(Catalunya, 1975 – 15 juliol 1980)
(PTC) Organització política. Constituïda com a continuació del PCE (Internacional). Participà en l’Assemblea de Catalunya i va publicar l’òrgan “Avant”.
El 1977 va formar part de la coalició Esquerra de Catalunya juntament amb ERC i un grup de militants del Front Nacional de Catalunya.
Es presentà tot sol a les eleccions del 1979. Els pobres resultats electorals (40.000 vots i cap escó) portaren a la desaparició del partit.
(Catalunya, 1932 – 1936)
Grup polític adscrit al PCE. Format amb Ramon Casanellas, Antoni del Barrio i Hilari Arlandis. Aconseguí amb aquest també la incorporació d’alguns dirigents del Bloc Obrer i Camperol (Antoni Sesé, Joaquim Masmano, etc).
Celebrà el seu primer congrés el maig de 1934 i el 1936 comptà amb uns 2.000 militants. El seu òrgan de premsa fou “Catalunya Roja”.
Influí en alguns sindicats, en especial a la Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya (FOSIG).
El 1935 moderà l’anterior esquerranisme i intransigència envers els intents unificadors dels partits socialistes i després de prestar suport al Front d’Esquerres de Catalunya el febrer de 1936 participà en la formació del Partit Socialista Unificat de Catalunya.
(Catalunya, novembre 1928 – novembre 1930)
Grup polític creat per Jordi Arquer, al marge de la Federació Comunista Catalano-Balear.
Reuní uns 300 afiliats procedents especialment de l’activitat cultural desenvolupada per un nucli d’estudis marxistes sorgits a l’empara de l’Ateneu Enciclopèdic Popular en 1926-27.
Tingué la seva força inicial a alguns barris de Barcelona i a Lleida i aconseguí l’adhesió d’antics membres d’Estat Català. Usà com a plataforma periodística en 1928-29 “L’Opinió” i després de 1930 féu aparèixer “L’Andreuenc” i “Treball”.
El 1930 s’uní a la Federació Comunista Catalano-Balear en el Bloc Obrer i Camperol.
Altre nom amb que fou conegut el partit polític de l’Acció Catalana Republicana (1931-39).
(Catalunya, gener 1934 – juliol 1936)
(PCP) Grup polític creat per Jaume Compte. Fou el nom adoptat per Estat Català-Partit Proletari.
La majoria de militants figuraven en el CADCI, on organitzaren el moviment d’oposició sindical, comandat per Pere Aznar.
Amb uns cinc-cents afiliats, fou un dels quatre partits que constituïren el Partit Socialista Unificat de Catalunya.
(Catalunya, 1925 – abril 1934)
Grup polític republicà. Denominació adoptada pel grup d’Acció Republicana d’Azaña al Principat. Els seus principals dirigents foren Faustí Ballvé, Eduard Albors, etc.
El 1932 féu aparèixer a Barcelona el setmanari “Acción” i actuà en 1932-33 en coalició electoral amb els radical-socialistes i amb Acció Catalana Republicana.
Quan a nivell espanyol es constituí Izquierda Republicana que es fusionà amb els radical-socialistes dins el Partit Republicà d’Esquerra.
(Catalunya, abril 1931 – novembre 1934)
Grup polític. Format entorn d’alguns grans propietaris terratinents.
Poc estructurat i sense força davant la Lliga Catalana, acabà ingressant en l’Acció Popular Catalana.
Hom l’ha confós amb la delegació al Principat del Partido Agrario Español.
(Catalunya, 10 abril 1980 – )
Institució política. Amb la promulgació de l’Estatut d’Autonomia (18 desembre 1979) el Parlament fou restablert a la mateixa seu que ocupava el 1932 i amb unes funcions, en general, semblants a les que tenia durant el règim republicà.
Està format per 135 diputats, elegits per sufragi universal cada quatre anys. Des de la restauració democràtica la força política amb més diputats ha estat la coalició Convergència i Unió (CiU), que ha tingut majoria absoluta del 1984 al 1995.
En la primera legislatura el Parlament va ser presidit per Heribert Barrera (ERC), i en la segona per Miquel Coll i Alentorn (UDC). Del 1988 al 1995 el president fou el també membre d’UDC Joaquim Xicoy. La pèrdua de majoria absoluta de CiU, el 1995, motivà l’elecció del socialista Joan Reventós (1995-99).
Enllaç web: Parlament de Catalunya
(Catalunya, 15 setembre 1932 – 1 octubre 1938)
Òrgan legislatiu i polític. Ja figurava en el projecte de l’Estatut de Núria (1931) i segons el text definitiu d’Estatut de Catalunya, aprovat per les Corts espanyoles i signat pel president de la República Niceto Alcalá Zamora.
Al Parlament corresponien les funcions legislatives i era elegit per un termini no superior als cinc anys i per sufragi universal, directe, igual i secret.
Als diputats, que eren inviolables pels vots i opinions emesos en l’exercici del seu càrrec, els corresponia l’elecció dels presidents de la Generalitat. El president i els consellers de la Generalitat que exercien les funcions executives havien de dimitir dels seus càrrecs en el cas que el Parlament els negués la confiança d’una manera explícita.
En les eleccions parlamentàries, celebrades el 20 de novembre de 1932, s’elegiren 85 diputats en les diverses circumscripcions en que es dividí Catalunya.
El Parlament, amb seu a l’antic palau de Governació de la Ciutadella, fou oficialment inaugurat el 6 de desembre de 1932, amb majoria de diputats d’ERC.
L’Estatut de Catalunya i les seves institucions, entre les quals hi havia el Parlament, tingueren vigència (tret del període comprés entre el gener 1935 i el febrer 1936) des del setembre de 1932 fins a l’acabament de la guerra civil de 1936-39.
L’abril de 1938, el general Franco derogà les facultats i les institucions atorgades per l’Estatut. L’1 d’octubre de 1938 se celebra la darrera sessió.
(Països Catalans, segle XIV – 1816)
Organització en defensa de les ciutats i les viles del litoral encarregada de netejar de corsaris les mars catalanes.
El dret de pariatge era un impost que gravava les mercaderies que entraven i sortien per mar destinat a pagar les despeses d’aquesta institució.
Dades dels Països Catalans 