(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Barcelona, 1657)
Dominicà. Professor de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i també a la universitat.
Autor d’una popular Vida i martiri del gloriós sant Magí en cobles (1677).
(Perpinyà, segle XVII – Barcelona, 1657)
Procurador reial de Rosselló i Catalunya i baró de Conat. Fill segon de Lluís de Llupià i Xanxo.
El 1594 fou encarregat de rebutjar les invasions dels hugonots a la frontera amb França. El 1597 lluità al costat del governador de Rosselló Jeroni d’Argençola contra l’atac a Perpinyà per part del mariscal de França Alfonso d’Ornano.
Fou alcaid del castell d’Elna. Succeí el seu germà Gabriel com a procurador reial (1623).
Durant la guerra dels Segadors, els béns del Rosselló li foren confiscats, i foren lliurats a Isabel Dulac, muller de Pere Lacavalleria.
(França, 1605 – París, França, 24 març 1657)
Comte de La Mothe, duc de Cardona i mariscal de França.
Durant la guerra dels Segadors, comandà l’exèrcit del Principat, a les ordres de Borbó-Condé, i fou nomenat, pel monarca francès Lluís XIII, virrei de Catalunya (1642-45).
Posteriorment s’encarregà altre cop del virregnat (1651-52) i defensà Barcelona quan fou bloquejada per les tropes de Felip IV. Va haver de retre’s l’octubre de 1652, i així acabà el domini francès.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1657 – Girona, 1705)
Poeta. Beneficiat de la catedral, doctor en teologia i catedràtic de retòrica i poètica de l’Estudi General de Girona.
Escriví una Oración fúnebre a Catalina Antonia de Cardona (1698).
Se’n conserven, copiats per un deixeble, un tractat de retòrica en llatí i una altre de mètrica catalana, Parnàs català, primer exemple de l’ensenyament de literatura catalana a la universitat.
Dades dels Països Catalans 