Arxiu de la categoria: Monuments

Sant Iscle de Vidreres, castell de

1 Resposta

(Vidreres, Selva)

Antic castell, les restes del qual s’aixequen a uns 2 km de la vila.

Esmentat ja el 1194 i que formà part del vescomtat de Cabrera; fou el centre de la batllia de Vidreres. El 1241 fou cedit en feu als templers.

Segons tradició, a la seva església es venerava el cos de sant Iscle, que el 1263 devia ésser traslladat al monestir de Breda. Restaren, però, algunes relíquies del sant i a partir del mateix segle XIII s’hi venerà també la seva germana santa Victòria.

Fou ocupat pels remences el 1485.

Sant Hilari d’Abrera

2 Respostes

(Abrera, Baix Llobregat)

Església pre-romànica, al nord-est del poble, a la vora dreta del Llobregat.

Alguns elements, com uns capitells figurats, poden ésser del segle X.

Sant Feliu de Guíxols, monestir de

24 Respostes

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)

Abadia benedictina, de la qual es conserven les restes, entre les quals destaquen el porxo de triple arcada de ferradura, sobre el qual descansa una galeria a manera de trifori, anomenada la Porta Ferrada, que degué ésser l’entrada a l’església preromànica del segle X, pertanyent al monestir. Les dependències d’aquest foren remodelades al segle XVIII.

L’església que subsisteix és del segle XII i fou ampliada amb tres naus i diverses capelles laterals durant el segle XIV.

Sant Feliu de Girona

30 Respostes

(Girona, Gironès)

Església (segle XIII) de la ciutat. Fou seu d’una canònica o capítol de canonges, regit per un abat i vinculat a la canònica catedralícia.

En l’aspecte artístic, Sant Feliu guarda importants obres d’art com els 8 sarcòfags romans i paleocristians encastats a l’absis de la basílica, el sepulcre de Sant Narcís del segle XIV, obra atribuïda a Jean de Tournai, i el Crist jacent de Jaume Cascalls.

El temple té elements romànics i gòtics, i la seva planta és irregular en la disposició. Fou començat al segle XIII.

El campanar fou començat el 1362 per Pere Sacoma i el seu rematament nòrdic fou esmotxat per un llamp el 1561. El claustre, aixecat a la part nord entre el 1357 i el 1368, fou demolit.

Sant Felip Neri -Barcelona-

20 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Advocació de l’església de la congregació de sacerdots seculars de l’Oratori (felipons).

Fou començada el 1721 i consagrada solemnement el 1752. El convent és de la segona meitat del segle XVIII.

El temple consta d’una sola nau, amb capelles laterals, creuer i absis de planta rectangular. Corona la façana una fornícula amb la imatge del titular.

El convent, al costat de l’església, té una estructura i una façana molt simples; aquesta dóna a la mateixa plaça que l’església.

A l’interior del temple es conserven alguns retaules barrocs i neoclàssics d’Ignasi Vergara, Ramon Amadeu i Salvador Gurri.

Sant Benet de Montserrat

1 Resposta

(Marganell, Bages)

Abadia de monges benedictines, nascuda canònicament el 1952 com a resultat de la fusió en una sola comunitat de les antigues de Santa Clara de Barcelona i de la de Sant Benet de Mataró. Aquesta darrera, filial de Sant Pere de les Puel·les, fou fundada el 1881, i el seu convent fou destruït el 1936.

Acabada la guerra civil, ambdues comunitats s’uniren en l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat, on residiren entre el 1940 i el 1954, fins que decidiren la fusió i la creació d’un nou monestir.

Hom adoptà i amplià l’edifici de l’hotel Marcet, en un vessant de Montserrat, prop de la colònia Puig.

Sant Antoni i Santa Bàrbara

1 Resposta

(Ulldemolins, Priorat)

Ermita, als vessants septentrionals del Montsant, al sector meridional del terme.

Existia ja abans del 1558, en què hi residia fra Jeroni, i es trobava sota el patrocini de l’ermita de Santa Bàrbara. El 1558 s’hi establí l’anacoreta fra Llorenç Julià, que el 1564 se n’anà, amb alguns companys, a Montserrat.

Retornat poc després, s’hi tornà a instal·lar, fins que el 1576 entrà a la cartoixa. L’ermita tingué encara altres ermitans.

El 1960 es transformà en residència d’Acció Catòlica de Lleida, d’orientació escoltista.

Sant Antoni de Camprodon

1 Resposta

(Camprodon, Ripollès)

Santuari (1.322 m alt), edificat al sud-est de la vila, dalt un cim.

El primer santuari s’edificà en un puig veí (Sant Antoni Vell) el 1679 i sembla que fou destruït pels francesos el 1692.

L’actual fou edificat pels cònsols de la vila el 1700.

Destruït diverses vegades per llamps i reedificat per la vila, és lloc de devoció popular.

Sant Andreu de Llanars

1 Resposta

(Prats de Lluçanès, Osona)

Antiga parròquia, situada a la part de ponent del terme, prop de la moderna carretera de Prats a Navars.

Existia el 1034 i fou independent fins al segle XIV, després s’uní a Prats de Lluçanès.

L’església, notable exemplar romànic, és del segle XII, amb un campanaret de torre sobre la façana de ponent. No té culte des del 1936.

Sant Andreu de can Pallot

1 Resposta

(Puig-reig, Berguedà)

Església romànica (segle XII), vora la masia de cal Pallot, a la dreta de la riera de Merlès.

Té notables restes de pintures romàniques, atribuïdes al cercle del Mestre de Lluçà.