Guillem Escrivà d’Eivissa (País Valencià, segle XIII – 1303) Fou senyor de Benioquer, l’Alcúdia i l’Ènova, comprades al rei Alfons II el Franc, i de Murla i Benibraïm, adquirits a Bernat de Sarrià. Fou fill seu Berenguer Escrivà (mort després 1317) i potser també Pelegrina.
Pere Escrivà d’Eivissa (País Valencià, segle XIII – Eivissa, v 1317) Ciutadà d’Eivissa. Pare de Francesc Escrivà d’Eivissa (País Valencià, segle XIII – després 1318) Veí de Xàtiva.
Berenguer Escrivà (País Valencià, segle XIII) Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a Sueca i a Cullera.
Berenguer Escrivà (País Valencià, segle XIII – després 1317) Fill de Guillem Escrivà d’Eivissa, i potser germà de:
Arnau Escrivà (País Valencià, segle XIII – 1275) Senyor de Patraix. Pare de Guillem Escrivà. Fou batlle de la ciutat de València i procurador general del regne entre 1270 i 1275.
Arnau Escrivà (País Valencià, segle XIII – vers 1322) Senyor de la baronia de Patraix. Fill de Guillem Escrivà (mort després 1269). Tenia un germà dit Andreu d’Albalat. Serví Jaume II el Just en la guerra contra Almeria (1309). Es casà amb Joana Garcia, i foren pares de Joan Escrivà i Garcia.
Arnau Escrivà (País Valencià, segle XIII – vers 1317) Batlle de València. Fill de Guillemó Escrivà. Deixà, entre d’altres, un fill anomenat com ell, Arnau Escrivà.
Arnau Escrivà (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Batlle de València (1327). Fill de l’homònim anterior.
(Catalunya, segle XIII – Peníscola, Baix Maestrat, 1317)
Senyor de Castellvell. Adoptà com a primer cognom el de la seva mare, Sibil·la d’Erill en rebre la baronia d’Erill del seu cosí Guillem (III) d’Erill i de Coserans (1303).
Consta en el seguici reial des del 1308. Assistí al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença (1314) i signà la donació que els hi fou feta del comtat d’Urgell.
Deixà la baronia al seu fill Arnau (II) d’Erill i de Mur i prengué l’hàbit de Montesa en ésser fundat aquest orde, del qual fou, per indicació del papa, el primer mestre (1319).
(Catalunya, 1317)
Nom de l’antiga batllia de Miravet, pertanyent als templers, quan els béns d’aquest orde passaren a dependre dels hospitalers (1317) i aquesta batllia esdevingué “cambra” o dotació especial del castell d’Amposta (els dominis del qual a la corona catalano-aragonesa foren també designats amb aquest nom).
El nom de Castellania ha persistit, al costat del de Terra Alta, com a nom de la comarca de Gandesa.
Dades dels Països Catalans 