Arxiu de la categoria: Política

Sindicació Obligatòria dels Conreadors de la Terra

2 Respostes

(Catalunya, 27 agost 1936 – 1939)

Decret de la Generalitat. Establia el principi, proposat pel Consell d’Economia, de la sindicació obligatòria de tots els conreadors de la terra a fi d’articular en un sistema ordenat els diversos aspectes de l’activitat agrícola.

La llei establia l’organització conjunta dels sindicats agrícoles existents d’acord amb el criteri de la llei del 1934 i l’entrada en la seva organització de tots els conreadors no sindicats. Es preveia la creació de les institucions complementàries (de crèdit, assegurances, compres en comú, comercialització) a fi que el treball agrícola obtingués un nivell superior de productivitat. El Servei de Cooperació facilitava estatuts-tipus.

La conselleria d’agricultura i economia designà una comissió que elaborà el reglament d’aplicació del decret, que fou aprovat per decret del 19 d’octubre de 1936.

Síndic de Greuges

2 Respostes

(Catalunya, 28 febrer 1984)

Institució aprovada pel Parlament de Catalunya per a la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans, a efectes de la qual podrà supervisar les activitats de l’administració de la Generalitat.

Prevista la institució a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1979), com a primer síndic fou elegit Frederic Rahola i d’Espona.

Enllaç web: Síndic de Greuges de Catalunya

síndic

Deixa un comentari

(Catalunya-Aragó)

Representants de les viles i ciutat reials a les corts. El conjunt de síndics de cadascun dels regnes constituïa el braç reial de les corts d’aquests.

A Andorra és el procurador general de les Valls d’Andorra, president del consell general.

A les Illes Balears, cadascun dels deu representants de la part forana elegits anualment pel Sindicat Forà.

A l’Alguer (Sardenya), cap de l’administració municipal, denominació comuna a l’estat italià.

Serveis Públics, Conselleria de

Deixa un comentari

(Catalunya, 1936 – 1937)

Departament d’urgència creat per garantir durant la guerra civil el bon funcionament dels serveis de caire públic: l’enllumenat, els transports, les comunicacions, etc.

Van ocupar aquesta conselleria J. Tarradellas, J. Comorera i Josep J. Domènech.

El 1937 les seves funcions passaren a la conselleria d’Economia i Treball.

Servei de Tramitació de Justícia Gratuïta

Deixa un comentari

(Catalunya, 12 juliol 1996 – )

Servei d’atenció al ciutadà a través del qual hom tramita gratuïtament les sol·licituds presentades per aquells ciutadans que no tenen els suficients recursos econòmics per a litigar.

També notifica personalment als ciutadans la resolució i, si escau, la designació provisional d’advocat i procurador del torn d’ofici.

Aquest servei depèn del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Enllaç web: Justícia Gratuita

Servei Català de Col·locació

2 Respostes

(Catalunya, 1996 – )

(SCC)  Agència pública de la Generalitat, de caire gratuït i voluntari, que posa en relació l’oferta i la demanda de treball a Catalunya.

Funcionà conjuntament amb l’INEM fins al 1998, quan els serveis d’aquest darrer organisme foren traspassats (exceptuant-ne, però, la gestió del subsidi d’atur) a la Generalitat; aquesta a partir d’aleshores gestionà els serveis del SCC a través de les Oficines de Treball.

A partir de l’1 d’abril de 2004 passà a anomenar-se Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

Enllaç web: Servei d’Ocupació de Catalunya

Sau, Estatut de

7 Respostes

(Vilanova de Sau, Osona, 19 desembre 1978)

Projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979.

Nom que rebé pel fet d’haver estat redactat (setembre-novembre) al parador del pantà de Sau per l’anomenada “Comissió dels Vint”, amb representació dels principals partits catalans.

El 1982 fou inaugurat, al costat del parador, un monument dedicat a l’Estatut, obra de l’escultor Josep Ricart.

Sants, congrés de

Deixa un comentari

(Sants, Barcelona, 28 juny 1918 – 1 juliol 1918)

Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya a l’Ateneu Racionalista de Sants.

Els delegats assistents, representants de 75.000 afiliats, acordaren de substituir el tipus d’organització basat en sindicats d’ofici, pels sindicats únics d’indústria.

Aquest acord permeté una expansió important de la CNT a Catalunya i fou acceptat per tota la CNT en el Congrés Nacional celebrat al Teatro de la Comedia de Madrid el desembre de 1919.

Sant Sebastià, pacte de -1930-

10 Respostes

(Sant Sebastià, País Basc, 17 agost 1930)

Conveni polític signat entre diferents dirigents republicans, catalanistes, galleguistes i socialistes per enderrocar la monarquia i instaurar la República.

En les clàusules d’aquest pacte fou acordat garantir la llibertat religiosa i política, procedir a l’elecció d’unes Corts Constituents i reconèixer l’autonomia de les regions que ho sol·licitessin.

Sant Gervasi, pacte de -1914-

7 Respostes

(Barcelona, 8 març 1914)

Aliança electoral establerta entre la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) de Pere Coromines i el partit radical de Lerroux, en una torre del barri barceloní de Sant Gervasi.

L’aliança provocà l’escissió de la redacció d'”El Poble Català” i de la mateixa UFNR.

Els dissidents crearen el Bloc Republicà Autonomista (1915).