(Saragossa, Aragó, 1856 – Barcelona, 15 gener 1924)
Actriu. Ingressà com a dama jove al Teatre Català Romea l’any 1880, en la companyia que dirigia Iscle Soler.
Hi assolí un lloc prominent entre les actrius catalanes.
Ella i Teodor Bonaplata estrenaren Terra Baixa, d’A. Guimerà, i hi feren els papers de protagonistes.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1920)
Actriu. Debutà al Teatre Català del Romea, on al costat de Fontova es formà com a actriu.
Posteriorment, al Novetats amb Enric Borràs i Concepció Ferrer, va obtenir grans èxits, especialment en el paper de Tomasa a l’obra Maria Rosa, de Guimerà. El 1898 estrenà El Nunci, de Feliu i Codina.
Actuà sobretot al darrer quart del segle XIX i quasi sempre en català.
Es retirà de l’escena bastants anys abans de la seva mort.
Eren fills de Jaume Pahissa i Laporta i germans de Jaume Pahissa i Jo.
Albert Pahissa i Jo (Barcelona, 1882 – 1973) Dibuixant. Destacà com a il·lustrador.
Anna Pahissa i Jo (Catalunya, segle XIX – segle XX) Actriu teatral. Actuà en el Teatre Íntim d’Adrià Gual.
Maria Pahissa i Jo (Catalunya, segle XIX – segle XX) Actriu teatral. També actuà en el Teatre Íntim d’Adrià Gual.
(Barcelona, 20 juny 1952 – 27 febrer 2015)
Actriu. Debutà el 1974 amb Les Troianes d’Eurípides. des de llavors ha treballat en nombrosos muntatges.
Premi Nacional d’interpretació el 1988, també ha rebut, entre altres, el premi de la Crítica (1995).
Com a directora cal destacar el muntatge Maria Rosa (1997) d’Àngel Guimerà, també muntà Olga sola de Joan Brossa, que li valgué el Premi de Direcció de la Crítica el 1998, entre d’altres obres.
Els darrers anys ha compaginat la interpretació amb la direcció escènica.
(Barcelona, 1889 – 18 juny 1968)
Actriu. Era filla del compositor Antoni Nicolau i Parera.
Estudià a l’Escola d’Art Dramàtic d’Adrià Gual, i encapçalà diverses companyies, alguna vegada juntament amb l’actor Ramon Martori.
Estrenà, entre altres obres, Rondalla d’esparvers (1918), de J.M. de Sagarra, i Al cor de la nit (1918) i Alta banca (1921), d’A. Guimerà. També destacà en els papers de Nora i de Hedda Gabler, de les obres d’Ibsen, i en Monna Vanna, de Maeterlinck.
Després del 1946 actuà en teatre radiofònic català, per a Ràdio Barcelona.
(Barcelona, 12 febrer 1872 – 3 abril 1954)
Actriu. Filla de Josep Agustí Morera i Font (Vinaròs, Baix Maestrat, 1826 – Barcelona, 1886), que fou actor i director teatral.
Debutà als sis anys i al llarg de la seva carrera va treballar en les millors companyies del teatre català i es va especialitzar en papers característics.
Va interpretar obres d’Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias i Josep Maria de Sagarra, entre altres. Dels seus èxits es destaca La reina vella de Guimerà.
Foren germanes seves:
(Barcelona, 1906 – 1932)
Actriu. Filla d’actors, passà l’infantesa a Amèrica.
Actuà davant del públic ja a deu anys, a Buenos Aires.
Tingué bons èxits a Barcelona, on actuà als seus darrers temps amb la companyia de teatre català Vila-Daví.
(Barcelona, 1822 – 7 gener 1888)
(Caterina Casals i Mirambell) Actriu. Debutà el 1845 al Teatre Nou.
Treballà a l’Odeon, al Circ Barcelonès, al Novetats, al Romea, etc.
Entre les seves interpretacions cal destacar Don Joan de Serrallonga, de V. Balaguer, i El ferrer de tall, de Frederic Soler.
S’especialitzà en papers de característica.
(Barcelona, 1856 – Madrid, 27 desembre 1929)
Actriu. Era filla de l’actriu Rosa Tenòrio.
Fou figura destacada del teatre; estrenà obres de Cano, Echegaray i López de Ayala, i treballà amb Rafael Cano i Antonio Vico. Fins al 1884 no actuà a Barcelona.
El 1889, arran del seu matrimoni, abandonà l’escena.
(Tortosa, Baix Ebre, 13 febrer 1845 – Manresa, Bages, 29 desembre 1902)
Actriu. Germana de Teodor.
S’inicià a la companyia de Julià Romea, i el 1865 era ja la primera actriu de la companyia de Valero i Vico. Treballà a diverses companyies, entre les quals les d’Antoni Tutau, que fou el seu segon marit.
Treballà als millors teatres de l’època: el Principal, el Romea, el Novetats, etc, on representà obres com Les heures del mas, Gal·la Placídia, La Dolores, etc.
Morí en plena representació de Locura d’amor.
Dades dels Països Catalans 