(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1158)
IV abat perpetu de Poblet. El 1154 succeí a l’abat Guerau. Tingué la confiança de Ramon Berenguer IV.
Al seu temps entrà a la comunitat un novici morisc, que amb el temps seria sant Bernat d’Alzira.
A la seva mort, fou succeït per Esteve de Sant Martí.
(Catalunya, segle XVIII – Poblet ?, Conca de Barberà, segle XIX)
Darrer abat de Poblet (1831) abans de la destrucció. Fou el CV dels generals i el LI dels quadriennals.
Fou elegit com a successor de Josep Queralt.
(Barcelona, 15 gener 1921 – Solius, Baix Empordà, 1 maig 2017)
Eclesiàstic. Elegit prior del monestir de Poblet el 1953, el 1954 fou beneït primer abat després de la restauració monàstica (1940).
Del 1967 al 1999 tingué al seu càrrec la fundació de Santa Maria de Solius (Baix Empordà).
(Catalunya, segle XII – França ?, segle XIII)
XVII abat perpetu del monestir de Poblet. Fou elegit el 1229 com a successor de Ramon de Cervera.
Pel novembre de 1230 rebé la visita de Jaume I el Conqueridor, que passà uns dies al monestir en visita religiosa per agrair la conquesta de Mallorca, durant el qual l’abat de Poblet i el de Santes Creus arbitraren sobre el nomenament del primer bisbe de la restaurada diòcesi de Mallorca, dirimint diferències entre el rei i el bisbat de Barcelona.
Deixà el càrrec el 1231 per tal d’ocupar la seu d’Agen (França). El substituí a l’abadiat Vidal d’Alguaire. Més tard fou arquebisbe d’Ais.
(Catalunya, segle XVIII)
Abat de Poblet. Fou el LXXXII abat general i el XXVIII dels quadriennals.
Fou elegit el 1736 com a successor de Baltasar de Saiol, que acabava aleshores el tercer dels seus mandats. Cessà el 1741. Fou succeït per Josep Antoni Lledó.
Quan aquest cessà, el 1744, Fornaguera fou reelegit com abat. Cessà el 1748. Seria succeït per Pere Parellada.
(Catalunya, segle XVI – València, 16 setembre 1546)
IL Abat perpetu de Poblet (1545-1546). Fou elegit a la mort de l’abat Lerín. Era doctor en dret.
En possessionar-se del càrrec decretà una àmplia amnistia entre els seus vassalls. En 1546, a precs de Carles V, organitzà un gran auxili de blat a la plaça de Perpinyà.
El mateix any morí al priorat de Sant Vicent de València, on es trobava de visita pastoral. Dut a Poblet, rebé sepultura a la Sala Capitular.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Abat de Poblet (1720-28). En plena guerra de Successió l’abat Francesc Dorda fou nomenat bisbe de Solsona, quedant la seu d’abat vacant.
Baltasar actuà de prior president, amb molt d’encert, tot i les grans dificultats que tingué, ja que la comunitat s’omplí de cistercencs refugiats, però, així i tot, fou enllestit el nou hospital de pobres.
El 1713 fou nomenat abat Josep Escuder, i Fontanilles acabà la llarga època com a prior.
El 1720 fou elegit abat, succeint a Baltasar de Saiol, en el seu primer període. Era el LXXVIII de la sèrie general pobletana i el XXIV dels quadriennals.
Cessà en 1728 i fou succeït per Fèlix Genover.
(Catalunya, segle XII – 1224)
XIV Abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1215, com a successor de Pere de Cortacans.
Efectuà considerables compres de terrenys per al monestir, que veié molt augmentada la seva importància. Aquesta fou incrementada encara per algunes donacions.
El 1221 fou nomenat bisbe d’Elna. Deixà l’abadiat, per al qual fou nomenat Ramon d’Hostalric, el qual fou també el seu successor en la diòcesi d’Elna.
(Catalunya, segle XVIII)
Abat de Poblet (1772-76). Fou elegit com a successor de Joan Beltrú.
Era XCI abat de la sèrie general pobletana i XXXVII de la sèrie quadriennal. S’ocupà molt de qüestions litúrgiques.
Fou succeït per l’abat Josep Güell.
(València, segle XIV – Poblet, Conca de Barberà, 13 juliol 1411)
XXXVI Abat perpetu de Poblet (1393-1409). Era oncle de Vicent Ferrer, futur sant.
Mestre en teologia i almoiner de Joan I el Caçador; essent prior de Poblet, fou elegit abat, succeint a Guillem d’Agulló.
Obtingué el títol de mestre en Sagrada Teologia, dignitat que ningú de la comunitat no havia assolit abans. Aconseguí, en litigi amb Montserrat, que fossin enterrats a Poblet Pere III el Cerimoniós i Joan I. Fou visitador dels monestirs cistercencs de Catalunya.
El 1409, per motius de salut, dimití, i obtingué de Benet XIII que el succeís Jaume Carbó, procurador seu, sense intervenció de la comunitat, fet insòlit fins aleshores.
Fou enterrat al claustre major, davant la Sala Capitular.
Dades dels Països Catalans 