Arxiu d'etiquetes: 1506

Castre-Pinós i de Tramaced, Pere Galceran de

6 Respostes

(Ribagorça, abans 1413 – vers 1460)

Vescomte d’Évol, baró de Guimerà, conseller i camarlenc del rei Alfons IV el Magnànim. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós, i germà de Felip (V) Galceran. El 1422 es casà amb Blanca de So, hereva dels vescomtat d’Évol (Rosselló).

Acompanyà el rei Alfons IV el Magnànim en l’expedició del 1420 a Itàlia, i aquest premià els seus serveis amb la donació de nombroses rendes reials al Rosselló i a la Cerdanya i la jurisdicció reial sobre les possessions dels vescomtes d’Évol (1424-25).

Sostingué un plet amb Bernat I de Vilamarí per la possessió de Palau-saverdera, que fou reconeguda a aquest (1454).

Fou el pare de Guillem Ramon, d’Ivany i de:

Joan de Castre-Pinós i de So  (País Valencià, segle XV – Roma, Itàlia, 1506)  Prelat. A Roma fou governador del castell de Sant Angelo. Anys després era bisbe d’Agrigent, Sicília (1479) i abat comendatari de Sant Pere de Rodes (1484). Alexandre VI el féu cardenal prevere de Santa Prisca el 1496.

Castellví i de Vic -germans-

2 Respostes

Francesc de Castellví i de Vic  (València, segle XV – 6 setembre 1506)  (o Franci de Castellví)  Poeta. Baró de Benimuslem i senyor de Mulata. El 1464 fou nomenat cambrer del príncep Ferran (futur Ferran II de Catalunya); el 1476 era majordom reial a València, càrrec que encara tenia el 1495. El 1496 fou nomenat jurat de València, i el 1497, conseller. És autor d’uns Escacs d’amor, que va escriure juntament amb Bernat Fenollar i Narcís Vinyoles. Participà al certamen poètic del 1474, del qual es conserva el recull Obres e trobes en llaors de la Verge Maria.

Lluís de Castellví i de Vic  (València, segle XV – 1481)  Poeta. El 1461 es casà amb Violant de Montpalau, a qui Joan Roís de Corella dedicà la seva Vida de la gloriosa santa Anna. Contertulià del seu consogre Berenguer Mercader, figura en el Perlament en casa de Berenguer Mercader de Roís de Corella. Un romanç seu en castellà fou inclòs en el Cancionero general d’Hernando del Castillo.

Alcanyís, Lluís

1 Resposta

(València, vers 1440 – 25 novembre 1506)

Catedràtic de medicina. Fou un dels fundadors de l’escola per a cirurgians creada a València el 1462. Primer professor de medicina de la Universitat de València i metge de Ferran II el Catòlic.

Entre les seves obres sobresurten: Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia (vers 1490) i l’obra poètica Les trobes en lahors de la Verge Maria (1474).

Ell i la seva dona, Elionor Esparça, van ser condemnats per practicar el judaisme i foren cremats vius per la inquisició.

Comte, Pere

3 Respostes

(Girona, segle XV – València, 1506)

Arquitecte. Participà en la construcció de la catedral de València. La seva obra més notable fou l’edifici de la Llotja d’aquella ciutat (1482-98), inspirat en el de Palma de Mallorca.

L’any 1498 va començar l’edifici del Consolat de Mar de València.