Arxiu d'etiquetes: 1535

Vic i de Vallterra, Jeroni de

4 Respostes

(València, vers 1459 – 1535)

Alt funcionari reial. Baró de Llaurí, Beniomer, Benioquer i Matada i senyor del castell i les valls de Gallinera i d’Ebo. Fill primogènit de Lluís de Vic i de Corbera, de qui heretà les possessions. Fou educat a la cort. Prengué part en la conquesta de Granada amb el seu germà Joan, que hi morí (1492). El mateix any es casà amb Violant Ferrer i Soler, filla gran de Lluís Ferrer i Eixarc.

El 1505 fou nomenat justícia criminal de València. Acompanyà l’any següent Ferran II i Germana de Foix a Nàpols, i el 1507 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa, càrrec que tingué fins el 1520 -fou confirmat a la mort de Ferran II per Carles I, el 1516-. La seva influència en els afers italians fou gran, sobretot en les relacions amb el regne de Nàpols, i degué ésser incrementada per la presència del seu germà Guillem Ramon, cardenal.

El 1517 fou nomenat virrei de Sicília, però no prengué possessió del càrrec i restà a Roma. Treballà a favor de la candidatura de Carles I a l’Imperi. El 1518, en ésser nomenat ambaixador a Roma també Lluís Carròs de Vilaragut i de Castellví, la presència de dos catalans provocà una reacció violenta, i ambdós foren rellevats el 1520. Retornà a València el 1521, en plena guerra de les Germanies, i es refugià a la seva baronia de Llaurí, mentre el seu fill Lluís (II) de Vic i Ferrer es posava al servei de l’exèrcit reialista del duc de Sogorb.

Negocià amb el capità de l’exèrcit agermanat Joan Caro quan el seu exèrcit assetjà el castell de Corbera, i aconseguí que Bocairent es posés al costat del rei. Visità, per ordre del rei, el rei de França Francesc I, presoner al castell de Benissanó a conseqüència de la derrota de Pavia (1525).

Serra i Planes, Rafael

Deixa un comentari

(Inca, Mallorca, 1535 – Palma de Mallorca, 1620)

Frare franciscà observant, teòleg i predicador. Entrà al convent de Jesús de Palma de Mallorca (1553), d’on fou enviat al col·legi de Santa Maria del Pi (Gandia). S’ordenà de sacerdot a València, on inicià la seva tasca de predicador.

De tornada a Mallorca, fou professor de filosofia, teologia, sagrada escriptura i d’hebreu. Fou tres triennis provincial de l’orde (1578-81, 1591-93 i 1604-06).

Fou proposat per a diversos càrrecs, entre els quals per a bisbe de Mallorca, però renuncià sempre per humilitat. Fou molt famós com a predicador i se li atribuí el do de profecia. S’instà el seu procés de beatificació.

Deixà obres manuscrites de sagrada escriptura i teologia, dos volums de sermons i una regla per a les penedides de Mallorca.

Eixalana, Caterina

Deixa un comentari

(Prades, Baix Camp, 1535 – Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1597)

Monja clarissa. Morí de resultes de les penitències que s’imposava.

Fou eficaç reformadora de les clarisses de Tarragona.

Ferrera i Boscà, Felip de

1 Resposta

(Barcelona, segle XV – 1536/43)

Ciutadà de Barcelona. Fill de Felip de Ferrera i de Llobera i germà de Francesc, de Jeroni i de Joan de Ferrera i de Llobera.

Doctor en ambdós drets i regent de la cancelleria de Mallorca. Es casà primerament amb Elisabet d’Olzina i desprès (1516) amb Violant Boscà i Almogàver, germana del poeta Joan Boscà. Foren fills seus:

Francesc de Ferrera i d’Olzina  (Barcelona, segle XVI – després 1535)  Cavaller de Sant Joan.

Felip de Ferrera i d’Olzina  (Barcelona, segle XVI – abans 1576)  Ciutadà honrat i veguer de Barcelona (1553). Heretà les senyories de Vallferosa i Salomó. Fou pare de Josep de Ferrera i Amat  (Barcelona, 1557 – 1593)  Ciutadà honrat de Barcelona. Es casà el 1557 amb Maria de Cordelles i d’Oms i foren pares de Felip de Ferrera i de Cordelles.

Joan Valentí de Ferrera i Boscà  (Barcelona, segle XVI – 1577)  Conseller en cap de Barcelona (1562). Morí sense fills.