(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el 1706, pel rei-arxiduc Carles, a Francesc de Berardo i de Santjust, conegut també com a Francesc de Berardo i d’Espuny.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1714, i el succeí la seva filla petita, Serafina de Berardo i de Morera, muller de l’austriacista Francisco de Rivera, comte de Villanueva de las Torres, que en fou la darrera titular.
(Vallès Oriental)
Jurisdicció senyorial. Vinculada a la família Gualba, que comprenia els termes de Montnegre, Fuirosos, la Batllòria i Gualba.
El castell de Montnegre s’alçava prop de l’església de Sant Martí de Montnegre, i deixà d’ésser habitat des del segle XIV.
(Vallès Oriental)
Nom que rebé fins al 1981 el municipi de Figaró-Montmany, ja que el centre demogràfic i administratiu radica en aquesta població.
(Artesa de Segre, Noguera, segle XVI – )
Jurisdicció senyorial, creada el 1570, centrada en el castell homònim que comprenia les parròquies d’Anya, Montargull, Alentorn, Folquer, Comiols, la Vedrenya i Sant Joan, i la quadra de Vall-llebrera.
El 1570 Miquel Josep de Vilalta i de Guinard (mort vers 1583), senyor del castell de Vilalta, permutà aquest castell amb l’abat de Montserrat per la baronia de Montmagastre.
Dels Vilalta passà als Meca, senyors de Guspí, als Llorac (òlim de Meca), barons de Solivella, i als Despujol, marquesos de Palmerola.
(Pallars)
Petit monestir d’origen i de situació desconeguda (Sant Privat de Montllor). Fou priorat de Gerri el segle X.
És esmentat en dos documents, una mica suspectes, segons els quals el comte Isarn de Pallars n’hauria fet donació al monestir de Gerri els anys 939 i 953.
Un antic lloc de Montllor és testimoniat, el segle XIV, prop de Toló, probablement a l’hostal Roig (dins el terme de Sant Salvador de Toló, Pallars Jussà), dit també, segons alguns, Montllobar.
(Àger, Noguera)
Despoblat, al sud-oest de la vila, damunt la serra de Montlleó (981 m alt), que juntament amb la serra de Montesquiu separa la vall d’Àger del Farfanya.
La seva església de Santa Maria, esmentada ja al segle XIII, esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montlleó.
(Barcelona, de l’11 al 15 desembre 1896)
Procés militar seguit amb motiu de l’atemptat terrorista del carrer de Canvis Nous el 7 de juny de 1896, en el qual l’explosió d’una bomba havia causat nombroses víctimes entre els espectadors de la processó de Corpus. Es desencadenà contra els anarquistes una forta campanya de repressió.
El consell de guerra se celebrà a porta tancada al castell de Montjuïc. A conseqüència del qual van ésser condemnats a mort i afusellats al fossar de Montjuïc Tomás Ascheri, Antoni Nogués, Joan Alsina, Josep Molas i Lluís Mas (4 maig 1897).
Arran d’aquest procés, tristament cèlebre, sorgiren moviments de protesta arreu d’Europa; hi contribuí el fet que la majoria dels empresonats foren expulsats del territori espanyol.
En aquest procés es consumà el final de l’anarquisme romàntic i en sorgí el futur anarcosindicalisme.
(Barcelona, 14 setembre 1705)
Batalla de la Guerra de Successió, que s’esdevingué quan les forces aliades partidàries de l’arxiduc Carles d’Àustria emprengueren la presa del castell de Montjuïc, aleshores en mans de les tropes filipistes.
El príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, que dirigia l’assalt, fou ferit i moria al cap de poques hores, enmig d’una gran consternació popular. Les indecisions dels caps de l’armada aliada a l’hora de l’assalt definitiu foren contrapesades pel coratge dels vigatans, uns 1.500 homes comandats per Bac de Roda, que s’empararen del fort de Sant Ramon i de la muralla que unia el castell amb Barcelona i aïllaren la fortalesa.
El foc dels austriacistes produí l’explosió d’un polvorí, que va causar la mort de 50 defensors, entre els quals hi havia el governador, i el bombardeig dels vaixells anglesos va obligar els filipistes a lliurar la plaça (17 setembre).
Pocs dies després (9 octubre), el general Peterborough i els vigatans entraven a Barcelona i Carles III iniciava el seu govern.
(Talavera, Segarra)
Antic castell (834 m alt), situat al cim de la serra de Montfred, on s’assenta l’actual església parroquial de Santa Fe de Montfred, divisòria d’aigües de les conques de l’Anoia, del riu d’Ondara i del Gaià, damunt Santa Coloma de Queralt.
El castell fou donat el 1197 per Berenguer de Castellfort las hospitalers.
(Balaguer, Noguera)
Antiga quadra, a l’esquerra del Segre, esmentada ja el 1078.
Les seves terres i les de l’horta de Balaguer, a l’esquerra del riu, són regades per la sèquia de Montfar, que pren l’aigua del Segre al pantà de Llorenç de Montgai.
