Arxiu de la categoria: Política

Junta Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya -1827-

(Manresa, Bages, 29 agost 1827 – octubre 1827)

Organisme de govern creada pels malcontents. El seu objectiu era d’actuar de govern provisional a les zones ocupades pels insurrectes. El primer president fou Agustí Saperes.

Facilità la constitució de juntes locals als llocs que se sumaren a la revolta. Publicà “El Catalán Realista”.

A la fi de setembre la presidí el guerriller Josep Bussons (Jep dels Estanys).

Es dissolgué a la primeria d’octubre, coincidint amb l’entrada de l’exèrcit comandat per Ferran VII.

Junta Superior Governativa de Catalunya -1836/37-

(Catalunya, novembre 1836 – juliol 1837)

Organisme de govern i coordinació de les forces carlines de Catalunya.

Fou establerta successivament a Borredà, a Solsona i a Berga, on rebé el nom de Junta de Berga.

Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya -1808/12-

(Lleida, 18 juny 1808 – Catalunya, 1812)

Organisme autònom. Format pels patriotes per tal de prendre la direcció de la lluita contra els francesos durant la guerra del Francès.

Era formada per un representant de cada districte o corregiment, a cadascun dels quals funcionava, en relació de dependència amb la Superior, una Junta Corregimental. La Junta Superior actuà amb plena autonomia durant poc temps fins que, en ésser formada la Junta Central o Suprema (1809) de la Península, hi envià dos representants.

Les seves funcions fonamentals foren l’organització i el sosteniment de les forces militars i l’administració general en matèria financera.

Durant els quatre anys i mig d’existència, les incidències de la guerra obligaren la Junta Superior a canviar de residència 22 vegades.

Fou suprimida per ordre de la Corts de Cadis i fou substituïda per una diputació de la provincia de Catalunya.

Junta Regional d’Adhesions al Programa del General Polavieja

(Barcelona, novembre 1898 – octubre 1899)

Organisme. L’integraven amplis sectors de la burgesia industrial catalana i de l’oligarquia agrària.

La Junta es basava en els punts següents: concert econòmic de tributació directa, reorganització de la vida municipal, constitució de diputacions amb abast regional i amb atribucions de política econòmica, foment de l’ensenyament professional i tècnic i, per últim, respecte del dret català.

Els presidents de la Societat d’Amics del País, del Foment del Treball, de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, de l’Ateneu Barcelonès i de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial adreçaren un missatge a la reina regent (14 novembre).

Fou el principal cos de la creació de la Unió Regionalista després del fracàs de l’experiència del govern Silvela, amb Polavieja i Duran i Bas (març a octubre 1899).

Junta Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya

(Catalunya, 9 setembre 1835 – 21 octubre 1835)

Nom que adoptà la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona, per evitar d’ésser dissolta tal i com ho havia ordenat el govern de Madrid.

Repartí els béns dels convents i traslladà la universitat de Cervera a Barcelona.

Fou dissolta després d’haver imposat Espoz y Mina com a capità general de Catalunya.

Junta Provisional de Govern de Catalunya

(Barcelona, 17 juliol 1854 – segle XIX)

Organisme creat en el context de la Revolució de l’any 1854. La formaven membres de l’Ajuntament i tres diputats a Corts.

Fou presidida pel general Manuel de la Concha (27 juliol) i acceptà el nomenament de Pasqual Madoz com a governador civil (11 agost).

No pogué estendre l’autoritat a tot el Principat a causa de l’oposició de les juntes de Girona i Tarragona.

Obtingué la supressió dels drets de portes, l’enderrocament de les muralles i la reorganització de la milícia.

No fou acceptada pels sectors obreristes.

Junta Popular Directiva Provisional

(Barcelona, 16 novembre 1842 – 1843)

Organisme. Creat per tal de dirigir la resistència contra el govern d’Espartero.

Fou presidida pel periodista republicà Joan Manuel Carsy, que cercà ajut en una Junta Auxiliar Consultiva, formada per ciutadans destacats i fabricants.

La Junta Popular, per pagar les despeses de defensa, obligà la diputació a lliurar cabals, i alguns dels seus membres en forçaren la caixa forta.

Desprestigiada, fou dissolta i substituïda per una junta de govern que intentà, sense èxit, una entesa amb Espartero.

Junta Distribuïdora d’Herències

(Catalunya, 1 agost 1995 – )

Òrgan col·legiat, dependent de la Generalitat de Catalunya.

Té com a funció determinar, distribuir i liquidar l’haver líquid de les herències que rep aquesta administració. En aquests casos la Generalitat és declarada com a hereva intestada.

Totes les esmentades funcions només les podrà exercir la Junta en el supòsit que no siguin competència de la Direcció General del Patrimoni.

El president de la Junta és a la vegada el director general del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, el qual té la funció d’executar les decisions de la Junta.

Junta dels Tres Bisbes

(Tarragona, 1827)

Nom popular de la junta creada per Ferran VII de Borbó per jutjar els dirigents de la guerra dels Malcontents.

El nom prové del fet que la integraven, entre diversos nobles, els bisbes de Lleida i Girona i l’arquebisbe de Tarragona, sospitosos de protegir els insurrectes.

Confiant en la gràcia reial, la Junta condemnà a mort alguns capitostos (Albert Olives, Rafí i Vidal, Joaquim Laguàrdia, Miguel Bericart, Magí Pallàs, Bosc i Ballester, Narcís Abrés, Jaume Vives i Josep Robusté), però el monarca sortí cap a València per tal de no indultar-los.

Junta del Clergat Regular

(Catalunya, 1812 – abans 1830)

Organisme.

Creat pel governador francès de Catalunya, Charles Decaen, per tal de separar els religiosos exclaustrats de la jurisdicció eclesiàstica ordinària a la qual havien estat sotmesos en ésser secularitzats, que es mostraven reticents davant el govern d’ocupació.

La presidí V. Sopena, dominicà.