Arxiu d'etiquetes: 1569

Universitat d’Oriola

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 1569 – 1835)

Institució d’ensenyament superior. Creada pel papa Pius V en convertir en universitat el col·legi fundat al convent de Sant Domènec el 1547 pel bisbe d’Oriola Ferran de Lloaces i Peres.

El 1592 el papa Climent VIII disposà que a la nova universitat poguessin cursar totes les facultats i ciències, tant per a seglars com per a religiosos: teologia, cànons, filosofia, medicina, matemàtiques, etc, i s’hi poguessin donar grau de batxiller, llicenciat, doctor i mestre. el rector del col·legi seria el canceller de la universitat.

No aconseguí l’aprovació reial fins al 1646, que hom li atorgà les mateixes gràcies, privilegis i exempcions que a la Universitat de València. Fou la més important del regne després d’aquesta. El 1786 tenia 24 càtedres, un claustre d’uns cent doctors i prop de tres-cents estudiants.

Experimentà diverses modificacions, fins que fou suprimida definitivament el 1835. Restà com a col·legi agregat a la Universitat de València.

Centelles-Riu-sec i de Cardona -germans-

2 Respostes

Eren fills de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i Fernández de Heredia.

Magdalena de Centelles-Riu-sec i de Cardona  (País Valencià, segle XVI – 1596)  Dama. Casada amb Carles de Borja i de Castro, duc de Gandia. Obtingué el comtat d’Oliva i la baronia de Rebollet, per sentència del 1587.

Pere Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cardona  (País Valencià, segle XVI – 1569)  Comte d’Oliva, baró de Nules, Pego, Murla, Cofrents i vall d’Aiora i dels feus de Sardenya. Morí sense fills, i les diverses línies del llinatge Centelles es disputaren llavors l’herència.

Castro i Bellvís, Guillem de

3 Respostes

(València, 4 novembre 1569 – Madrid, 28 juliol 1631)

Dramaturg i poeta en castellà. D’ascendència noble, menà una vida atzarosa i inquieta entre València, Nàpols i Madrid. Des del 1592, assistí, amb el nom de Secreto, a l’Acadèmia dels Nocturns de València, en la qual participà amb 25 poesies i 4 discursos.

Prengué part en les justes poètiques organitzades per Bernat Català de Valeriola (1600) i en les celebrades amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort (1602). Fou procurador general del duc de Gandia Carles de Borja-Centelles (1601-07) i capità de la fortalesa calabresa de Scigliano (1607-09).

El 1616, amb l’intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns, fundà a València l’Acadèmia dels Muntanyesos dels Parnàs, de la qual fou president. A partir del 1619, s’instal·là definitivament a Madrid sota la protecció del comte-duc d’Olivares.

Fou el capdavanter de l’escola dramàtica valenciana en llengua castellana, d’arrels classicistes, la qual s’incorporà plenament, gràcies a ell, a les noves fórmules de Lope de Vega, de qui fou defensor i amic.

La seva obra es basa en temes històrics i costumistes: Las mocedades del Cid (1618), inspirada en diversos romanços i base de Le Cid de Corneille; Las hazañas del Cid, El conde de Irlos, El conde Alarcos, La justicia en la piedad, Pagar en propia moneda, El narciso en su opinión, Los amores de Dido y Eneas, Don Quijote de la Mancha, La fuerza de la sangre.

Agullana, Enric d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – després 1569)

Noble. Era Diputat Militar de la Generalitat, quan la institució decidí oposar-se a la percepció, per part del rei Felip II de Catalunya, de l’impost extraordinari dit de l’“excusat”.

La Inquisició, obrant d’acord amb el pontífex i amb el rei, denuncià els Diputats i Oïdors de Comptes de la Generalitat com a simpatitzants de l’heretgia, i per això, Enric d’Agullana i els seus companys foren empresonats pel virrei, Diego Hurtado de Mendoza, el 19 de juliol de 1569.