Arxiu d'etiquetes: 1342

Terrena, Guiu de

(Perpinyà, 1270 – Avinyó, França, 21 agost 1342)

Teòleg escolàstic, canonista i bisbe. Entrà a l’orde carmelità. Estudià teologia a París amb Enric de Gant. Mestre en teologia el 1313. Professor a Avinyó, on fou teòleg de confiança de Joan XXII en la lluita contra els espirituals i Lluís de Baviera.

General dels carmelites el 1318. Bisbe de Mallorca (1321-32) i d’Elna (1333-42).

Autor de nombroses Quaestiones doctorals i, ja bisbe, d’obres com De perfectione vitae (1323), Concordia quatour evangelistarum (1328-34), Commentarium in Decretum Gratiani (1336-39) i Summa de heresibus (1340-42).

La seva aportació principal a la teologia consistí a formular per primera vegada la doctrina de la infal·libilitat pontifícia.

Castellnou, Dalmau (V) de

(Catalunya Nord, segle XIV – 1342)

Senyor de Montbram, Vall de Sant Martí i de Montferrer, fill i hereu de Dalmau (IV) de Castellnou. El 1324 prestà homenatge al rei Sanç I de Mallorca.

Fou el veritable cap de la família Castellnou -frustrat ja el títol vescomtal– i el capitost dels contraris, nombrosos entre els nobles, al regent Felip de Mallorca. Aquest establí per la força nous castellans a Montbram i a Vall de Sant Martí, i Dalmau, des de Montferrer, entrà en revolta oberta contra el regent i prengué part activament en la guerra civil que tingué lloc al Rosselló. La rebel·lió fou sufocada el 1327; però, no obstant això, restà sense efecte la citació de Dalmau a la cort del veguer de Perpinyà.

Present el 1328 a les festes del coronament d’Alfons IV de Catalunya, a Saragossa, l’infant Pere (futur Pere III) l’armà cavaller.

El 1339 Jaume II de Mallorca l’envià com a ambaixador, amb el vescomte de Narbona Eimeric, prop del rei del Marroc, Abü-l-Hasan amb plens poders per a negociar un tractat d’aliança contra el rei de Catalunya-Aragó referent a la seguretat dels viatjants, exportació de mercaderies i repressió de la pirateria.