Veure> Domènec de Vallmanya (cavaller afrancesat català, segles XVIII-XIX).
Valmanya, Domènec de *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: afrancesats/des
Amorós i Ondeano, Francesc
(València, 19 febrer 1770 – París, França, 8 agost 1848)
Polític i educador. Participà en la Guerra Gran (1793-95). El 1802 esdevingué secretari particular de Carles IV de Borbó, i l’any següent, conseller d’Índies. Durant la invasió napoleònica, fou un destacat afrancesat i amb Josep I fou conseller d’estat (1808) i fou un dels inspiradors de la política interior. Escriví una Representación a Fernando VII d’un gran interès per al coneixement del pensament dels afrancesats.
Exiliat a França (1814), obrí un gimnàs a París (1818). Considerat un dels fundadors de la gimnàstica moderna, publicà llibres sobre el tema, com la Gymnastique normale, militaire et civile (1824) i Manuel d’éducation physique, gymnastique et morale (1830).
Retornat a la península, el 1839 rebé el títol de comte de Sotelo.
Gendarmes d’en Garriga, els
(Empordà, segle XIX)
Escamot. Actuà a favor dels francesos durant la Guerra del Francès.
Depenien de Josep Garriga i Buach, comissari de Josep I Bonaparte al Principat.
Vidal, Josep -canonge Lleida-
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Eclesiàstic. Fou canonge penitencier del capítol de Lleida.
Durant la guerra contra els napoleònics, i en règim de seu vacant, publicà una pastoral en què es mostrava partidari de jurar fidelitat a Josep I Bonaparte.
Per justificar-se en aquesta actitud publicà l’opuscle titulat Manuscrito sobre el juramento que ha prestado el estado eclesiástico de Barcelona en las actuales circunstancias.
Vallmanya, Domènec de
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Cavaller. Tenia possessions a Calonge.
Fou un dels afrancesats més distingits, col·laborador preferent dels napoleònics al corregiment de Girona i Figueres.
Els guerrillers cremaren la seva casa de Calonge, com a represàlia.
Segarra, Francesc de
(Lleida, segle XVII – Perpinyà, 1688)
Polític. En iniciar-se la guerra dels Segadors era catedràtic de l’estudi general de Lleida. Es mostrà afecte a França, fet pel qual Pèire de Marca el féu membre del Consell Criminal de l’Audiència de Catalunya.
La seva actuació contra els desafectes a la causa francesa el convertí en el terror del Principat; dirigí detencions il·legals, com la de l’oïdor militar Domènec de Negrell (1649), i reprimí l’alçament anti-francès de Puigcerdà amb una gran ferocitat (1652).
Poc abans de retre’s Barcelona a Felip IV, fugí amb Josep de Margarit i altres i s’establí al Rosselló, on fou recompensat per Lluís XIV amb béns confiscats a nobles desafectes i amb el càrrec de governador del Rosselló (1654). Dirigí l’efímera reconquesta francesa de Ripoll (1653).
Es dedicà a la persecució dels partidaris de la reunificació de Catalunya; el 1667 féu executar un gran nombre de revoltats contra la gabella imposada pel govern francès i el 1674 intervingué en els processos contra els participants en la nova revolta dels angelets. Des del 1668 fou comissari general del patrimoni reial al Rosselló.
Garriga i Buach, Josep
(Sant Pere Pescador, Alt Empordà, 30 octubre 1771 – Elna, Rosselló, 7 setembre 1833)
Metge i polític. Estudià a Montpeller. El 1800 fou pensionat pel govern francès a Andalusia, per estudiar-hi una epidèmia d’origen poc aclarit. Havia estat director de les Reial Fàbriques.
Fou diputat a Baiona (1808) representant a Catalunya i el 1809 fou enviat pel rei Josep I Bonaparte a Catalunya com a comissari reial. Durant l’ocupació napoleònica col·laborà amb les autoritats franceses per establir un sistema de recaptacions a l’Empordà. Posteriorment s’establí com a metge a Elna, on morí.
Amb J. M. de San Cristobal escriví la Química general aplicada a las artes (1804), obra molt notable per a l’època.
Ferrater i Soler, Antoni de
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Polític i ciutadà honrat de Barcelona.
Afrancesat, regidor des del 1805 de l’ajuntament de la ciutat, fou l’únic que jurà fidelitat a Josep Bonaparte, i fou nomenat regidor en cap de 1809 a 1812.
Durant la incorporació de Catalunya a França (1812) continuà com a membre del consell municipal, i fou encarregat del proveïment de la ciutat.
Casanova, Ramon
(Barcelona, 1756 – França ?, 1812)
Cap de policia. Agent de negocis, afrancesat i anticlerical foribund, fou el comissari de policia de Barcelona durant part de l’ocupació francesa, regidor municipal i comissari del govern francès a l’ajuntament de Barcelona.
Figurà també en la Comissió d’Emigrats que s’encarregà del segrest i apropiació dels béns dels ciutadans absents. Desarticulà tres conspiracions contra els ocupants (1808-09).
Pel novembre de 1810 el governador Augereau el destituí a conseqüència dels abusos comesos, i el deportà a França.
Dades dels Països Catalans 