Arxiu de la categoria: Història

Coves de Benimàmet, les

Antic barri de Benimàmet, format per més de 750 coves obertes els darrers turons que limiten a ponent l’horta de València.

Format a partir de la fi del segle XVIII, tenia ja 300 coves a l’acabament del segle XIX.

L’any 1975 foren derruïdes.

Cova, marquesat de la

1 Resposta

(Illes Balears, segle XVIII – )

Títol senyorial, concedit el 1789 a Ignasi Ferrandell i Gual, regidor perpetu de Palma de Mallorca; més tard (1802) amb grandesa d’Espanya.

La seva neboda, segona titular, canvià (1806) la denominació per la de Casa Ferrandell.

Passà als Villalonga, als González-Valerio i als Maroto.

Cova, comtat de sa

1 Resposta

(Illes Balears, segle XVII – )

Títol senyorial, atorgat el 1691-93 al mestre de camp mallorquí Francesc de Vilallonga i Fortuny, alcaid del castell de Bellver (Palma de Mallorca). El seu fill i segon comte fou Jordi de Vilallonga i Velasco.

Passà als Silva, comtes de Cifuentes, i als Queralt, comtes de Santa Coloma.

Cotonera, la

1 Resposta

(Malta, 1663 – 1680)

Línia de fortificacions de l’illa.

Feta construir pel gran mestre de Sant Joan, Nicolau Cotoner i d’Olesa, per tal d’unir La Città Vittoriosa (l’antic Borgo) a La Sangles, a llevant del Gran Port, davant La Valette.

Cotlliure, camp de

Deixa un comentari

(Cotlliure, Rosselló)

Camp de concentració especial o de càstig disposat per les autoritats franceses el 1939 al castell de Cotlliure, destinat als refugiats de la guerra civil espanyola considerats indisciplinats o perillosos.

Hi hagué de 300 a 500 homes en règim penitenciari de treball forçós, amb una brigada especial de càstig.

Cotlliure, almirallat de

Deixa un comentari

(Cotlliure, Rosselló, 1691 – Perpinyà, 1791)

Organisme superior per als afers relacionats amb la marina, dependent del gran almirallat de França, instituït després de l’annexió del comtat de Rosselló a França, amb residència a Cotlliure.

Els antics organismes catalans, com el consolat de mar i les prohomenies, foren posats sota la seva autoritat. Confirmat per a la província del Rosselló el 1711, el 1787 fou traslladat a Perpinyà.

Fou abolit el 1791, amb la Revolució Francesa.