Arxiu d'etiquetes: 1407

Vila-rasa i de Cabanyelles -germans-

2 Respostes

Eren fills de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç, i de Castellana de Cabanyelles, i germans de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa.

Gaspar de Vila-rasa i de Cabanyelles  (País Valencià, segle XIV)  Senyor de Faura.

Joan Llorenç de Vila-rasa i de Cabanyelles  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Primer senyor de Segart i d’Albalat de Segart. Fou succeït per la seva filla, Elionor de Vila-rasa i de Vila-rasa (País Valencià, segle XV)  Es casà amb el seu cosí germà Cosme de Vila-rasa. Tingueren, entre d’altres, dos fills, Francesc i Lluís Jeroni de Vila-rasa i de Vila-rasa.

Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles  (València, segle XIV – 1407)  Eclesiàstic. Fou degà del capítol de València. Tenia aquest càrrec el 1455, quan formà part de l’ambaixada d’Alfons IV el Magnànim adreçada al nou papa Calixt III.

Ramon Guillem de Vila-rasa i de Cabanyelles  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Fundador de la línia dels senyors de Faura. Fou l’avi de:

  • Joan Llorenç de Vila-rasa i Llorac (País Valencià, segle XVI)  Fou senyor de Faura i governador de València el 1553. Per manca de fills legítims el succeí el seu nebot:
  • Joan Lluís de Vila-rasa i de Montsoriu (País Valencià, segle XVI)  Senyor de Faura. Fou l’avi de:
  • Eugenia de Vila-rasa i Mercader (País Valencià, segle XVII)  Portà l’herència de la línia dels senyors de Faura als seus descendents i del seu marit, Joan Vives de Canyamars, creat comte de Faura el 1647.

Reixac, Berenguer de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – València, 1407)

Cavaller. Amb senyoria a Reixac, prop de Montcada.

El 1407, residint a València, Felip de Boïl mogué brega contra ell i el seu amic Joan de Pertusa. En venjança, Berenguer atacà dies després, també a la ciutat de Valencià, el governador Ramon Boïl, germà de Felip. Amb quatre homes a cavall, el matà a llançades i fugí. La justícia restablí els fets.

El rei Martí I l’Humà, decidit a fer un escarment, féu escapçar Reixac i Pertusa i llevar el puny a Felip de Boïl.

Boïl i Dies, Ramon

4 Respostes

(País Valencià, segle XIV – València, 1407)

Noble. Fill de Pere Boïl i Castellar. Senyor de les baronies de Boïl i de Bétera i governador de València (1393-1407).

En una plaça de la ciutat fou atacat i mort, a llançades, per quatre homes a cavall manats per Berenguer de Reixac. L’assassinat era una venjança de l’agressió soferta poc abans per Reixac i Joan de Pertusa per part de Felip de Boïl, el germà de Ramon. El rei Martí I l’Humà féu justícia amb gran energia, Reixac i Pertusa foren escapçats. Felip de Boïl perdé una mà, com a escarment per haver fet la primera provocació.

Aquest personatge, que mereixeria de Jaume Roig l’apel·latiu de el bon Boïl, era molt amic d’Antoni Canals. Aquest li dedicà el llibre De Providència. És enterrat al claustre de Sant Domènec de València.

Fou el pare de Ramon Boïl i Montagut.

Foren altres germans seus:

Berenguer Boïl i Dies  (País Valencià, segle XIV – després 1437)  Cavaller. Estigué al servei de Benet XIII, almenys des del 1401, com a escuder d’honor i capità de la torre del pont d’Avinyó, que defensà fins a la retirada de les tropes de Benet XIII el 1411.

Pere Boïl i Dies  (País Valencià, segle XIV)  Fou enviat per l’infant Martí en ajut de Joan de Castella contra Portugal (1381), i premorí al seu pare. El succeí el seu germà Ramon.

Boïl i de La Scala, Ramon

1 Resposta

(País Valencià, segle XIV – 1407)

Iniciador de la línia de Bétera i de Boïl. Conseller del rei Alfons III el Benigne i tresorer del rei Pere III el Cerimoniós (1339-40).

Participà en la conquesta de Sardenya (1323-24) i en la campanya del Rosselló (1343) contra Jaume III de Mallorca; fou ambaixador a Granada el 1335 per a signar la pau, i el 1338 prop del papa.

La casa s’engrandí amb el seu fill Pere Boïl i Castellar.

Flos Mundi

2 Respostes

(Catalunya, 1407)

Crònica, la més extensa de les cròniques universals catalanes. Arribava fins al temps del rei Martí I l’Humà, però en l’únic exemplar conegut s’atura, per mutilació, en l’episodi del desafiament de Bordeus.

En temps de Pere Miquel, que l’esmenta, el text era encara complet. Montfar-Sorts ja el trobà mutilat, com ara, quan Jaume Ramon Vila, que n’era el possessor, l’hi deixà examinar.

Fou composta principalment a base d’una versió catalana de la crònica universal de Guillem de Nangís i de les cròniques de Desclot i de Pere III el Cerimoniós, amb aportacions d’altres procedències, com la crònica universal francesa atribuïda a Gaucher de Denanin i la Crònica d’Espanya, de Pere Ribera de Perpinyà.

L’estil és, en general, fortament llatinitzant. L’autor, anònim, potser tenia relació amb la casa de Cervera.