Arxiu d'etiquetes: 1545

Vives i Marjà, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, 3 maig 1545 – Roma, Itàlia, 23 febrer 1632)

Eclesiàstic. Estudià a Roma, on es doctorà en ambdós drets (1584). Fou un personatge molt influent a la cort romana, on tramità afers per al rei Felip III, per als jurats de València i altres prínceps i entitats. Féu construir (1605) una tomba nova a l’església de Montserrat de Roma per als papes, on foren traslladats el 1610. Fou ascendit a cambrer secret del papa (1589) i nomenat ardiaca d’Alzira (1607), i s’ordenà de sacerdot el 1609.

Obsessionat per la idea missional, fundà un col·legi per a neòfits de missions a la seva casa el 1591, que més tard oferí, sense èxit, a diferents congregacions religioses. També adquirí, després de llargues gestions (1613-25), el palau Ferratini, que oferí al papa Urbà VIII, on el 1627 fou instal·lat definitivament el Col·legi Pontifici de Propaganda Fide o Col·legi Urbanià, amb facultat de conferir el doctorat en filosofia i teologia amb vista al treball missional.

Esmerçà la major part de la seva llarga vida en les tasques missionals, a les quals llegà la majoria dels seus béns.

Vila-rasa, Cosme de

2 Respostes

(País Valencià, segle XV – 1519)

Noble. Era fill de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa, i el seu nom real era Cosme de Cabanyelles i Gallac.

Casat amb Elionor de Vila-rasa i de Vila-rasa, cosina germana seva. Tingueren, entre d’altres, dos fills:

  • Francesc de Vila-rasa i de Vila-rasa  (País Valencià, segle XVI – 1579)  Formà una línia del llinatge.
  • Lluís Jeroni de Vila-rasa i de Vila-rasa  (País Valencià, segle XVI – 1545)  Continuà la línia primogènita dels senyors d’Albalat i Segart, que s’extingí a la fi del segle XVII, i la seva herència passà als Saavedra.

Sarinyena, Joan

1 Resposta

(València, 1545 ? – abans 1628)

Pintor. Fill de Cristòfor Sarinyena. Residí a Roma del 1570 al 1575, i el seu estil acusa la influència de la pintura veneciana.

És autor del retrat del Beato Factor (1587) de les Descalzas Reales (Madrid), del retaule del Palau de la Generalitat de València (1607) i dels retrats corporatius de la gran sala d’aquest palau valencià. Se l’hi atribueixen les portes del retaule d’Ulldecona, a ell o al seu germà o parent Francesc Sarinyena i Vila-rasa.

Arnalt, Albert

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1480 – 1545)

Prelat. Essent canonge del capítol de Palma fou nomenat bisbe Pactense. Excel·lí com a predicador.

Són notables les seves obres Cuestión sobre el secreto; cuándo debe y cuándo no velarse i Del modo de conocer las aserciones católicas y heréticas.

Carles d’Aragó

3 Respostes

(Valladolid, Castella, 1545 – Madrid, 1568)

Príncep d’Astúries i de Girona. Fill de Felip II de Catalunya i de Maria de Portugal.

Deforme i desequilibrat, tingué una profunda aversió pel seu pare, el qual el féu empresonar a l’alcàsser de Madrid (fet que provocà una forta oposició, fins al punt que els estats catalano-aragonesos trameteren ambaixadors al rei), on morí pocs mesos després.

Cardona i de Luna, Antoni de

12 Respostes

(Catalunya, vers 1380 – Sicília, Itàlia, 1439)

Senyor de Maldà, Maldanell i Oliana, tronc d’una línia dels Cardona a Sicília. Tercer fill del comte Hug II de Cardona i de Beatriu de Luna, germana del cèlebre Antoni de Luna, que fou probablement el seu padrí.

El seu primer casament amb Elionor de Villena li permeté d’ampliar els dominis amb la vall d’Aiora, a País Valencià. Combaté a Sanluri (1409), manà un estol el 1410 i, durant l’interregne, fou partidari decidit i conseller de Jaume II d’Urgell.

Sembla que no se sotmeté als Trastàmara fins després de la mort del rei Ferran I d’Antequera. El 1418 Alfons IV el Magnànim l’envià a Sicília en qualitat de covirrei. S’hi establí i s’hi casà (1421), en segones núpcies, amb Margarida de Peralta, comtessa de Caltabellotta i vídua d’Artal de Luna. Fou també virrei de Sicília el 1436.

Fou el pare de Pere i d’Alfons de Cardona i de Villena, i foren besnéts seus:

Artau de Cardona i de Gonzaga  (Sicília, Itàlia, segle XV – segle XVI) Noble. Comte de Collessano. Fou conestable de Sicília.

Antònia de Cardona i de Gonzaga  (Sicília, Itàlia, segle XV – 1545) Dama. Darrera representant de la línia dels comtes de Collessano, que havia succeït al seu germà Artau. Muller d’Antoni d’Aragó, duc de Montalto.

Foren oncles d’ambdós:

Hug de Cardona i de Ventimiglia  (Sicília, Itàlia, segle XV – Gaeta, Itàlia, 1505)  Noble. Morí en el setge de Gaeta.

Joan de Cardona i de Ventimiglia  (Sicília, Itàlia, segle XV – Ravenna, Itàlia, 1512)  Noble. Virrei de Calàbria, comte d’Avellino. Morí de les ferides rebudes a la batalla de Ravenna.