(Galhac, Llenguadoc, França, 1743 – Llançà, Alt Empordà, 1809)
Orguener. Nebot de Josep Cavaillé. Construí els orgues dels dominicans de Vinçà (Conflent) i de Santa Maria de la Real (Perpinyà).
El 1762 s’establí a Barcelona, i hi construí l’orgue del convent de Santa Caterina. Completà l’orgue de la catedral de Carcassona.
Fou el pare de Domènec Cavaillé i Coll.
(Barcelona, segle XVIII – 3 juny 1809)
Corredor de canvis. Un dels principals membres de la Conspiració de l’Ascensió (1809) contra els francesos que ocupaven Barcelona.
Amb el capità italià Provana negocià el lliurament de les Drassanes als revoltats, però fou víctima d’un parany que el portà al patíbul juntament amb la majoria dels implicats, després d’un procés espectacular que se celebrà a la Ciutadella, al principi de juny d’aquell mateix any.
(Reus, Baix Camp, juliol 1809 – 12 desembre 1873)
Tècnic mecànic. Fill de Jaume Ardèvol i Cabrer.
Emigrà el 1813 amb el seu pare, a causa de les idees liberals d’aquest, féu a París la carrera de medicina, en tornar (1834), s’establí a Barcelona i participà activament en el muntatge i funcionament de la primera màquina de vapor construïda a Espanya.
Dirigí dos importants establiments, que en fusionar-se constituïren la Maquinista Terrestre y Marítima.
Escriví diversos opuscles sobre mecànica.
(Sanaüja, Segarra, 4 gener 1809 – Barcelona, 1 abril 1868)
Científic. Catedràtic de Química de la Universitat de Barcelona (1845), format a la Junta de Comerç de Barcelona, on estudià física i química.
Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts, hi llegí algunes memòries interessants: Memoria sobre las leyes que deben determinarse para elevar a ciencia la dinámica eléctrica (1833), Memoria sobre un nuevo telégrafo eléctrico (1845) i Correlación y transformaciones de las fuerzas físicas (1860).
Fou director de l’Escola d’Enginyers Industrials entre el 1860 i el 1868, tret de l’any 1864, que va ocupar el rectorat de la Universitat de Barcelona.
Prohom de la burgesia catalana, formà part del grup conservador de Duran i Bas que després del cop d’estat d’O’Donnell es giraria vers la Unió Liberal. Després del triomf de 1857, es fa palès un allunyament de les posicions polítiques pròpies d’aquesta agrupació.
Dades dels Països Catalans 