Arxiu de la categoria: Història

Palma -nom romà-

(Mallorca)

Ciutat romana que correspon a l’actual Palma de Mallorca.

Pallars, Sant Jaume de *

(Talarn, Pallars Jussà)

Veure> Sant Jaume de Pallars  (antic col·legi i convent dominicà).

Palau Reial de València

(València, segle XIII – inici segle XIX)

Edifici que féu construir Pere II de Catalunya com a residència de la seva muller, l’emperadriu Constança de Sicília, i fet remodelar per Pere III el Cerimoniós el 1364. Fou destruït al començament del segle XIX per raons bèl·liques.

Per gravats i descripcions antigues se’n coneixen les característiques: el luxe decoratiu dels interiors, la disposició dels cossos d’edificis de diferents èpoques i l’existència d’una gran jardí zoològic amb lleons, camells, óssos i gaseles. Fou residència del virrei i posteriorment del capità general.

Pajazo, batalla del pont -1808-

(Villargordo del Cabriel, Plana d’Utiel, 23 juny 1808)

Fet d’armes durant la Guerra del Francès. Ocorregut al pont Pajazo, damunt el Cabriol, entre les forces de la Junta de València, manades pel mariscal Pere Adorno, i les napoleòniques del mariscal Moncey, les quals, assolida la victòria, comprometeren la seguretat de València i del País Valencià.

Païsses, ses

(Artà, Mallorca Llevant)

(o ses Pallisses)  Poblat prehistòric de la cultura talaiòtica, a 1 km de la vila. És emmarcat per un recinte de muralles, a la part més visible del qual hi ha una porta monumental, un talaiot a la part del centre edificat com a torre de defensa del conjunt i les cases.

Fou excavat parcialment els anys 1950 per una missió italiana dirigida per l’arqueòleg sard Giovanni Lilliu, treball que serví a l’autor per a establir un assaig de divisió cronològica de la cultura talaiòtica.

Pagès, torre d’en

(Banyuls de la Marenda, Rosselló)

Antiga torre de defensa de la costa, al sud del cap de l’Abella.

Pagès, Sant Joan de *

(Vallespir)

Antic nom del poble i municipi de Sant Joan de Pladecorts.

Pabirans *

(Rosselló)

Antic nom de la població de Santa Maria la Mar.

Ovanç *

(Montlluís, Alta Cerdanya)

Veure> el Vilar d’Ovança  (antic lloc i castell).

Otos, baronia d’

(País Valencià, segle XVI – )

Jurisdicció senyorial, adquirida el 1533 per Cristòfor del Milà i d’Aragó, segon comte d’Albaida, del seu cunyat Ferran de Pròixida i del Milà, segon comte d’Almenara.

Fou reconeguda com a títol del regne el 1860 a favor de Joaquina de Pedro y Barroeta-Aldámar, muller del seu cosí germà Rafael de Moore i de Pedro, marquès de Sant Josep. Continua en els Moore.