(Montpeller ?, França, 1282 – 1287)

(o Llibre d’Evast i Blanquerna)  Obra de Ramon Llull. Nom amb què és coneix el Llibre d’Evast e d’Aloma o de Blanquerna son fill. Aquest nom fou potser suggerit pel de la basílica de Santa Maria de Blaquernes de Constantinoble.

És una novel·la enciclopèdica -el mateix Llull l’anomenava romanç- que exposa un pla de reforma del món. L’obra es compon de cinc parts, que tracten de l’ideal de la vida del matrimoni, encarnat en els pares de Blanquerna, Evast i Aloma, i de les reformes que emprèn aquest en el si de l’Església, quan després de renunciar a Natana, amb qui s’havia de casar, abraça la vida religiosa i esdevé bisbe i papa, i fa triomfar les virtuts a tot el món, després renuncià al papat per a fer vida eremítica contemplativa junt amb l’emperador, l’altra de les dues potestats de la terra. S’hi inclouen al final el Llibre d’Ave Maria, el Llibre d’Amic e Amat, i l’Art de contemplació.

La data de composició de Blanquerna no és coneguda. La seva contextura fa creure que fou redactat en diverses etapes, probablement a Montpeller. La primera edició aparegué a València l’any 1521; fou traduït al francès al segle XVII, al castellà al segle XVIII, i a l’anglès el 1926.