Arxiu d'etiquetes: 1579

Vila-rasa, Cosme de

(País Valencià, segle XV – 1519)

Noble. Era fill de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa, i el seu nom real era Cosme de Cabanyelles i Gallac.

Casat amb Elionor de Vila-rasa i de Vila-rasa, cosina germana seva. Tingueren, entre d’altres, dos fills:

  • Francesc de Vila-rasa i de Vila-rasa  (País Valencià, segle XVI – 1579)  Formà una línia del llinatge.
  • Lluís Jeroni de Vila-rasa i de Vila-rasa  (País Valencià, segle XVI – 1545)  Continuà la línia primogènita dels senyors d’Albalat i Segart, que s’extingí a la fi del segle XVII, i la seva herència passà als Saavedra.

Safortesa i Marc, Mateu de

(Illes Balears, segle XV – segle XVI)

Noble. Fill de Pere de Safortesa i Camporrells, i germà de Jaume Joan Safortesa i Marc. Fou l’iniciador de la línia dels Safortesa-Tagamanent. Fou el pare de:

Pere Joan de Safortesa i Descatllar (Illes Balears, segle XV – 1523)  Senyor de Raixa. Fou jurat de Mallorca el 1489, obtingué el privilegi de cavaller el 1498. Es casà amb la pubilla Elisabet de Tagamanent i foren pares de:

Mateu de Safortesa-Tagamanent (Mallorca, s XVI – 1579)  Governador d’Eivissa. Dit el Restaurador de Mallorca. Fou el pare de:

  • Pere Joan de Safortesa-Tagamanent (Illes Balears, segle XVI – 1604/12)  Noble. Obtingué el privilegi de noble el 1602. fou besavi de Francesc, Pere i Mateu de Safortesa-Tagamanent i Sunyer.
  • Guillem de Safortesa-Tagamanent i Gual-Desmur  (Illes Balears, segle XVI – 1603)  Fundà un vincle (que passà, per enllaç de la néta amb un Sales, als Sureda de Santmartí i als Sarriera, comtes de Solterra).

Riera, Joan -lul·lista-

(Sineu, Mallorca, 1579 – Roma, Itàlia, 1633)

Eclesiàstic. Fou lul·lista ardent. Es féu franciscà a Palma de Mallorca a instigació del seu amic Alonso Rodríguez. El 1616 fou nomenat pels jurats síndic de la causa lul·liana a Roma com a continuador de les gestions fetes per Antoni Bosquets.

El 1617 dirigí un memorial al papa, però les circumstàncies li foren poc favorables i aquest fou prohibit i a l’autor li fou imposat el silenci. Malgrat això, el 1627 publicà, simultàniament a Roma i a Palma de Mallorca, un Transumptum memorialis in causa pii eremitae et martyris Raymundi Lulli. Residí a Roma fins a la mort.

Burgos, Joan Baptista

(València, segle XVI – 1579)

Teòleg augustinià. Fou catedràtic de teologia a les Universitats de Lleida i de València. Fou provincial de l’orde a la corona catalano-aragonesa (1548).

Assistí (1562) a la tercera fase del concili de Trento, on intervingué en tres congregacions generals, i predicà als pares conciliars l’advent del 1562.

El sermó que hi pronuncià fou publicat a Bolonya (1563) amb el títol De quatuor extirpandarum omnium haeresum praecipuis remediis, i també a Lovaina (1567) i a París.

Barberà, Joan de

(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat, segle XVI – Benifassà, Baix Maestrat, 1579)

Abat del monestir cistercenc de Benifassà, el primer dels triennals. En la pràctica fou abat perpetu, ja que resultà reelegit vuit vegades, fins a la seva mort.

Fou el primer Diputat Eclesiàstic de la Generalitat valenciana després que aquest càrrec deixà necessàriament de recaure sobre l’arquebisbe de València.

Féu moltes millores al seu monestir, sobretot pel que fa al servei d’aigües i a la consolidació de les muralles.

Anales de la Corona de Aragón

(Saragossa, Aragó, 1562 – 1579)

Història de Jerónimo Zurita y de Castro, cronista del regne d’Aragó. Basant-se en l’estudi documental dels arxius de tots els regnes de la Corona, especialment a Barcelona i a Saragossa, presentà un recull d’informacions amb què descriu la història de la Corona d’Aragó.

El seu estil és de frases llargues, amb dades històriques abundoses i precises. Dividida en 30 llibres, els 20 primers contenen la història de la Corona d’Aragó des del segle VIII fins a la fi del segle XV. Els altres 10 formen la Historia del rey Hernando el Católico, i foren publicats com a obra independent.

És una de les obres fonamentals de la historiografia catalano-aragonesa.