Arxiu d'etiquetes: 1617

Rodríguez, Alfons

1 Resposta

(Segòvia, Castella, 25 juliol 1532 – Palma de Mallorca, 31 octubre 1617)

(o Alonso)  Escriptor místic jesuïta i sant. Morts la muller i els fills, tancà el seu comerç de teixits de llana i reprengué, a la Universitat de València, els estudis d’humanitats (1568-70). Allà entrà a la Companyia de Jesús com a germà coadjutor el 1571 i fou enviat tot d’una al col·legi de Monti-sion de Palma de Mallorca, on fou porter fins a la mort.

Entre els qui cercaren la seva direcció espiritual cal esmentar Pere Claver i el lloctinent Carles de Coloma i de Melo. Cregué que Déu li havia revelat que el seu rector pare Joan Rico (1592-95) havia desmerescut davant seu perquè, essent valencià, havia predicat en castellà a l’església de la Misericòrdia.

En publicà les principals Obras el seu biògraf Jaume Nonell (en tres volums; Barcelona 1885-87).

Fou beatificat el 1825 i canonitzat el 1888.

Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader -germans-

3 Respostes

Eren fills de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl, i d’Àngela Sabata de Mercader.

Francesc Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader  (València, 1539 – 1617)  Teòleg i escriptor. Jesuïta. És autor de diverses obres religioses, entre les quals obtingué especial fama la titulada Del infierno y de la gloria.

Joaquim Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader  (País Valencià, segle XVI – 1600)  Baró de Patraix, mestre racional del Regne de València i castellà de Morella, Olocau i Callosa. S’arruïnà amb el plet sobre la baronia de Beniparrell, guanyat el 1581 i disputat a Madrid des del 1584, i el darrer any de la seva vida veié posats a subhasta els seus béns. Mort sense fills mascles, els seus drets sobre Beniparrell passaren al seu germà Onofre.

Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader  (País Valencià, segle XVI – 1603)  Baró de Beniparrell i d’Argeleta. Heretà Beniparrell per la mort sense fills mascles del seu germà Joaquim. Fou mestre de la seca de València. Fou pare de Pere, Onofre i Jaume Escrivà de Romaní i Mateu.

Boïl, Carles

2 Respostes

(València, 1577 – 1617)

Poeta i comediògraf en castellà. Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585. Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals. Ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns (1592), on adoptà el nom de Recelo, i fundà l’Acadèmia dels Adorants (1599).

Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asegurado (1616), precedida d’un Romance preceptiu (A un licenciado que deseaba hacer comedias), en el qual exposa la seva opinió sobre l’art de compondre comèdies, i d’una lloa a les dames de València.

També és autor de Silva de los versos y loas de Lisandro (1600).

Desbac i Martorell, Joan Baptista

3 Respostes

(Pollença, Mallorca, 6 abril 1617 – Areny de Noguera, Ribagorça, 26 agost 1688)

Prelat. Era doctor en ambdós drets.

Fou canonge de la seu de Mallorca, fiscal de la inquisició i, finalment, bisbe d’Urgell (1682), com a successor de Pere de Copons.

Publicà pastorals remarcables i alguns dels seus sermons. Celebrà un sínode diocesà.

Morí mentre feia una visita pastoral. Fou succeït per Oleguer de Montserrat.

Alòs i Serradora, Joan d’

1 Resposta

(Moià, Moianès, 16 abril 1617 – Barcelona, 1695)

Metge. Deixeble de Jacint Andreu. Catedràtic des del 1659, impulsà l’anatomia i construí un amfiteatre anatòmic (1675).

Fou un metge eclèctic que escriví una obra (De corde hominis) sobre el sistema cardiovascular.

Acceptà la teoria de la circulació de la sang, com a complementària de la tradicional. Acceptà també la transfusió.