Arxiu d'etiquetes: 1700

Calataiud, Vicent

(Albaida, Vall d’Albaida, 1700 – València, 1771)

Teòleg. Estudià a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de filosofia i de metafísica. El 1727 obtingué una pabordia a la seu de València amb càtedra de teologia escolàstica. El mateix any ingressà a la congregació de l’Oratori.

Tomista fervent i defensor dels mètodes escolàstics tradicionals, obstaculitzà, a parer de Gregori Maians, que sostingué amb ell una polèmica pública, tota renovació de l’ensenyament universitari.

Publicà, en cinc volums, sobre teologia tomista, Divus Thomas (1744-52), La verdad acrisolada. Disertación apologética teológica místico-dogmática (1753) i diverses cartes polèmiques contra Andreu Piquer (1758-59).

Brotad -farmacèutics-

Jaume Brotad  (Illes Balears, 1700 – 1769)  Farmacèutic i naturalista. És autor del llibre Pharmacopea Majoricense.

Joan Antoni Brotad  (Illes Balears, segle XIX – 1877)  Farmacèutic. Descendent de Jaume. Fou rector del Col·legi de Farmacèutica de Palma de Mallorca. És autor de diversos escrits científics.

Anna Maria del Santíssim Sagrament

(Valldemossa, Mallorca, 5 gener 1649 – Palma de Mallorca, 20 febrer 1700)

(Margalida Beneta Mas i Pujol)  Escriptora mística. Ingressà (1677) al convent dominicà de Santa Caterina de Palma de Mallorca.

És autora d’un Llibre de càntics expositats del Beato Ramon Llull, publicat el 1760 en versió castellana anònima. Aquesta edició, que incloïa i comentava fragments del Llibre d’amic i amat clogué, de fet, la revifalla d’impressions setcentistes d’obres lul·lianes, desvetllada a Mallorca per les edicions maguntines (1721-42).

Milans i Cabirol, Bonaventura de

(Barcelona, vers 1700 – segle XVIII)

Noble. Fou membre de la junta directiva de la Companyia de Comerç de Barcelona i, d’ençà del seu restabliment, del Cos de Comerç barceloní.

Milans, Bonaventura

(Barcelona, vers 1700 – Catalunya, segle XVIII)

Metge. És autor dels tractats mèdics Sinopsis formularum medicarum i De disenteria castrensi.

Miguel, Vicent Josep

(València, segle XVII – Girona, 1700)

Historiador i jurista. Publicà unes Tablas cronológicas (1689) i el llibre Christal de la verdad y demostración de las máximas de Francia (1694).

Deixà inèdits uns annals d’Hongria, en castellà, i uns comentaris jurídics escrits en llatí.

Guirró, Francesc

(Barcelona, vers 1630 – 1700)

Pintor. Les poques notícies que se’n tenen el presenten com a un dels pintors principals del barroc català, segons els elogis de Francesc Fontanella i Ceán Bermúdez.

Hom l’ha identificat sense certesa amb un Francesc Aguirre o Deguirro.

Gifreu de la Palma, Josep

(Barcelona ?, vers 1700 – Barcelona, 1762)

Frare mercenari. Entre els seus càrrecs figuraren el de prior de Barcelona (1749) i provincial d’Aragó (1752).

Li foren publicats dos sermons en castellà. Deixà inèdites les obres Flors de llatinitat més florida, collides del català, del francès i del castellà i Apuntaments dels miracles de Nostra Senyora de la Serra de la vila de Montblanc.

Dalmases i de Vilana, Ramon de

(Barcelona, 1700 – 1740)

Erudit. Segon marquès de Vilallonga, fill i hereu de Pau Ignasi de Dalmases i Ros.

Fou membre, des de la seva fundació el 1729, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que es reunia habitualment a casa seva.

Escriví poesies i treballs hagiogràfics.

Cermeño, Juan Martín

(Ciudad Rodrigo, Castella, 25 juny 1700 – Barcelona, 17 febrer 1773)

Enginyer militar. Comandant del cos d’enginyers a Catalunya i inspector general a Madrid.

Al Principat dirigí la reforma i ampliació del castell de Montjuïc (1751), la construcció del castell de Figueres (1752), intervingué en el projecte de la capella de la Universitat de Cervera (1751) i fou el responsable del projecte definitiu de la Barceloneta.