(País Valencià)
Nom d’una ciutat romana de la part meridional del territori.
Bé que alguns autors l’han identificada amb el tossal de Manises, sembla més segur que correspon a les ruïnes dels Antígons, dins la part moderna de la ciutat d’Alacant.
Jurisdicció senyorial, que comprenia els llocs de Llutxent, Quatretonda, Benicolet i Pinet.
Pertangué als Maça, i passà als Lladró de Vilanova, barons de Castalla, que es cognominaren Maça de Liçana.
Antic terme del Talladell, al nord de la ciutat.
(Mallorca, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial, confirmada i concedida (1634) amb plena jurisdicció a Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, primer comte d’Aiamans, que els seus avantpassats posseïen des de la conquesta de Mallorca.
Seguí les vicissituds del comtat d’Aiamans.
(Menorca, segle XVII – )
Títol concedit a l’illa, el 1683, al mestre de camp Miquel Lleonard de Cardona i de Renteria (Benasc, Ribagorça, 1634 – Almeria, Andalusia, 1702), senyor de Lloriac, tinent general de la cavalleria de la costa del regne de Granada i cavaller de Sant Jaume.
El 1743 passà als Olivar.
(Lloret de Vistalegre, Mallorca Pla)
Antiga alqueria islàmica, situada al sud del nucli urbà.
Despoblat.
(Planes de la Baronia, Comtat)
Despoblat. Lloc de moriscs (23 focs el 1609), depenia eclesiàsticament de Catamarruc.
(País Valencià, segle XVI – )
Títol, concedit el 1530 a Francesc de Borja i d’Aragó, que fou duc de Gandia.
Passà als Pimentel, comtes-ducs de Benavente, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna.
Fou portat pels primogènits dels ducs de Gandia.
(Faura / Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre)
Antic municipi, situat entre els dos actuals, format pels nuclis de la Garrofera, els Frares i Santa Coloma, molt pròxims entre ells, que depenien eclesiàsticament de la parròquia de Benifairó (a Santa Coloma hi ha l’església de Sant Joan).
El 1845 foren annexats a Faura. Havien estat llocs de moriscs.
Dades dels Països Catalans 