(Vic, Osona, juny 1663 – Cadaqués, Alt Empordà, 6 novembre 1726)
Escultor. Autor del gran retaule de fusta policromada d’Arenys de Mar, iniciat el 1706. una de les peces cabdals del barroc català.
També és autor dels retaules de Sant Martí de Palafrugell i de Cadaqués (1723), projectat per Jacint Morató i acabat per Joan Torres.
És un exemple típic del barroc exuberant de principis del segle XVIII.
Fou el pare del també escultor i arquitecte Pere Costa i Cases.
(Barcelona, 1653 – Madrid, 9 octubre 1726)
Jurista i polític filipista. Va ésser fiscal a l’Audiència de Catalunya el 1701 i després magistrat del criminal des del 1702 fins al 1705.
Quan les tropes de l’arxiduc entraren a Barcelona marxà a Castella, on Felip V el féu ministre del Consejo de Castilla. Tornà a Catalunya amb l’exèrcit borbònic, com a assessor civil del duc de Pópuli i després del duc de Berwick.
Destituí l’abat de Montserrat i l’empresonà, i desterrà el de Santes Creus el 1713. Formà part de la Junta de Justicia y Gobierno del Principat i féu, com també José Patiño, un informe sobre les característiques de Catalunya per tal d’adaptar-hi el règim de monarquia absoluta.
El seu fou la base del Decret de Nova Planta, si bé era contrari al trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera.
Ametller tornà després a Madrid, on continuà essent membre del Consejo de Castilla, fins a la seva mort.
Fou el pare d’Oleguer d’Ametller i Pescio.
Dades dels Països Catalans 