Arxiu d'etiquetes: 1928

Canivell i Masbernat, Eudald

5 Respostes

(Barcelona, 28 novembre 1858 – 2 abril 1928)

Escriptor, dibuixant i tipògraf. S’inicià com a il·luminador de naips; més tard féu de caixista i impressor tipògraf i estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona. Participà en el Primer Congrés Catalanista (1880).

Amb Josep-Lluís Pellicer i Josep Cunill cooperà en la fundació de l’Institut Català de les Arts del Llibre (1897) i l’Escola Pràctica Professional annexa, que foren dissolts el 1939. Col·laborador de la “Revista Gràfica” i redactor del “Diari Català” (1879-81), dirigit per Valentí Almirall, i de la “Revista de L’Avenç” (1881-93).

Fou un dels fundadors de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876), de l’Associació d’Excursions Catalana (1876) i del Centre d’Aquarel·listes de Barcelona, i bibliotecari de la Biblioteca Arús (1895-1922).

L’any 1891 inicià la publicació d'”El Arte de la Imprenta”, fou director de la “Revista Gràfica”, ”Anuario Tipográfico’ i “Crónica Poligráfica”.

Entre les seves col·laboracions com a dibuixant cal remarcar les il·lustracions que féu a Cartes de Pompei (1895), d’Emili Pi i Molist, a l’edició d’El Quixot de la Manxa (1905-06) i al Lazarillo de Tormes.

D’entre els seus escrits cal esmentar: Defectos de que adolece la imprenta española, ortroposódica y tipográficamente considerada (1881), Efimérides de la tipografía española y americana (1891), Guía de Montserrat (1898), Heribert Mariezcurrena i la introducció de la fototípia i del fotogravat a Espanya (1900), Álbum caligráfico universal (1901), Estudi iconogràfic del rei En Jaume Lo Conqueridor (1909) i publicà la Bibliografia Medical de Catalunya (1918).

Barral i Agesta, Carles

3 Respostes

(Barcelona, 1 gener 1928 – 12 desembre 1989)

Poeta en castellà, editor i polític. Membre de la generació dita del 1950, fou director literari de l’Editorial Seix Barral i de Barral Editores.

Reuní la seva obra poètica en el volum Usuras y figuraciones (1973) i publicà diversos llibres de memòries (Años de penitencia, 1975; Años sin excusa (1975); Penúltimos castigos (1983).

Com a editor, creà diversos premis literaris i fou un dels artífexs més importants de l’anomenat boom de la literatura latino-americana al principi dels anys 1960. El 1982 publicà el primer llibre en català, Catalunya des del mar, amb fotografies de Xavier Miserachs.

Aquest mateix any abandonà l’activitat empresarial, ja que fou elegit senador pel PSC-PSOE per la circumscripció de Tarragona, càrrec per al qual no fou reelegit a les eleccions de 1989.

Fou eurodiputat (1985-86) i un dels defensors més aferrissats, i també ponent, de la Llei de la Propietat Intel·lectual, aprovada el 1987.