Arxiu d'etiquetes: 1327

Sanç d’Aragó i d’Entença

(Saragossa, Aragó, octubre 1327)

Setè fill de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne, i de Teresa d’Entença.

Morí al poc de néixer. La seva mare morí de sobrepart el dia 20 del mateix mes.

Elisabet d’Aragó i d’Entença

(Catalunya, 1323 – 1327)

Cinquena filla de l’infant Alfons -futur Alfons III el Benigne– i de Teresa d’Entença. Morí al cap de molt poc temps.

Constança d’Aragó i d’Anjou

(València, 4 abril 1300 – Garcimuñoz, Castella, 19 octubre 1327)

Filla de Jaume II el Just i de Blanca d’Anjou. El 1303, el famós adelantado castellà Juan Manuel, nebot d’Alfons X el Savi i vidu de l’infanta Isabel de Mallorca, demanà a Jaume II la mà de Constança.

El compromís de noces fou signat a Xàtiva, el 1306, a Guadalaviar, es signaren els capítols definitius, i per l’agost de 1307 se celebrà la boda per poders a Perpinyà. Després es traslladà a València i d’allí a Villena, a càrrec del marit fins arribar a la pubertat. El 3 d’abril de 1311 fou celebrat el matrimoni.

Constança patí durant anys de tuberculosi. Les seves lletres al seu pare palesen que la malaltia li augmentava un profund enyorament.

Caça, Arnau de

(Illes Balears, segle XIII – Sardenya ?, Itàlia, després 1327)

Cavaller. Conseller de l’infant Ferran de Mallorca, que acompanyà en la conquesta de Morea (1315).

Muntaner, entre altres, censurà la seva conducta en la batalla de la Manolada, on morí l’infant (1316).

Sembla que participà en la conquesta de Sardenya (1323-24), on residia encara el 1327.

Avinyó, Ramon d’

(Catalunya, segle XIII – Lleida, 1327)

Prelat. Fou bisbe de Lleida des del 1324. Hi succeí Ponç de Vilamur.

Tingué una governació curta. El succeí el famós Arnau Sescomes.

Desfar, Riambau

(Catalunya, segle XIII – vers 1327)

Cavaller. Lluità a la batalla del cap Orlando, a Sicília (1299), a favor de Jaume II de Catalunya i prengué part en les campanyes de Múrcia i d’Almeria.

Fou veguer de Vilafranca i de Montblanc (1310) i de GironaBesalú (1312, 1317 i 1318).

El 1313 anà a Sicília amb quatre galeres; pel camí coincidí amb l’estol en què viatjava el cronista Ramon Muntaner, amic seu, i l’acomboià fins a Messina.

Fou conseller reial (1321-22).