Arxiu d'etiquetes: 1604

Fletxa, Mateu (II)

4 Respostes

(Prades, Baix Camp, 1530 – la Portella, Berguedà, 20 febrer 1604)

(dit el Jove)  Compositor. Nebot de Mateu Fletxa el Vell. Es formà al costat del seu oncle a la cort castellana. Ingressà a l’orde carmelità el 1552 a la província de València.

Va viure a Itàlia i va treballar a la cort austriaca, on el 1564 fou capellà de l’emperadriu Maria, esposa de Maximilià II, i més tard cantor de la capella imperial, on actuà fins al 1581.

En morir Maximilià, l’emperador Rodolf II el premià pels serveis fets al seu pare amb el nomenament d’abat de Tihanny (Hongria). Visità la Península Ibèrica els anys 1570, 1581 i 1586, per reclutar cantors per a la capella imperial.

A Venècia publica Il primo libro di madrigali a 4 et 5 (1568). Escriví també tres llibres de música polifònica: el Libro de música de punto, perdut, Divinarum completarum psalmi, incomplet, i Las ensaladas, dedicades a Joan de Borja i d’Aragó i publicades a Praga el 1581, també és autor d’Harmonia a 5, per a cinc instruments de corda, i un Miserere a 4 veus, conservades en forma manuscrita.

El 1599 Felip III de Catalunya el nomenà abat del monestir de la Portella, lloc on es retirà.

Erill i de Sentmenat, Felip d’

1 Resposta

(Barcelona, segle XVI – Catalunya, 1632)

Cavaller de Sant Jaume. Fill de Felip I d’Erill-Orcau-Anglesola, comte d’Erill. Gentilhome de cambra del príncep Filibert de Savoia.

Governador del terç de la mar a Sicília (1607), serví també a Nàpols i a Flandes. Assistí a l’expulsió dels moriscs i a una acció bèl·lica a Bizerta (1623), de la qual fou publicada una relació a Barcelona (1623).

En morir la seva cunyada, Barbara del Maino, milanesa, vídua del comte Alfons (II) d’Erill-Orcau i de Sentmenat, en circumstàncies poc clares (1630), fou acusat de complicitat i pres, però no fou demostrada la seva culpabilitat.

Possiblement, fou germana seva Isabel Agnès d’Erill i de Sentmenat  (Catalunya, abans 1604 – 1665)  Comtessa de Guimerà. Tia de Margarida d’Erill i del Maino. Tingué que exiliar-se durant la guerra amb França (1640).

Blai, Pere (I)

3 Respostes

(Barcelona, segle XVI – 1604)

Mestre de cases i de fonts. Membre d’una nissaga de mestres d’obres barcelonins originària de Tremp, cal no confondre’l amb el seu fill homònim i més famós.

Treballà en les fortificacions de Barcelona (1552-57), en les obres de l’església dels Sants Just i Pastor (des del 1553) i en la construcció de l’antiga església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres (1561-74).