Arxiu d'etiquetes: 1176

Cardona, Ramon Folc III de

16 Respostes

(Catalunya, 1130 – Colltort, Garrotxa, 3 març 1176)

Vescomte de Cardona. Fill de Ramon Folc II i nét de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona.

Per haver mort el seu pare (1150), ell heretà directament del seu avi, finit vers el 1155. Aleshores ja havia tingut algunes intervencions polítiques. Dos anys abans d’heretar el vescomtat, per exemple, ja participava a les negociacions de compra del terç genovès de Tortosa fetes pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

El 1157 fou un dels assistents al judici celebrat a Lleida per dirimir un sonat litigi entre Ramon Berenguer IV i el noble Pere de Puigverd. El 1162 figurava entre els signants de l’acta de convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV. Devers el 1171 era un dels negociadors dels acords tributaris entre Alfons I el Cast i els sarraïns de Múrcia.

Es casà amb Elisabet d’Urgell, filla del comte Ermengol VI. Intervingué a la política del comtat urgellenc, i de retop, a la del de Barcelona.

Morí assassinat pel noble Guillem de Berguedà, gran senyor feudal i també agressiu poeta.

Fou succeït pel seu fill Berenguer I de Cardona.

Anglesola, Ramon d’ -religiós, s. XII-

3 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1176)

Religiós. Era fill de Guillem, senyor de Bellpuig, i germà de Berenguer Arnau, un dels conqueridors de Lleida el 1149.

Ramon es retirà a fer vida d’anacoreta. Volgué fundar un monestir benedictí. El 1157 obtingué de Ramon Berenguer IV uns terrenys deserts de la part de Cérvoles. Dins el mateix any aconseguí del noble Ramon de Cervera un altre terreny, aquest a Vallbona.

S’instal·laren als indrets cedits molts eremitans d’ambdós sexes, que vivien segons la regla de sant Benet. Hug, abat del monestir de Poblet, tractà amb èxit d’atreure’s aquella fundació incipient.

El 1163 obtingué de Guillem de Cervera tota la senyoria de Vallbona, que figurà com a cessió a l’abat pobletà. El domini superior d’aquest obligaria Ramon d’Anglesola, dit també sovint Ramon de Vallbona, a cedir els seus petits drets a Poblet, el 1171.

Des d’aleshores foren distingides dues zones de poblament d’ermitans: una de masculina, que no trigaria a perdre’s en la dispersió, per la part on s’alça avui el poble de Poboleda (Priorat), i una de femenina que s’agrupà en comunitat a Vallbona, seguint la regla del Cister per influència pobletana.

Amb aquestes translacions restà abandonat un petit nucli masculí a Colobres (Cèrvoles), feble intent comunitari d’alguns ermitans. Diverses religioses ocuparen el lloc vacant, mantenint-se a part de la nova fundació de Vallbona.

Amb el temps hi anirien tanmateix a parar, de manera que Vallbona seria l’únic, però ben durador, resultat de les iniciatives de Ramon d’Anglesola.

Morí quan Vallbona era ja una realitat molt prometedora però no havia aconseguit la incorporació del petit grup que es mantenia a Colobres, malgrat els esforços fets per Ramon en aquest sentit.