Antic terme, esmentat ja el 941.
Despoblat i antiga parròquia (Sant Iscle).
(Rosselló)
Antic nom de la població de la Bastida.
Antiga caseria, al sud del nucli urbà.
Poblat de la cultura del bronze, situat uns 4 km al nord de la ciutat, prop de la masia de Serelles.
Un dels primers coneguts, fou excavat parcialment per E. Botella en 1925-26 (cinc cambres adossades a la muralla que defensa el poblat). Les memòries d’aquesta excavació (1926 i 1928) donen una primera visió d’aquesta cultura, aleshores considerada argàrica.
Poblat de l’edat del bronze. És situat sobre un esperó cretaci de 791 m sobre el nivell del mar i 60 m sobre la Foia d’Agres.
Ocupat des del bronze antic fins als inicis de l’edat del ferro, des del bronze mitjà, com a mínim, estava dotat d’un potent mur de fortificació.
(País Valencià, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial, creada el 1337 i centrada en el castell de Moixent, concedida vitalíciament el 1337 a Gonçal Garcia. Després fou donada a Pere Maça de Liçana i del seu llinatge passà el 1547 als Lladró de Vilanova, i finalment fou dels Caro, marquesos de la Romana.
Isabel Cornell i de Luna, protagonista del fet exposat a la Dispensació de la senyora de Moixent (obra anònima en vers del 1371), possiblement fou la segona muller de Pere Maça de Liçana, senyor de la baronia de Moixent.
(País Valencià, segle XVIII – )
Jurisdicció feudal, que fou vinculada el 1744, prèvia facultat reial, per Mateu Cebrian, que l’havia adquirida al comte d’Aranda.
Passà als Ferrer, als Arramendia i als Musoles, barons de Campo Olivar.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – )
Jurisdicció feudal, atorgada el 1397 a Jaspert de Talamanca, cavaller i conseller del rei Martí I de Sicília.
El seu fill Joan Vicenç La Grua-Talamanca, baró de Carini, la vengué el 1486 als Aiutamicristo.
(el Camp de Mirra, Alt Vinalopó)
Veure> Almirra (antic castell i lloc).
Dades dels Països Catalans 