Arxiu d'etiquetes: 2013

Albet i Vila, Montserrat

1 Resposta

(Barcelona, 22 abril 1927 – 10 abril 2013)

Musicòloga. Inicià els seus estudis musicals amb Blanca Selva (piano) i Joan Massià (música de cambra) i rebé orientació musicològica d’Higini Anglès, Josep M. Llorens i Bernard Röwenstrunck.

albetHa publicat nombrosos articles a les principals revistes del país, i és autora de La música contemporània (1974), de Bibliografia de la “festa” o “Misteri d’Elig” (1975, amb la col·laboració de Roger Alier) i de Mil anys de música catalana (1991).

Cofundadora de la Societat Catalana de Musicologia, fou directora (1983-92) del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya.

Ha dut a terme una tasca important de divulgació i assessorament musical.

Aguadé i Cortés, Carme

Deixa un comentari

(Barcelona, 1915 – 9 agost 2013)

Pintora. Filla del polític Jaume Aiguader i Miró i de la pintora Carme Cortés.

Cultivà una visió plana, de factura impersonalitzada, d’objectes de la vida quotidiana, presos com a significat de situacions socials.

Estudià al costat d’Ignasi Mundó i fins a l’any 1967 treballà en un paisatgisme intimista de caràcter líric.

Posteriorment, s’ha anat estilitzant la seva pintura, que ha tendit a la reducció geomètrica de les formes naturals. Són característiques les seves tonalitats suaus.

Santos i Torroella, Àngels

3 Respostes

(Portbou, Alt Empordà, 7 novembre 1911 – Madrid, 3 octubre 2013)

Pintora. Germana de Rafael Santos. Féu un breu aprenentatge a Valladolid amb el pintor italià C. Perotti.

Considerada com una revelació, es feren ressò de la seva pintura, mig expressionista, mig surrealista, diversos intel·lectuals catalans i de l’estat. El 1931 presentà una exposició individual a París, i el 1932 participà en la col·lectiva d’Artistas Ibéricos a Copenhaguen i París.

El 1933 fou invitada a l’exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh (EUA) i el 1936 figurà al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia. Exposà a Barcelona per primer cop el 1935 a les Galeries Syra juntament amb Emili Grau i Sala, amb qui es casà.

La seva obra, decantada cap al postimpressionisme, tracta preferentment del paisatge i els interiors.

Fill seu és el també pintor Julià Grau i Santos.

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1996 – 10 desembre 2013)

(CBUC)  Organisme públic. Format per les biblioteques universitàries catalanes i la Biblioteca de Catalunya per a millorar els serveis bibliotecaris mitjançant la cooperació. Constituït amb personalitat jurídica pròpia, té els orígens en la col·laboració de les tres biblioteques universitàries de Barcelona que iniciaren processos d’automatització el 1990.

El nombre d’universitats cresqué ràpidament i cinc anys després calgué un sistema d’automatització de biblioteques que substituís els antics i permetés l’automatització de les biblioteques de les noves universitats.

El seu primer projecte fou l’elaboració del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, i després s’emprengueren d’altres, com el prèstec interbibliotecari, les adquisicions conjuntes, la formació col·lectiva, l’establiment d’un protocol per a avaluar els serveis bibliotecaris, i la Biblioteca Digital de Catalunya.

El CBUC és organitzat en un consell de govern, una comissió executiva, una comissió tècnica, una oficina central i grups de treball. Es 2013 és va fusionar per constituir el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

Enllaç web: CSUC

Caixa d’Estalvis del Penedès

1 Resposta

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 6 abril 1913 – 2013)

Entitat financera. El balanç del 1991 presentava unes reserves de 18.312 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 308.181 milions, que la converteixen en la tercera caixa d’estalvis de Catalunya per aquest concepte.

L’estructura dels recursos crediticis és similar a la mitjana de les caixes catalanes, amb un pes menor de les cessions temporals de deute públic i una major importància dels dipòsits a termini, amb un cert pes del capital d’emprèstits.

Presenta una bona activitat creditícia i disposa d’una xarxa d’unes 260 oficines, amb una forta expansió els darrers anys.

L’any 2013 va ser integrada al Banc de Sabadell.

Cahner i Garcia, Max

8 Respostes

(Bad Godesberg, Alemanya, 3 desembre 1936 – Barcelona, 14 octubre 2013)

Editor, escriptor i polític. De família alemanya establerta a Catalunya de començament de segle. Llicenciat en ciències químiques i doctor en filosofia i lletres. Professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, es distingí com a lluitador antifranquista i promotor de la cultura catalana, motiu pel qual el 1964 fou expulsat de l’estat espanyol.

Fundador d’Edicions 62 (1961), que dirigí fins al 1969, i de Curial, Edicions Catalanes (1972), fou un dels principals impulsors de la Gran Enciclopèdia Catalana, del Congrés de Cultura Catalana i de la campanya “Català al carrer”. Col·laborador de Joan Coromines en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i director de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya (1981-85).

Ha estat conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat (1980-84) i dirigí la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent (1985-94). Ha publicat Epistolari de Renaixement (1977-78).

El 1994 es presentà a les eleccions europees amb un partit de nova creació, impulsat per ell mateix, amb el nom de la històrica Acció Catalana.