(l’Havana, Cuba, 30 setembre 1928)
(PSRC) Projecte de grup polític. creat a partir de la voluntat de l’Assemblea Constituent del Separatisme Català, reunida a l’Havana, de convertit Estat Català en una organització política estructurada.
Hi donaren suport Francesc Macià i Josep Conangla.
Aquest partit polític, però, no passà de projecte ja que l’aparell d’Estat Català s’hi mostrà contrari i els seus dirigents no acceptaren el canvi de nom.
(Catalunya, 1895 – segle XIX)
Grup polític creat per Joan Sol i Ortega arran de la crisi que esmicolà el Partit Republicà Progressista.
Pretengué distanciar-se del radicalisme creixent dins aquest partit encapçalat per Lerroux.
Tanmateix el seu grup restà de fet un nucli d’addictes de Barcelona a Sol i Ortega.
(Catalunya, 1880 – 1882)
Grup polític. Creat per Estanislau Figueras després de no posar-se d’acord amb Ruiz Zorrilla ni amb Pi i Margall.
A diferència d’aquest propugnà un federalisme jerarquitzat (“orgànic”) sense acceptar la teoria del pacte continguda a Las nacionalidades.
La seva mort frustrà l’intent i la majoria dels republicans fidels a Figueras passaren al Partit Republicà Democràtic Federal reconstituït per Pi i Margall.
(Catalunya, juny 1935 – 1939)
Grup polític, creat com a organització catalana de la Izquierda Republicana.
Hi convergiren el Partit Republicà Radical Socialista i el Partit Català d’Acció Republicana.
En foren dirigents Ramon Nogués i Biset i Faustí Ballvé que obtingueren escó, juntament amb Marcel·lí Domingo, en les eleccions del febrer de 1936 pel Front d’Esquerres de Catalunya.
(Barcelona, 21 abril 1917 – Catalunya, març 1931)
(PRC) Grup polític. Creat per la fusió, bàsicament, del Bloc Republicà Autonomista i la Joventut Republicana de Lleida. També s’hi integraren la majoria de les entitats de la UFNR, antics membres del Partit Reformista i el nucli federal empordanès d’August Pi i Sunyer. L’advocat Ramon Noguer i Comet n’esdevingué el secretari general.
L’acceptació del programa federal de Pi i Margall de 1894, el laïcisme i un reformisme social poc o molt esquerrà en foren postulats doctrinals.
Molt actiu fins al 1920, tendí a cercar connexions amb l’obrerisme català bo i mantenint un ideari catalanista.
Obtingué representació parlamentaria el 1918, formant part de la Coalició d’Esquerres i els seus diputats destacaren en la discussió del projecte d’estatut d’autonomia de 1918.
El radicalisme del grup va provocar la primera ruptura al final del 1919, arran de la proposta d’afiliar el partit a la III Internacional, que provocà l’allunyament de destacats militants.
Pero la davallada del partit es va produir a conseqüència de la repressió desfermada a Catalunya a la dècada dels anys 1920, que comportà l’escapçament de la direcció amb la deportació de Lluís Companys a Maó i l’assassinat de Francesc Layret en mans del pistolerisme.
El 1930 Companys conduí el partit cap al grup de “L’Opinió”, mentre que M. Domingo optà per integrar-se en el Partit Republicà Radical Socialista.
El 1931 s’uní a la conferència d’esquerres que va constituir l’Esquerra Republicana de Catalunya.
(Catalunya, 1973 – 1 novembre 1976)
(PPC) Organització política. Creada arran d’una escissió del Front Nacional de Catalunya.
Dirigit per J. Colomines i E. Moltó, fou membre de l’Assemblea de Catalunya.
El 1976 es dissolgué en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés.
(Catalunya, 8 octubre 1996 – 1999)
(PI) Partit polític. Format fruit d’una escissió d’Esquerra Republicana de Catalunya. El partit fou liderat per Àngel Colom, president de la formació, i Pilar Rahola, vicepresidenta.
El fracàs electoral en les eleccions municipals i europees del 1999 comportà la seva posterior dissolució.
Al gener de 2000, un nucli de la formació, liderat per Àngel Colom, creà la Fundació Espai Catalunya i un mes després un centenar d’exmilitants del PI, encapçalats per Colom, s’incorporaren a Convergència Democràtica de Catalunya.
(Catalunya, octubre 1933 – maig 1936)
Grup polític. Fundat entorn del denominat grup de “L’Opinió”, expulsat de l’Esquerra Republicana en no acceptar les condicions fixades per al traspàs de serveis a la Generalitat.
Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses.
El desembre de 1935 participaren en el govern Companys i el 1936, després d’haver participar en el Front d’Esquerres, reingressaren a l’ERC.
(Catalunya, març 1932 – juny 1936)
(PNC) Grup polític separatista. Creat entorn d’un grup d’escindits de l’Esquerra Republicana de Catalunya i procedents d’Estat Català.
L’assemblea fundacional se celebrà el gener de 1933.
El 1936 s’autodissolgué per a reconstruir Estat Català amb part de les joventuts d’ERC i el grup Nosaltres Sols!.
(Catalunya, abril 1982 – novembre 2014)
(PCC) Organització política creada a partir de l’escissió, uns mesos abans, del sector prosoviètic del Partit Socialista Unificat de Catalunya, del qual en reivindicava la tradició comunista clàssica i n’aplegà bona part dels militants històrics i de la base obrera immigrada.
En fou president Pere Ardiaca, i Joan Ramos secretari general. Disposà de quatre diputats al Parlament de Catalunya i obtingué, en les legislatives de 1982, prop de 50.000 vots.
Després s’integrà a la federació Iniciativa per Catalunya (1987-89 i 1993-98) i, més tard, a Esquerra Unida i Alternativa (1998).
En novembre de 2014 es va dissoldre en un nou partit, Comunistes de Catalunya.
El seu periòdic fou “Avant”.
Dades dels Països Catalans 