(Sarrià, Barcelona, 1870 – Barcelona, 1951)
Advocat. Fill de Maurici Serrahima i Palà. Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid.
Exercí la professió més de seixanta anys i, pel seu prestigi, fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Caixa de Pensions (destituït el 1939). Fou, a més, membre de la junta del Col·legi d’Advocats i degà (1951).
Fou el pare de Maurici, Joan, Alfons i Rafael Serrahima i Bofill.
(Barcelona, 29 juny 1905 – 11 octubre 1959)
Advocat i atleta. Fill de Lluís Serrahima i Camín i germà de Maurici, Alfons i Rafael.
Fundador, juntament amb el seus germans del Club de Futbol Junior. Fou campió d’Espanya dels 100 m llisos (1928 i 1929) i participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam.
En honor seu, el seu nom ha estat donat a un estadi de Barcelona.
(Barcelona, 1862 – 1938)
Polític republicà. Germà de Gonçal. Advocat, s’afilià al partit federal orgànic. El 1891 passà al partit centralista de Salmerón.
El 1901 fou regidor de Barcelona i signà el manifest d’Unió Republicana a Catalunya. Vers el 1905 s’uní al lerrouxisme.
Formà part de la derrotada candidatura antisolidària en les eleccions a diputats a les corts d’abril de 1907, i el 1909 fou regidor i cap de la majoria radical a l’ajuntament. Fou també tinent d’alcalde.
Tingué una gran fama com a advocat defensor de processats polítics (aconseguí l’absolució de Ramon Sempau).
(Olot, Garrotxa, 1768 – Barcelona, 1836)
Taquígraf i advocat. Estudià lleis a Cervera i fou advocat de l’Audiència de Barcelona (1793).
Estudià taquigrafia a Madrid amb F. de P. Martí i Móra, i en tornar a Barcelona (1804) proposà a la Junta de Comerç de Barcelona la creació d’una escola de taquigrafia. La Junta acceptà i en obrir-la (1805) l’en nomenà director. Interromput l’ensenyament durant la guerra del Francès, el reprengué el 1814.
Publicà un Compendio de taquigrafía española (1831).
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Advocat i ciutadà honrat. Pertanyia al Consell de Cent. Hi restà després de les eleccions municipals de 1713.
Formà part d’una de les juntes que compongueren el govern provisional català durant el setge de Barcelona.
Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.
(Castelltallat, Bages, 4 desembre 1898 – Barcelona, 28 juny 1934)
Advocat, periodista i polític. Líder de les forces republicanes i catalanistes de Manresa, tingué molt d’ascendent en les organitzacions obreres i fou l’alcalde que proclamà la República a la dita ciutat (1931).
Diputat a les Constituents (1931) i al Parlament Català (1932), fou conseller d’Economia i Agricultura (gener-febrer 1933), i conseller de la Governació (febrer-octubre 1933 i gener-juny 1934).
(Sarrià, Barcelona, segle XIX – Barcelona, segle XX)
Advocat. Era secretari de l’ajuntament de Sarrià.
Publicà les següents obres: Lo que debe saber todo concejal, en col·laboració amb J.M. Tallada, Ley municipal comentada, Manual de legislación electoral i d’altres escrits.
(Barcelona, 13 setembre 1828 – Madrid, 7 gener 1895)
Economista i advocat. El 1853 es traslladà a Madrid, on començà la seva campanya en pro de les idees lliurecanvistes.
Va ocupar successivament la càtedra d’economia política i dret administratiu a la Universitat de Santiago (1854), la d’història de comerç a l’Escola Superior de Madrid i la de dret marítim i història mercantil a la Universitat Central.
Deixeble i amic de Laureà Figuerola, va ésser sotssecretari del ministeri de Finances quan aquest ocupà la cartera (1869), fou conseller d’Estat i d’Instrucció Pública (1891) i membre de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas.
(Barcelona, 19 novembre 1881 – Madrid, 4 juny 1932)
Advocat i polític. Afiliat al partit federal, fou diputat per Figueres (1905 i 1907).
Fou un entusiasta defensor de Solidaritat Catalana i formà part de la coalició republicana a les corts del 1910, al terme de les quals va obtenir el càrrec de secretari del congrés.
Després del fracàs de les eleccions del 1916, se separà dels federals i s’adherí al partit liberal dirigit per Romanones, amb el qual fou ministre d’instrucció pública (1918-19). L’any 1922 va tenir la mateixa cartera dins el govern de García Prieto.
A l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera es retirà de la política.
(Calella, Maresme, 12 juliol 1851 – Barcelona, 8 setembre 1877)
Escriptor i advocat. Germà d’Honorat.
Residí a Barcelona, on cal·laborà a “La Renaixença” i “La Gramalla”, que li publicà en fulletó el llarg poema patriòtic La morta viva.
Publicà, a més d’alguns llibres de poemes en castellà, els reculls Guspires (1875) i Fantasies (1876).
Dades dels Països Catalans 