Antiga quadra, al nord de la vila, a la dreta de la riera de Marmellar.
Papiol, el -Baix Penedès-
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Història
Panyo, el *
Veure> Sant Agustí del Panyo (antiga canònica augustiniana).
Pantaleu, es -Andratx, nucli-
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Primer nucli de concentració urbana de la vila, desenvolupat a partir del segle XVII.
Panses, avalot de la placeta de les -1808-
(València, 23 maig 1808)
Alçament popular antinapoleònic. S’originà en arribar a la placeta de les Panses -on era exhibida al públic- la “Gazeta de Valencia” del dia 20, que duia la nova de les abdicacions de Baiona.
Aixó provocà una manifestació popular que anà al palau reial i d’allí a l’audiència, i que culminà amb el cèlebre Crit del Palleter.
Palomera, la -Mallorca-
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Antic lloc, a l’indret de l’actual nucli de Sant Elm, existent des del segle XIV i que desaparegué a mitjan segle XVII per les contínues incursions dels pirates musulmans (ja des de la fi del segle XVI la població començà a retirar-se a s’Arracó).
Tingué origen en un rafal d’època islàmica on el 7 de setembre de 1229 desembarcaren les primeres naus de l’estol de Jaume I de Catalunya que conqueriren l’illa als musulmans. Amb el repartiment fou inclòs dins la baronia del bisbe de Barcelona i donat a Bernat Basset.
Jaume II de Mallorca hi fundà l’església i hospital de Sant Elm i Jaume III trià aquest indret com a lloc de descans; Pere III de Catalunya hi féu escala i s’hi embarcà el 1343 en la campanya d’annexió del regne de Mallorca a la corona.
Palomera * -Ripollès-
Veure> Sant Julià de Palomera (antiga església parroquial).
Palmes, marquesat de les -Sardenya-
(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1627 a Lluís d’Aragall (òlim de Gualbes i Bellit), primer comte de les Palmes, baró de la Joiosa Guarda i senyor dels castells d’Aguafria i Monestir, al mateix regne.
El comtat de les Palmes li havia estat concedit el 1622 sobre el seu castell homònim.
El marquesat passà als Brondo, marquesos de Villasidro i comtes de Serramagna, i als Crespí de Valldaura, comtes de Sumacàrcer.
Palmes -Fenolleda-
Antic lloc on es conserven importants restes del castell de Palmes (segle XIII).
Fou alou del monestir de Sant Pau de Fenollet i el 1023 passà al monestir de Cuixà.
Palmer, marquesat des
(Illes Balears, segle XVIII – )
Títol concedit el 1707, pel rei-arxiduc Carles d’Àustria, al noble mallorquí Guillem Abrí-Descatllar i Serralta (mort el 1719), senyor de la Bossa d’Or i de la cavalleria des Palmer i cavaller d’Alcántara, únic titular fins que el 1817 fou creat de nou a favor del seu besnét Jordi Abri-Descatllar i Santandreu, mort el 1850 (Guillem Descatllar i d’Olesa). Continua en la mateixa família.
L’alqueria o cavalleria des Palmer fou comprada el 1408 per Pere Descatllar (mort vers el 1414) a Jaume Morell, batlle de Mallorca, el qual l’havia comprada el 1406. Originàriament havia estat concedida el 1310 al mestre Jaume de Valaicis.
Palma, baronia de -País Valencià-
(País Valencià, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, creat el segle XV. Centrada en el castell de Palma, prop de Gandia. Comprenia també el terme d’Ador.
Pertangué als Pròixida. A la darreria del segle XV passà, per enllaç, dels Tolsà als Montcada, comtes, i després marquesos, d’Aitona, que la uniren a llurs estats.
Dades dels Països Catalans 