Arxiu d'etiquetes: 1537

Despuig i Rocafull, Bernat

2 Respostes

(Xàtiva, Costera, segle XV – València, 1537)

Mestre de Montesa (1506-37) i poeta. Nebot de Lluís Despuig i cosí d’Ausiàs Despuig, de molt jove intervingué amb una poesia en català al certament literari de València del 1474.

El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el Catòlic el nomenà ambaixador a Roma prop de Juli II per tal de sol·licitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix.

El 1521, durant la guerra de les Germanies, lluità contra els agermanats de Sant Mateu del Maestrat -propietat de l’orde de Montesa- fins a apoderar-se de la vila per la força de les armes, i entrà posteriorment a València amb l’exèrcit reial, després de la capitulació de la ciutat.

El poeta valencià Miquel Peres li dedicà la segona edició de la Vida de la Sacratíssima Verge Maria. Poesies seves foren editades el 1596 en la Historia de la adoración y uso de las Santas Imágenes, de Jaume Prades.

Cavaro, Pere

Deixa un comentari

(Càller, Sardenya, Itàlia, segle XV – vers 1537)

Pintor. Estigué a Barcelona, Nàpols i, versemblantment, a Roma. És autor del retaule de l’església de Sant Joan Baptista a Vilamar (1517) i d’altres obres a Sardenya.

El seu tríptic de la Mare de Déu dels Consellers, de gran qualitat, a la casa de la vila de Càller, recorda la disposició de l’obra homònima de Lluís Dalmau i l’estil de Rafael.

Borja i de Castre-Pinós, Roderic de

1 Resposta

(Gandia, Safor, segle XVI – 6 agost 1537)

Cardenal (1536). Fill de Joan de Borja i Enríquez, duc de Gandia.

El 1530 obtingué, per patrimoni, la baronia de Navarrés.

Galès i Reiner, Pere

1 Resposta

(Ulldecona, Montsià, 1537 – Saragossa, Aragó, 1595)

Humanista. Estudià filosofia amb Pere Joan Nunyes (1554), però es distancià més tard de les seves doctrines. El 1563 estudià dret a Itàlia i a París; a Roma, pres per la inquisició, restà borni.

Després d’una breu estada a Barcelona (1581) i dels intents (fracassats pel clima de repressió intel·lectual) de Nunyes i del bisbe de Tortosa Joan Baptista de Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua (1582).

A Ginebra es féu membre de l’Església Evangèlica italiana i hi ensenyà filosofia (1583-87), i posteriorment a Nimes (1587-88), Aurenja (1588-91) i Castres (1591-93).

Denunciat per unes disputes teològiques, es refugià a Bordeus (1593), però fou arrestat a Marmanda, Agenes (arran de la conversió al catolicisme d’Enric IV de França), i fou dut a la presó de la inquisició de Saragossa, on morí.

Fou amic dels humanistes i erudits més importants, amb els quals mantingué correspondència.

Aldana, Francesc

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, 1537 – el Qsar el Kebîr, Marroc, 4 agost 1578)

Militar i poeta en castellà. Germà de Cosme.

Escriví, entre altres obres, els opuscles Del Santísimo Sacramento, De amor platónico i Epístolas de Ovidio, així com una sèrie de poemes que foren publicats en edició pòstuma, a Madrid, l’any 1593.

Per ordre del rei Felip II acompanyà el rei Sebastià de Portugal a la seva dissortada expedició a Àfrica. Morí a la desastrosa batalla del Qsar el Kebir.