diverses obres sobre qüestions agrícoles.
(Quartell, Camp de Morvedre, 12 desembre 1812 – Vila-real, Plana Baixa, 4 octubre 1889)
Polític i agricultor. Fou tinent d’alcalde de València (1843), diputat (1846-58 i 1859-78), secretari i vice-president del Congrés i l’any 1881 fou nomenat senador, càrrec que més tard obtingué com a vitalici. Fou successivament membre de l’oposició conservadora i de la Unión Liberal. Es distingí per les seves intervencions proteccionistes.
Propietari d’hisendes agrícoles, introduí noves varietats de fruites (com el mandariner i intentà el cultiu del canyamel) a l’Horta valenciana, i fou un dels pioners en l’ús d’adobs inorgànics i en l’exportació de taronges.
(Costoja, Vallespir, 29 març 1945 – Sant Nazari, Rosselló, 4 desembre 2016)
Escriptor. Enginyer agrònom, fou professor al Liceu agrícola de Tesà (Rosselló) i responsable de la secció d’agricultura de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada (Conflent).
Ha publicat El petit llibre de Catalunya-Nord (1974), edició ampliada el 1978 en col·laboració amb la seva dona, Montserrat Biosca, i ha dirigit Els vins del Rosselló (1980). Ha col·laborat en diversos periòdics (especialment “La Falç”, entre 1970 i 1978) amb el pseudònim de Pere Petit.
(Carcaixent, Ribera Alta, segle XVIII)
Eclesiàstic. Rector de Carcaixent. Organitzà la plantació de tarongers a la zona carcaixentina, transformant les terres ermes en un districte especialment productiu.
(País Valencià, segle XVIII)
Agrònom. Era marquès de la Torre de Carròs.
El 1788 publicà a València un Discurso sobre lo útil y aun necesario que se cree ser a la huerta de esta Ciudad el estiércol y polvo que se saca de sus calles, y perjudicial a la salud pública que permanezca en ellas. L’obra fou editada per la Societat Econòmica d’Amics del País.