Arxiu d'etiquetes: 1556

Falcó -pintors-

2 Respostes

(València, segle XV – segle XVI)

Dinastia de pintors. Oscil·laren estilísticament entre el goticisme derivat dels epígons de Jacomart i de Roderic d’Osona i el primer Renaixement, introduït per Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano.

El pare de la dinastia sembla que fou Onofre (I) Falcó  (València, segle XVI – 1556)  Pintor. Nomenat pintor de la Generalitat de València el 1503, com en fou posteriorment el seu fill o germà Nicolau (I) Falcó. Un altre possible fill seu fou:

Nicolau (II) Falcó  (València, vers 1500 – 1560)  Pintor. Succeí al seu pare en el càrrec de pintor de la generalitat valenciana, que exercí fins a la mort. Fou el pare de:

  • Onofre (II) Falcó  (València ?, 1520/23 – segle XVI)  Pintor. Succeí al seu pare com a pintor de la generalitat valenciana (1560).
  • Nicolau (III) Falcó  (País Valencià, segle XVI)  Pintor. Treballà cap al 1565. Fou fill seu:

Onofre Dionís Falcó  (País Valencià, segle XVI)  Pintor. Probablement fou el darrer pintor de la dinastia.

Esteve, Pere Jaume

Deixa un comentari

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVI – València, 1556)

Metge i humanista. Estudià a València, París i Montpeller. Fou catedràtic de medicina i de matemàtiques de la Universitat de València.

Edità el text grec del llibre segon de les Epidèmies d’Hipòcrates (1551), amb il·lustracions i una traducció llatina completa, obra fonamental de l’humanisme mèdic-hispànic.

Dugué a terme, també, la millor edició crítica (1552) de la Theriaca de Nicandro Colofonio. A la seva versió en hexàmetres llatins, afegí escoles que fixaven la nomenclatura llatina i catalana i la classificació d’algunes plantes del País Valencià, aspecte que amplià en un diccionari d’herbes i plantes medicinals, avui perdut.

Cantó, Jeroni

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1556 – 1637)

Religiós agustí. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics. Excel·lí com a predicador.

És autor de diverses obres de caràcter religiós.

Borja-Llançol de Romaní i Calataiud, Gaspar Jofré de

1 Resposta

(País Valencià, segle XV – València, 18 febrer 1556)

Bisbe de Sogorb (1530-56). Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada. El 1520, el capítol l’elegí arquebisbe de València, però l’elecció no fou acceptada ni per Lleó X ni per Carles I.

Bisbe de Sogorb, residí normalment a València i fou un dels personatges de la cort de la reina Germana de Foix. Assistí al concili de Trento (1551-52), però la seva manca de salut l’obligà a retornar a València.

Banyuls i de Llupià, Tomàs de

3 Respostes

(Nyer, Conflent, 1556 – 1627)

Militar. Era senyor del castell de Nyer, i de les seves freqüents bandositats nasqué la lluita entre nyerros i cadells que es generalitzà pel Principat.

El perfil que representaven les seves forces, compostes per bandolers, i l’agitació constant que produïren, obligà el virrei F. de Toledo a segrestar el castell de Nyer (1579), i el seu successor, el comte d’Aitona, a fer el mateix amb el monestir de Cuixà (1580), on Banyuls s’havia instal·lat.

El duc de Terranova fracassà en voler capturar-lo, i acabà oferint-li d’anar a lluitar en l’exèrcit reial a Nàpols, la qual cossa acceptà el 1581.