Arxiu d'etiquetes: 1721

Albert, Josep Francesc Ildefons Ramon d’

(Illa, Rosselló, 1721 – 1790)

Advocat i polític. Fou professor de dret a Perpinyà, on exercí diversos càrrecs oficials. A París, on residí des del 1763, arribà a lloctinent general de la polícia (1775) i conseller d’estat davant el ministre Turgot.

Publicà Lettres d’un avocat (1765) oposant-se a la versió del cos de dret civil francès. Un resum cronològic de la història romana no fou publicat fins al 1820. Altres obres seves s’han perdut, com un estudi de les Lettres de cachet en col·laboració amb Malesherbes i un treball extens sobre les lleis d’Europa.

Ferrer i Puig, Vicenç

(Blanes, Selva, 1721 – Barcelona, 1798)

Frare cartoixà. Entrà a la cartoixa de Montalegre el 1744.

És autor d’obres piadoses de gran difusió al seu temps.

Codolar, Pere

(Barcelona, 1721 – Oviedo, Astúries, 1773)

(o Antoni)  Tractadista musical. Monjo de Montserrat, fou deixeble del pare Benet Esteve.

Escriví el tractat Examen musical, en què tracta de la tècnica musical de l’època, amb exemples vocals de compositors montserratins.

Feliu de la Penya i Farell, Salvador

(Barcelona, 1674 – després 1721)

Religiós mercedari. Fill de Narcís Feliu i germà de Narcís.

El 1695 era prior del convent de l’orde a Barcelona. Per aquest temps es veié complicat en la pugna que hi hagué entre el Reial Consell i la inquisició, precisament per negar-se a reunir la comunitat i obligar-la a definir-se en un cas on no havia pas de ficar-se. Fou expulsat de Barcelona per uns dies.

El 1702 passà un mes a Alger, com a redemptor de captius, formant part d’un grup de religiosos que aconseguiren la llibertat de 146 presoners. Passà a Barcelona el gran setge de 1713-14. Sembla haver-se significat com a austròfil.

Per l’agost de 1713 fou membre de la junta de teòlegs que autoritzà el govern perquè disposés de l’argent de les esglésies. L’esmentada tendència austròfila, i encara el fet d’ésser germà de Narcís, fou causa que els borbònics l’incloguessin al contingent de religiosos expulsats del país per ordre de 2 d’octubre de 1714.

De moment es traslladà a Sicília, i després a Gènova. El 1721, sense permís, tornà a Barcelona, on sol·licità permís per a desembarcar, encara que trigà bastant a obtenir-lo, al final hi reeixí sota la condició de recloure’s per complet al convent de l’orde.

Canivell i de Vila, Francesc

(Barcelona, 5 abril 1721 – 4 març 1797)

Metge cirurgià. Fou professor i director del Colegio de Cirugía de Cadis, vicepresident de l’Academia de Cirugía de Cadis, cirurgià honorari reial i cirurgià major de l’Armada (1771).

Esdevingué famós per les seves operacions de litotomia.

Publicà Tratado de vendajes i apósitos (Barcelona, 1763) i Tratado de las heridas de arma de fuego (Cadis, 1789).