Antic barri de Benimàmet, format per més de 750 coves obertes els darrers turons que limiten a ponent l’horta de València.
Format a partir de la fi del segle XVIII, tenia ja 300 coves a l’acabament del segle XIX.
L’any 1975 foren derruïdes.
Antic barri de Benimàmet, format per més de 750 coves obertes els darrers turons que limiten a ponent l’horta de València.
Format a partir de la fi del segle XVIII, tenia ja 300 coves a l’acabament del segle XIX.
L’any 1975 foren derruïdes.
(Illes Balears, segle XVIII – )
Títol senyorial, concedit el 1789 a Ignasi Ferrandell i Gual, regidor perpetu de Palma de Mallorca; més tard (1802) amb grandesa d’Espanya.
La seva neboda, segona titular, canvià (1806) la denominació per la de Casa Ferrandell.
Passà als Villalonga, als González-Valerio i als Maroto.
(Illes Balears, segle XVII – )
Títol senyorial, atorgat el 1691-93 al mestre de camp mallorquí Francesc de Vilallonga i Fortuny, alcaid del castell de Bellver (Palma de Mallorca). El seu fill i segon comte fou Jordi de Vilallonga i Velasco.
Passà als Silva, comtes de Cifuentes, i als Queralt, comtes de Santa Coloma.
(Malta, 1663 – 1680)
Línia de fortificacions de l’illa.
Feta construir pel gran mestre de Sant Joan, Nicolau Cotoner i d’Olesa, per tal d’unir La Città Vittoriosa (l’antic Borgo) a La Sangles, a llevant del Gran Port, davant La Valette.
Camp de concentració especial o de càstig disposat per les autoritats franceses el 1939 al castell de Cotlliure, destinat als refugiats de la guerra civil espanyola considerats indisciplinats o perillosos.
Hi hagué de 300 a 500 homes en règim penitenciari de treball forçós, amb una brigada especial de càstig.
(Cotlliure, Rosselló, 1691 – Perpinyà, 1791)
Organisme superior per als afers relacionats amb la marina, dependent del gran almirallat de França, instituït després de l’annexió del comtat de Rosselló a França, amb residència a Cotlliure.
Els antics organismes catalans, com el consolat de mar i les prohomenies, foren posats sota la seva autoritat. Confirmat per a la província del Rosselló el 1711, el 1787 fou traslladat a Perpinyà.
Fou abolit el 1791, amb la Revolució Francesa.
Antic castell, damunt la Vall de Laguar.
Despoblat i antic lloc de moriscs.
Veure> Santa Eulàlia Sacosta (antiga parròquia de la ciutat).
(Plana Alta, segle XIX)
Designació donada a la ciutat de Castelló de la Plana per la Unió Liberal, partit dirigit pel general O’Donnell.