Arxiu d'etiquetes: 1709

Ibarra i Marín, Manuel

3 Respostes

(Saragossa, Aragó, 1709 – Cervera, Segarra, 22 gener 1757)

Impressor. Aprengué l’ofici a Madrid, a la impremta del seu oncle Marín. Cridat per la universitat de Cervera, es féu càrrec de la impremta, ajudat pel seu germà Joaquín, com a aprenent, del 1735 fins a la seva mort, llevat de 1749-54, que estigué a Madrid. Arrendà la impremta de Cervera a Josep Barber. A Madrid el substituí el seu germà Joaquín.

A la mort de Manuel, la impremta de Cervera fou continuada per la seva vídua, Maria Antònia Cous i Benedicto -que signava Mara Antonia Ibarra-, i, a la mort d’aquesta (1770), per la seva filla Antònia Ibarra i Cous, fins al 1788.

Les obres impreses per la família Ibarra són d’una notable dignitat. El primer llibre imprès per Manuel fou l’Heroica vida de D. Francisco de Queralt (1736), de Miquel Conill.

El seu germà fou Joaquín Ibarra y Marín  (Saragossa, Aragó, 1726 – Madrid, 1785)  Impressor. Ajudà al seu germà a la impremta de la Universitat de Cervera, fins al 1754 en què s’anà a Madrid a fer-se càrrec de l’altra impremta que tenia el seu germà, i hi establí una de les impremtes més importants del moment.

Corts Catalanes

115 Respostes

(Corona catalano-aragonesa, segle XIII – 1709)

Assemblees extraordinàries. Convocada pel rei amb els tres braços (militar, magnats i cavallers; eclesiàstic, clergat, i reial o popular, ciutadans) per legislar i resoldre qüestions judicials.

A Catalunya derivava de la Cort comtal, descendent de la cúria règia franca. La primera Cort comtal fou convocada per Ramon Borrell I. Ramon Berenguer IV féu compilar i promulgà els usatges de les Corts anteriors. Amb Pere III el Cerimoniós, les Corts adquiriren estructura definitiva.

A Aragó i València eren semblants a les catalanes; Mallorca no tingué Corts pròpies, car els seus habitants sempre foren considerats catalans.

L’òrgan permanent de les Corts era la Diputació del General o Generalitat.

Felip V de Borbó unificà les Corts dels regnes hispànics (1709) i féu assistir representants de les de Catalunya, Aragó i País Valencià a les Corts de Castella.

Companyia Nova de Gibraltar

5 Respostes

(Barcelona, 1 juliol 1709 – 1723)

Companyia comercial. Creada pels comerciants Salvador Feliu de la Penya, que en fou l’administrador, Joan Verivol, Josep Grasses i Gralla, Josep Boïgues i Josep Valls, aquest darrer resident a Gibraltar, amb la finalitat de substituir el monopoli de Cadis en el comerç oceànic.

Fou constituïda per una durada de tres anys i amb un capital d’11.200 lliures catalanes, repartides en setze participacions de 700 lliures. Els acords no eren presos per votació proporcional a les participacions, sinó pel consentiment de tots els companys.

La companyia nolejà vaixells per al comerç amb els ports atlàntics, recolzat en el de Gibraltar -ocupat de poc (1704) pels anglesos, aliats dels catalans en la guerra de Successió-; secundàriament, participà en expedicions comercials a la Mediterrània.

Exportà principalment vins i aiguardents i productes agrícoles; importà cuirs bruts africans, blat d’Itàlia i de Llevant, etc.

El llibre de comptes o Manual de la Companyia nova de Gibraltar és un testimoni de l’activa vida comercial catalana durant la guerra de Successió.

Perdurà fins al 1723, després de diversos processos interromputs per la caiguda de Barcelona (1714-16).

Bonifaç i Anglès, Baltasar

2 Respostes

(Valls, Alt Camp, 1709 – 1747)

Escultor. Nét de Lluís Bonifaç i fill de Lluís Bonifaç i Sastre. Sembla que la seva activitat al taller del seu pare fou més administrativa que no pas artística.

Hom sap tanmateix que treballà per a l’església de Santa Maria de Lledó al temps de la seva mort, i que el seu fill Lluís Bonifaç i Massó hagué de finir-hi les obres.

Juntament amb el seu altre fill, Francesc Bonifaç i Massó, canviaren la forma anterior del cognom familiar (Bonifaci).

Anales de Cataluña

4 Respostes

(Barcelona, 1709)

Obra de Narcís Feliu de la Penya. Publicada en tres volums (volum I fins al 1163, volum II fins al 1458, volum III fins al 1709), amb la finalitat d’informar els historiadors estrangers sobre la veritable història del Principat, motiu pel qual fou escrita en castellà.

La part més interessant, veritable testimoni de l’època, és la dedicada als fets contemporanis de l’autor.

En general, l’obra és encara avui de consulta imprescindible per a qualsevol estudi sobre la història de Catalunya, en especial a partir del segle XVI.

Adern, Ramon

Deixa un comentari

(Castellserà, Urgell, 1709 – Barcelona, 30 març 1778)

Religiós carmelità descalç.

Escriví diverses obres en llatí i en castellà, de les quals només fou publicat el primer dels tres volums del Despertador cristiano de la devoción a S. José (1735).