(Catalunya, segle XVII)
Abat de Poblet. Fou elegit el 1672 succeint a Antoni Rossell al segon mandat d’aquest.
Fou així el LXVII abat de la sèrie pobletana i XIII dels quadriennals.
Cessà el 1677 i fou succeït per Antoni Rossell al tercer mandat d’aquest.
(Maó, Menorca, 14 octubre 1567 – Ripoll, Ripollès, 8 agost 1627)
Monjo benedictí, fundador i abat. Professà al monestir de Montserrat el 1586.
Després de tenir diversos càrrecs, fou tramès per Felip II al Perú per a fundar-hi el primer monestir benedictí, el priorat de Santa María de los Reyes.
De tornada a Montserrat escriví una Historia de la Orden de San Benito en la India, que dedicà al rei.
El 1612 fou nomenat abat de Sant Pere de la Portella (Berguedà). El 1617 obtingué la unió de la Portella i del priorat de Sant Pau del Camp, on traslladà la seva residència. L’abandonament de la Portella fou causa que els jurats de la baronia de la Portella li posessin un llarg plet, que se solucionà arran del seu trasllat a Ripoll el 1621.
Es remarcà pel seu caràcter autoritari, però eficient a la vegada. Ajudà molt els seus, i obtingué per al seu germà Marc, un mercader enriquit, el títol de cavaller.
(Catalunya, segle XII – Osca ?, Aragó, 1186)
V Abat perpetu de Poblet (1160-65) i bisbe d’Osca (1165-86). Fou elegit el 1160, després d’un temps d’abadiat vacant.
Quan, el 1162, morí Ramon Berenguer IV de Barcelona, protector i fundador del monestir, Esteve de Sant Martí sabé conservar la protecció del consell de govern del jove Alfons I el Cast.
Durant el seu abadiat foren començades les obres de l’església major del monestir, nous allotjaments, i l’ala romànica del claustre principal.
(Catalunya, segle XVII)
Abat del monestir de Poblet (1652-56).
Expirat el torn de l’abadiat segon de Rafael Llobera, fou elegit com a LXII abat de la sèrie pobletana, el VIII dels quadriennals.
Fou succeït per Joaquim Arbolí.
(Catalunya, segle XVIII – Poblet, Conca de Barberà, 1786)
Abat de Poblet. Fou elegit el 1784, després de quatre anys de seu vacant que hi hagué en acabar-se l’abadiat de Josep Güell.
A la seva mort, la comunitat no es posà d’acord en l’elecció de nou abat, i fou imposat de reial ordre el castellà A. Vázquez de Varela.
(Catalunya, segle XVII)
Abat quadriennal de Santes Creus. El seu abadiat durà del 1644 al 1650, prolongat per les vicissituds de la guerra dels Segadors.
El 1645 les forces castellanes, irritades per la derrota soferta a Llorenç, saquejaren el monestir (23 juny).
El 1648, prestant-se a servir els interessos de la política francesa, influí sobre la comunitat veïna de Poblet perquè fos elegit allí l’abat Llobera, que era el candidat preferit del virrei.
(Catalunya, 1643 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1729)
Abat de Sant Feliu de Guíxols. Professà en aquest monestir, del qual fou majordom i procurador.
Fou elegit abat el 1696 quan el poble de Sant Feliu es trobava ocupat per les tropes del general Vendôme, que volia fer aterrar totes les muralles de la vila. Li calgué defensar els drets del monestir primer contra els francesos i després contra els jurats de la vila, que hi volien establir una comunitat de mínims.
Féu celebrar la pau amb els francesos (1697) amb una salve solemne que es cantà sempre els dissabtes.
Cessà com a abat el 1701 i visqué en endavant al monestir de Sant Feliu.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Abat de Poblet (1696-1700). Fou elegit com a successor de Pere Albert.
Era així LXXIII abat de la sèrie general pobletana i XIX dels quadriennals.
Fou succeït per Josep Tresànchez al segon abadiat d’aquest.
(Catalunya, segle XV)
Religiós. Fill del vescomte Dalmau VIII. Fou abat del monestir de Bellcaire.
El 1462, mentre el seu germà el vescomte Jofre VII defensava la Generalitat, l’altre germà Martí Joan lluitava per Joan II. Dalmau simpatitzà amb la posició del primer.
Quan Jofre VII caigué presoner a Calaf (1465), acudí al costat de la seva cunyada Joana de So i de Castro i dels seus joves nebots, i col·laborà des de Peralada a la governació de les terres del seu germà captiu.
Lliure aquest des del 1471, sembla que tornà als seus deures religiosos. Figura documentat el 1478.
(Catalunya, segle XVII – Poblet, Conca de Barberà, segle XVII)
LXV Abat de Poblet, XI dels quadriennals (1664-68).
Succeí a Antoni Rossell al primer mandat d’aquest, i fou succeït pel mateix al seu segon mandat.
Dades dels Països Catalans 