Antic nom del llogaret de Macarella.
Cova santuari prehistòrica. És formada per diferents cambres, que s’estenen en una longitud d’uns 200 m.
Després d’una primera utilització a la meitat del segon mil·lenni, fou novament ocupada entre el 1200 i el 1000 aC. D’aquest segon moment data un conjunt excepcional d’objectes tallats en fusta d’ullastre, entre els quals destaquen dues representacions antropomorfes.
Un tercer moment d’ús, al principi del primer mil·lenni aC, es caracteritza per la presència d’una necròpoli i diversos dipòsits votius formats per objectes metàl·lics, a més d’un disc de vori.
Veure> Requesens (antic poble i castell).
Veure> la Mola de Bicorb (antic castell).
(Catalunya Nord, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial, creada el 1330 i centrada al castell de Mosset (Conflent), fou concedida el 1330 per Jaume III de Mallorca a Ademar (IV) de Mosset.
Passà als Saga i als Oms, barons de Montescot, que el 1374 la vengueren a Andreu de Fenollet i de Saportella, vescomte d’Illa i Canet, que la deixà per testament (1386) a Hug de Santa Pau i de Ribelles, baró de Santa Pau.
Els Centelles, barons de Nules, la pretengueren, però per sentència del 1437 restà definitivament en poder dels Santa Pau, i passà, per enllaç, als Cruïlles, barons de Castellfollit, i després, per herència, als Margarit, marquesos d’Aguilar.
Nom antic (visigòtic) i tradicional, fins al 1868, de la ciutat de Sagunt.
Jaciment paleontològic, situat a la Cala Morlanda.
Ric en restes fòssils de l’artiodàctil endèmic Myotragus balearicus i M. mahonensis trobades en antics reompliments càrstics del Pliocè-Plistocè, és a dir, d’una antiguitat compresa entre els 5,2 milions d’anys i els 10 000 anys.
Veure> el Mas de Moretó (antic terme).
(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Títol concedit el 1657 a Jaume Manca i Ledda, substituint el de comte de Mores, que li havia estat concedit el 1650.
Dades dels Països Catalans 