Arxiu d'etiquetes: afrancesats/des

Valmanya, Domènec de *

Deixa un comentari

Veure> Domènec de Vallmanya (cavaller afrancesat català, segles XVIII-XIX).

Amorós i Ondeano, Francesc

Deixa un comentari

(València, 19 febrer 1770 – París, França, 8 agost 1848)

Polític i educador. Participà en la Guerra Gran (1793-95). El 1802 esdevingué secretari particular de Carles IV de Borbó, i l’any següent, conseller d’Índies. Durant la invasió napoleònica, fou un destacat afrancesat i amb Josep I fou conseller d’estat (1808) i fou un dels inspiradors de la política interior. Escriví una Representación a Fernando VII d’un gran interès per al coneixement del pensament dels afrancesats.

Exiliat a França (1814), obrí un gimnàs a París (1818). Considerat un dels fundadors de la gimnàstica moderna, publicà llibres sobre el tema, com la Gymnastique normale, militaire et civile (1824) i Manuel d’éducation physique, gymnastique et morale (1830).

Retornat a la península, el 1839 rebé el títol de comte de Sotelo.

Gendarmes d’en Garriga, els

Deixa un comentari

(Empordà, segle XIX)

Escamot. Actuà a favor dels francesos durant la Guerra del Francès.

Depenien de Josep Garriga i Buach, comissari de Josep I Bonaparte al Principat.

Vidal, Josep -canonge Lleida-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Eclesiàstic. Fou canonge penitencier del capítol de Lleida.

Durant la guerra contra els napoleònics, i en règim de seu vacant, publicà una pastoral en què es mostrava partidari de jurar fidelitat a Josep I Bonaparte.

Per justificar-se en aquesta actitud publicà l’opuscle titulat Manuscrito sobre el juramento que ha prestado el estado eclesiástico de Barcelona en las actuales circunstancias.

Vallmanya, Domènec de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Cavaller. Tenia possessions a Calonge.

Fou un dels afrancesats més distingits, col·laborador preferent dels napoleònics al corregiment de Girona i Figueres.

Els guerrillers cremaren la seva casa de Calonge, com a represàlia.

Segarra, Francesc de

Deixa un comentari

(Lleida, segle XVII – Perpinyà, 1688)

Polític. En iniciar-se la guerra dels Segadors era catedràtic de l’estudi general de Lleida. Es mostrà afecte a França, fet pel qual Pèire de Marca el féu membre del Consell Criminal de l’Audiència de Catalunya.

La seva actuació contra els desafectes a la causa francesa el convertí en el terror del Principat; dirigí detencions il·legals, com la de l’oïdor militar Domènec de Negrell (1649), i reprimí l’alçament anti-francès de Puigcerdà amb una gran ferocitat (1652).

Poc abans de retre’s Barcelona a Felip IV, fugí amb Josep de Margarit i altres i s’establí al Rosselló, on fou recompensat per Lluís XIV amb béns confiscats a nobles desafectes i amb el càrrec de governador del Rosselló (1654). Dirigí l’efímera reconquesta francesa de Ripoll (1653).

Es dedicà a la persecució dels partidaris de la reunificació de Catalunya; el 1667 féu executar un gran nombre de revoltats contra la gabella imposada pel govern francès i el 1674 intervingué en els processos contra els participants en la nova revolta dels angelets. Des del 1668 fou comissari general del patrimoni reial al Rosselló.

Garriga i Buach, Josep

2 Respostes

(Sant Pere Pescador, Alt Empordà, 30 octubre 1771 – Elna, Rosselló, 7 setembre 1833)

Metge i polític. Estudià a Montpeller. El 1800 fou pensionat pel govern francès a Andalusia, per estudiar-hi una epidèmia d’origen poc aclarit. Havia estat director de les Reial Fàbriques.

Fou diputat a Baiona (1808) representant a Catalunya i el 1809 fou enviat pel rei Josep I Bonaparte a Catalunya com a comissari reial. Durant l’ocupació napoleònica col·laborà amb les autoritats franceses per establir un sistema de recaptacions a l’Empordà. Posteriorment s’establí com a metge a Elna, on morí.

Amb J. M. de San Cristobal escriví la Química general aplicada a las artes (1804), obra molt notable per a l’època.

Ferrater i Soler, Antoni de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)

Polític i ciutadà honrat de Barcelona.

Afrancesat, regidor des del 1805 de l’ajuntament de la ciutat, fou l’únic que jurà fidelitat a Josep Bonaparte, i fou nomenat regidor en cap de 1809 a 1812.

Durant la incorporació de Catalunya a França (1812) continuà com a membre del consell municipal, i fou encarregat del proveïment de la ciutat.

Casanova, Ramon

2 Respostes

(Barcelona, 1756 – França ?, 1812)

Cap de policia. Agent de negocis, afrancesat i anticlerical foribund, fou el comissari de policia de Barcelona durant part de l’ocupació francesa, regidor municipal i comissari del govern francès a l’ajuntament de Barcelona.

Figurà també en la Comissió d’Emigrats que s’encarregà del segrest i apropiació dels béns dels ciutadans absents. Desarticulà tres conspiracions contra els ocupants (1808-09).

Pel novembre de 1810 el governador Augereau el destituí a conseqüència dels abusos comesos, i el deportà a França.