(Os de Balaguer, Noguera)
Despoblat (1.039 m alt), damunt la serra de Montessor, a la divisòria d’aigües entre el Farfanya i la Noguera Ribagorçana, al sud del coll d’Alberola.
Hi ha l’antiga església (que el 1103 fou donada al monestir d’Àger) i les restes del castell de Montessor, un dels castells del comtat d’Urgell, esmentat als segles XII i XIII.
Es despoblà al segle XIV.
(Vallbona de les Monges, Urgell)
Despoblat i antic castell, al sud-est del poble.
Els seus delmes, el 1238, foren disputats pels monestirs de Vallbona i de Poblet, i el 1242 fou determinat que es repartirien entre Vallbona i la mitra i el capítol de Tarragona.
(Àger, Noguera)
(ant: Puigdelluell) Despoblat i antiga quadra, al sud de la vila, damunt la serra de Montesquiu (944 m alt), que, juntament amb la serra de Montlleó, separa les valls d’Àger i del riu de Farfanya.
El castell fou fet erigir el 1066 per Arnau Mir de Tost; el 1086 fou cedit al monestir d’Àger. És esmentat encara al segle XVII.
La seva església, que encara es conserva, és dedicada a sant Jaume.
(Catalunya-Aragó, 1317 – 1587)
Orde militar creat per Jaume II sota la regla de Calatrava perquè continués la tasca de l’orde del Temple, quan aquest fou suprimit per Climent V el 1308, a causa de les intrigues de Felip IV de França.
Jaume II se’n serví per controlar les rendes i les propietats dels templers de la corona catalano-aragonesa, que van passar al nou orde.
L’any 1400 assolí una major puixança per la incorporació de l’orde de Sant Jordi d’Alfama.
L’orde tingué un paper destacat en el camp militar durant el regnat de diversos reis i donà nom al territori (Maestrat) damunt el qual el superior de l’orde -anomenat mestre- tenia jurisdicció.
Felip II incorporà a la corona el maestrat de Montesa l’any 1587, esdevenint un orde de cavalleria honorífic.
(Monteagudo, Sòria, 29 novembre 1291)
Pacte signat entre Jaume II el Just i Sanç IV de Castella, per tal de posar fi a l’estat de guerra entre ambdós sobirans.
Jaume II, encara inexpert en matèria de diplomàcia, mostrà massa interès a assegurar la pau a fi de poder resoldre el conflicte de Sicília, i el rei castellà obtingué la confirmació de les fronteres entre els dos regnes (fet que tallava la futura expansió peninsular dels dominis catalans) i la promesa d’ajut català a Castella en cas de guerra contra els musulmans (com s’esdevingué més tard a Tarifa).
Hom establí també el matrimoni entre Jaume II i Isabel, filla de Sanç IV i de Maria de Molina.
(Viver i Serrateix, Berguedà)
Antiga quadra (dita també quadra de Sant Joan de Montdarn, o, més antigament, de Sant Martí de Montdarn), dins la parròquia de Sant Joan de Montdarn, amb la qual formà un municipi el segle XIX.
(els Plans de Sió, Segarra, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Montcortès, que el segle XV pertanyia als Sacirera.
Per enllaços passà als Marc i als Moixó.
(Vallès Oriental, segle XIII – )
Nom que rebé la baronia de Montseny en ésser abandonats els castells de les Agudes i de Miravalls i en ésser construït el nou castell de Montclús, al nord del poble de Sant Esteve de Palautordera, a l’inici del segle XIII, a l’indret dit Montclús, turó que s’aixeca a la riba esquerra de la Tordera.
La seva jurisdicció s’estenia a les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles, amb les quadres de Campins i de Vilardell.
La vila de Sant Celoni -pertanyent a una jurisdicció distinta- restava enclavada dins el territori de la baronia de Montclús. També hi eren situades les cases aloeres de Palau (dita després de Torrelles, i finalment de Fluvià), d’Horta (dita des del segle XV de Villena) i de Vilalba.
Des de l’origen pertanyia en alou al llinatge dels Montseny, dits després de Montclús, que des del 1051 tingueren la primitiva baronia com a feudataris de la comanda de Sant Celoni de l’orde de l’Hospital.
El darrer del llinatge, Riambau de Montclús, la cedí (1277) al seu oncle Ramon de Cabrera, senyor d’Anglès. El 1328, amb Bernat (I) de Cabrera, s’incorporà al vescomtat. El 1403 tornà a ésser franc alou dels vescomtes de Cabrera, per compra de la senyoria major del feu als hospitalers.
La cúria del terme de Montclús residia a la cel·lera de Santa Maria de Palautordera.
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
Antiga quadra, al nord del poble de Santa Linya, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, vora el límit amb el d’Àger.
Havia depès d’Oroners.
El castell de Montclús és esmentat el segle XI.
(Agramunt, Urgell, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial, centrada en el lloc de Montclar, que al segle XIV pertanyia als Ponts i per enllaç (1686) passà als Despujol, marquesos de Palmerola.
Fou reconegut com a títol del regne el 1919 a favor de Josep Maria Despujol i Ricart, marquès de Palmerola.
