Arxiu d'etiquetes: 1657

Font -varis bio-

2 Respostes

Aliot de la Font  (Catalunya, segle XV)  Escultor. Col·laborà amb Pere Joan als excel·lents treballs escultòrics del Palau de la Generalitat de Barcelona.

Dídac Font  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. És autor d’un Llibre de remeis que s’han aplicat per mals deixats per incurables des de l’any 1766, que es conserva manuscrit.

Esteve Font  (Illes Balears, segle XV)  Polític. Fou un dels principals capitostos del moviment dels forans, a l’illa de Mallorca.

Francesc d’A. Font  (Catalunya, segle XX)  Compositor. Fou un dels impulsors dels Aplecs de la Sardana de Vallvidrera. És autor de nombroses sardanes, com: Cançó de maig, Contemplació, Esclat, L’hora serena, A l’aplec i d’altres.

Guillem Font  (Palma de Mallorca, 1667 – 1705)  Frare franciscà. Fou autor de treballs panegírics sobre Ramon Llull i ardent defensor de les seves doctrines.

Ignasi Font  (Barcelona, segle XIX)  Escultor. Destacà per les seves figures i els seus retrats.

Jaume Font  (Sineu, Mallorca, 1657 – Palma de Mallorca, 1730)  Frare agustí. És autor de diversos escrits religiosos i filosòfics. Afavorí amb donacions el seu convent de Palma.

Joan Pau Font  (Barcelona, segle XVII)  Religiós jesuïta. Fou actiu missioner a Amèrica. Escriví un catecisme en llengua tapecuana. Féu també un vocabulari i una gramàtica d’aquesta llengua.

Josep Font  (Ripoll, Ripollès, segle XVII)  Historiador. És autor de Catalana justícia contra les armes castellanes (1641), obra de circumstàncies sobre la Guerra dels Segadors, inèdita.

Ramon Font  (Catalunya, segle XIX – Vic, Osona, 1900)  Eclesiàstic. Publicà diverses obres morals i de difusió cultural.

Fabre, Climent

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Barcelona, 1657)

Dominicà. Professor de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i també a la universitat.

Autor d’una popular Vida i martiri del gloriós sant Magí en cobles (1677).

Llupià i de Saragossa, Joan de

(Perpinyà, segle XVII – Barcelona, 1657)

Procurador reial de Rosselló i Catalunya i baró de Conat. Fill segon de Lluís de Llupià i Xanxo.

El 1594 fou encarregat de rebutjar les invasions dels hugonots a la frontera amb França. El 1597 lluità al costat del governador de Rosselló Jeroni d’Argençola contra l’atac a Perpinyà per part del mariscal de França Alfonso d’Ornano.

Fou alcaid del castell d’Elna. Succeí el seu germà Gabriel com a procurador reial (1623).

Durant la guerra dels Segadors, els béns del Rosselló li foren confiscats, i foren lliurats a Isabel Dulac, muller de Pere Lacavalleria.

La Mothe-Houdancourt, Philippe de

5 Respostes

(França, 1605 – París, França, 24 març 1657)

Comte de La Mothe, duc de Cardona i mariscal de França.

Durant la guerra dels Segadors, comandà l’exèrcit del Principat, a les ordres de Borbó-Condé, i fou nomenat, pel monarca francès Lluís XIII, virrei de Catalunya (1642-45).

Posteriorment s’encarregà altre cop del virregnat (1651-52) i defensà Barcelona quan fou bloquejada per les tropes de Felip IV. Va haver de retre’s l’octubre de 1652, i així acabà el domini francès.

Julià, Narcís

2 Respostes

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1657 – Girona, 1705)

Poeta. Beneficiat de la catedral, doctor en teologia i catedràtic de retòrica i poètica de l’Estudi General de Girona.

Escriví una Oración fúnebre a Catalina Antonia de Cardona (1698).

Se’n conserven, copiats per un deixeble, un tractat de retòrica en llatí i una altre de mètrica catalana, Parnàs català, primer exemple de l’ensenyament de literatura catalana a la universitat.