(Paniza, Aragó, 30 març 1900 – Madrid, 22 gener 1981)
Filòloga i lexicògrafa. Pertanyent al cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs.
Durant la seva estada a València participà activament en les tasques pedagògiques de la Institución Libre de Enseñanza, i fou molt important la seva acció a favor de la cultura durant la guerra civil.
La seva obra fonamental, a la qual dedicà pràcticament tota la vida, és el Diccionario de uso del español (1966-67), en dos volums.
(Palma de Mallorca, 3 gener 1842 – 7 abril 1900)
Músic. Professor de música i d’ensenyament primari, fou també mestre de capella de l’església de Sant Nicolau des del 1858.
És autor de més de 120 obres, la majoria de música religiosa, entre les quals destaquen uns Laudes per a gran orquestra i cor. Quan a la composició profana, cal remarcar Bagatella all’antico.
Fou també autor d’obres de caràcter docent, com ara Uso de los nuevos acordes, Repaso a algunas obras didácticas del maestro Eslava i Ejercicios progresivos, per a piano.
Fou el pare de Melcior, Josep i Mercè Massot i Planes.
(Évol, Conflent, 7 gener 1900 – Perpinyà, 24 agost 1982)
Escriptor en francès. Mestre, exercí fins al 1940, que s’establí a Perpinyà.
És autor de nombroses novel·les, centrades en el país i la seva gent: Le mas des Oubells (1933), Ombres sur les champs (1934), La flamme sauvage (1936), Le vin pur (1945), la sèrie Les Grégoire, La terre du liège (1953), Le refus (1962) i Simon Roquère (1969).
Ha escrit també contes, i ha col·laborat a nombroses revistes, com “Vu”, “Regards”, “Prolétariat”, etc.
(Palència, Castella, 1900 – Palma de Mallorca, 1975)
Historiador. Fill de Gabriel Llabrés i Quintana. Advocat i llicenciat en lletres.
Autor de nombroses obres sobre bibliografia balear i sobre història, especialment de la marina, entre les quals destaca la crònica del segle XIX Noticias y relaciones históricas de Mallorca (quatre volums publicats, 1958-66), que comprèn el període 1800-70.
(el Cabanyal, València, 8 desembre 1900 – València, 20 febrer 1964)
Poeta. Mestre i col·laborador, com a crític d’art, de la premsa valenciana de l’època.
Publicà diversos llibres de poemes, alguns en castellà: Los niños cantan (1936), Libertad feliz (1937), Los cuatro horizontes (1938), Desnuda verdad (1939), Primavera sencilla (1939), Viento del destino (1954), etc, i en català: Jocs d’alfils, 1935; Els poemes quotidians, 1950, i l’Any, 1960).
Escriví també teatre: farses i passos en Hombre en el sueño (1938) i Teatro épico infantil (1938). Fou autor de les notes Aportación valenciana a la poesía de este siglo (1952).
(València, 1836 – 1900)
Comerciant. Fill d’un comerciant italià establert a València. Fou soci destacat de la Societat Econòmica d’Amics del País i contribuí a la realització de l’Exposició Regional del 1883.
Promogué l’establiment de la Caixa d’Estalvis de València, a la junta directiva de la qual pertangué permanentment, i en fou vice-president.
(Palma de Mallorca, 25 octubre 1835 – 1900)
Institució d’ensenyament mitjà. La Junta Revolucionària de Mallorca convertí l’Institut en Universitat Literària de Mallorca (23 octubre 1840).
Espartero (10 agost 1842), al mateix temps que suprimí la Universitat de Cervera, convertí novament aquest centre en Institut.
Per aquest institut han passat una bona part dels intel·lectuals mallorquins.
(Perpinyà, 11 febrer 1900 – 20 novembre 1955)
Esportista (dit Bala de canó). Fou campió de França de rugby de quinze (1921) amb la Unió Esportiva Perpinyanesa.
Fou un dels més destacats tres quarts ala del rugby francès.
(València, 1851 – Pontevedra, Galícia, 1900)
Enginyer agrònom. Estudià a Madrid. Dirigí l’estació vitícola i enològica de Sagunt (1882), la granja-model de València (1883-88) i la granja provincial a Burjassot (1893-1900).
Col·laborà a l’Exposició Regional Valenciana del 1883 i es destacà en la introducció al País Valencià de nous sistemes de conreu de l’arròs i de la vinya.
(Salamanca, Castella, 1900 – València, 1968)
Enginyer. Estudià a València i a Bèlgica, on es graduà.
El 1942 reprengué la Fira Mostrari Internacional de València, la presidència de la qual posseí durant molts anys, així com la de la Unió de Fires Internacionals.
Fou també president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de València.
Dades dels Països Catalans 