(Barcelona, 1 febrer 1906 – )
Diari en castellà, degà de la premsa esportiva de l’estat espanyol.
Fundat amb el nom d'”El Mundo Deportivo”, com a setmanari, augmentà gradualment la periodicitat, fins a transformar-se en diari el 1929.
Tot i que és dedicat a tots els esports, centra la major part de l’espai al futbol i al basquet.
El 1992 fou redissenyat totalment i amplià l’ús de la impressió a color.
A partir del 1999 adoptà la denominació actual i canvià de format.
(Madrid, 1940 – Barcelona, 1980)
Setmanari en castellà, fundat a Madrid i editat a Barcelona.
Dedicat a temes internacionals, aconseguí un gran auge durant la II Guerra Mundial. La seva tendència era pregermànica, però facilitava moltes notícies sobre els fets bèl·lics.
(Barcelona, 9 abril 1881 – 13 gener 1884)
Setmanari satíric en castellà, liberal i republicà.
Hi havia una gran caricatura dibuixada per Planas o Pahissa.
D’oposició a Sagasta, fou suspès el 1882, i fou continuat per “La Mosca Roja” fins al final de la seva publicació.
(Catalunya, segle XIX)
Composició coral d’Antoni Nicolau amb text de Jacint Verdaguer.
De caràcter popular i riquesa harmònica, fou estrenada per l’Orfeó Català l’1 de gener de 1900.
Ha estat interpretada a diversos països d’Europa i d’Amèrica.
(Catalunya, 1932 – 1966)
Col·lecció de llibres de l’editorial Alpha. Destinada a publicar el corpus de l’art català.
Fou iniciada amb el primer volum d’Els retaules de pedra d’Agustí Duran i Sanpere, n’hi ha tretze de publicats, redactats per Josep Gudiol i Ricart i, ja a la postguerra, per Josep Pijoan, Josep Puig i Cadafalch, Marçal Olivar, Joaquim Folch i Torres, Cèsar Martinell i Manuel Trens, centrats en diferents aspectes de l’art romànic, el gòtic i el barroc, així com en el vidre i la ceràmica medievals.
Enllaç: Monumenta Cataloniae
(Montserrat, Bages, gener 1927 a juliol 1936 i de gener de 1982 – )
Revista mensual. Aparegué per tal de suplir la crònica de l’activitat del santuari, publicada fins aleshores a “Analecta Montserratensia” i a “Vida Cristiana”.
Era també òrgan oficial de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.
Fou dirigida per Antoni Ramon i Arrufat i, en els últims temps, per Lambert Cabestany.
Des del 1982, amb el nom “Montserrat. Butlletí del Santuari“, n’ha estat represa la publicació.
(Barcelona, 1900 – 1906)
Butlletí publicat per la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat per tal d’ajudar el moviment nacionalista de signe catòlic.
Tingué diverses seccions: una d’oficial, que expressava la vida interna de la Lliga; una altra amb els fets religiosos i culturals de Catalunya i temes d’actualitat; una crònica del monestir de Montserrat a càrrec d’un monjo; noves d’art, teatre i literatura, i bibliografia sobretot del llibre religiós català.
Constitueix un bon material per a la història recent de Catalunya.
Des del 1982, amb el nom “Montserrat. Butlletí del Santuari“, n’ha estat represa la publicació, a Montserrat, com a òrgan oficial de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.
(Barcelona, maig 1926–desembre 1936 – 1969- )
Col·lecció de publicació mensual de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Dirigida per Jaume Aiguader i Miró.
Publicà nombrosos treballs sobre nous aspectes de la medicina.
El 1969 hom n’inicià una nova col·lecció, que ha assolit una gran difusió per tots els Països Catalans.
(Barcelona, 1981 – 1988)
Setmanari d’informació general en català.
Dedicà atenció prioritària a la vida política, social i cultural catalana.
Va tenir com a directors Lluís Bassets i Sánchez, Enric Bastardes i Porcel, Toni Rodríguez Pujol, Josep Serret, Joan Barril i Antoni Puig.
(Catalunya, segle XVI)
Obra dramàtica hagiogràfica anònima. Descoberta i publicada per Nolasc del Molar.
En un llenguatge força pur, descriu el martiri de la “gloriosa santa Àgata” seguint amb força fidelitat el relat de la seva passió llegendària, a través de la Legenda aurea o d’un text semblant.
Només se’n conserven quatre-cents vuitanta sis versos i no se sap com era resolt el final de l’obra.
Més que no pas la seva tècnica, essencialment medieval -ben remarcable-, i el seu valor literari, no gaire gran, interessa el tractament realista d’alguns dels seus personatges -sobretot una alcavota, Afrodísia, dotada de “lo saber de Celestina”, les seves filles, prostitutes, i un jove galant-, que diferencien aquest misteri dels altres de la mateixa època i dels de les anteriors i l’apropen en certa manera a l’esperit renaixentista.
Dades dels Països Catalans 