(Castelltallat, Bages, 4 desembre 1898 – Barcelona, 28 juny 1934)
Advocat, periodista i polític. Líder de les forces republicanes i catalanistes de Manresa, tingué molt d’ascendent en les organitzacions obreres i fou l’alcalde que proclamà la República a la dita ciutat (1931).
Diputat a les Constituents (1931) i al Parlament Català (1932), fou conseller d’Economia i Agricultura (gener-febrer 1933), i conseller de la Governació (febrer-octubre 1933 i gener-juny 1934).
(Sarrià, Barcelona, segle XIX – Barcelona, segle XX)
Advocat. Era secretari de l’ajuntament de Sarrià.
Publicà les següents obres: Lo que debe saber todo concejal, en col·laboració amb J.M. Tallada, Ley municipal comentada, Manual de legislación electoral i d’altres escrits.
(Barcelona, 13 setembre 1828 – Madrid, 7 gener 1895)
Economista i advocat. El 1853 es traslladà a Madrid, on començà la seva campanya en pro de les idees lliurecanvistes.
Va ocupar successivament la càtedra d’economia política i dret administratiu a la Universitat de Santiago (1854), la d’història de comerç a l’Escola Superior de Madrid i la de dret marítim i història mercantil a la Universitat Central.
Deixeble i amic de Laureà Figuerola, va ésser sotssecretari del ministeri de Finances quan aquest ocupà la cartera (1869), fou conseller d’Estat i d’Instrucció Pública (1891) i membre de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas.
(Barcelona, 19 novembre 1881 – Madrid, 4 juny 1932)
Advocat i polític. Afiliat al partit federal, fou diputat per Figueres (1905 i 1907).
Fou un entusiasta defensor de Solidaritat Catalana i formà part de la coalició republicana a les corts del 1910, al terme de les quals va obtenir el càrrec de secretari del congrés.
Després del fracàs de les eleccions del 1916, se separà dels federals i s’adherí al partit liberal dirigit per Romanones, amb el qual fou ministre d’instrucció pública (1918-19). L’any 1922 va tenir la mateixa cartera dins el govern de García Prieto.
A l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera es retirà de la política.
(Calella, Maresme, 12 juliol 1851 – Barcelona, 8 setembre 1877)
Escriptor i advocat. Germà d’Honorat.
Residí a Barcelona, on cal·laborà a “La Renaixença” i “La Gramalla”, que li publicà en fulletó el llarg poema patriòtic La morta viva.
Publicà, a més d’alguns llibres de poemes en castellà, els reculls Guspires (1875) i Fantasies (1876).
(Cervera, Segarra, 7 juny 1762 – Igualada, Anoia, 2 maig 1832)
Numismàtic, advocat i historiador. El 1782 era professor de lleis a Cervera.
Escriví un interessant Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña (1818), del qual restà inèdit el tercer volum. Publicà també un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Jaime el Conquistador (1819), que aparegué com a apèndix de la segona edició de la Gramàtica de Pau Ballot.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1822.
Deixà inèdits uns Apuntes para la historia de las invasiones de las tropas francesas en 1808.
(Sabadell, Vallès Occidental, 18 juliol 1854 – Barcelona, 24 febrer 1931)
Cooperativista, advocat i polític.
Afiliat al partit republicà, el 1888 va ésser president de l’Associació de Corresponsals de la Premsa Nacional i Estrangera i el 1890 va fundar amb Odón de Buen “El Radical”. També va fundar la Cambra Regional de Societats Cooperatives de Catalunya i Balears i la revista “Cooperativa Catalana” (1890).
Va ocupar el càrrec de regidor de Barcelona (1901). Va ésser secretari de la Cambra de Comerç espanyola a Londres i va dirigir la revista “The Anglo-Spanish Trade” (1903-13). A les corts del 1916 va ésser diputat per Sabadell.
(Barcelona, 1830 – 1913)
Advocat i escriptor.
Militava al partit conservador. Fou diverses vegades regidor de Barcelona, on també presidí el Conservatori del Liceu.
Publicà traduccions molt remarcables al castellà d’alguns clàssics grecs.
Fou el pare d’Enric i de Joaquim Sagnier i Villavecchia i l’avi de Núria Sagnier i Costa.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Advocat i especialista en orientació professional.
Fou secretari del Museu Social, des d’on fundà el 1914 el Secretariat d’Aprenentatge, que poc després transformà en l’Institut d’Orientació Professional, on formà part del consell tècnic que el dirigí.
Organitzà junt amb E. Mira la Segona Conferència Internacional de Psicotècnia aplicada a l’orientació professional i a l’organització científica del treball (Barcelona, 1921).
És autor de Municipalización de las Bolsas de Trabajo (1912), Projecte de funcionament de l’Institut d’Orientació Professional (1918) i L’escola primària i l’orientació professional (1921).
(Barcelona, 10 desembre 1899 – Lleida, 27 agost 1936)
Periodista i advocat.
Fou alcalde de Lleida el 1935 en el període de suspensió de l’Estatut, diputat per Lleida al Parlament de Catalunya, de la minoria de la Lliga.
Formà part de les comissions parlamentàries de finances, examen de comptes, contractes de conreu, llei municipal, finances municipals i governació.
Fou mort en els primers moments de descontrols a l’inici de la guerra civil.
Dades dels Països Catalans 