(Alt Camp)
Antic nom del municipi del Pla de Santa Maria.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Adrià de Besòs.
(Estamariu, Alt Urgell)
Antic i petit monestir (Sant Vicenç de Pinsent) de filiació benedictina, sota una balma, dominant, per la dreta, la vall del Segre sobre l’hostal de la Quera Nova.
El 967 estava unit al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, que el dotà de nou i féu consagrar la seva església. La comunitat degué ésser sempre reduïda.
El 1008 el comte Ermengol I d’Urgell l’uní al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, del qual depenia encara al segle XIII, però ja sense comunitat i convertit en simple mas.
Queden escasses runes del mas i església, sota la gran balma (o quera), que li donà el nom modern de la Quera Vella.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Cugat del Vallès.
(Catalunya, segle XI – )
Jurisdicció senyorial, pertanyent des del segle XI als Pinós.
Els seus límits eren al nord la serra de Cadí (al nord de la qual, tanmateix, posseïen Calbell de Banat o Vilanova de Banat, Quer Foradat i Ansovell), al sud la riera de Malanyeu, a l’est Gavarrós, al límit amb la baronia de Mataplana (alta vall de Lillet), i a l’oest el Pedraforca i la serra del Verd amb els termes de Gósol, Feners, Saldes i l’Espà.
Al centre hi havia Gréixer, Gisclareny, Vilella, Brocà i Bagà, que n’era la capital. També en formaven part els llocs de Pinós i de Vallmanya, al baix Solsonès.
Dels Pinós passà als Beaumont, comtes de Lerín, als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes i a llurs successors en aquest ducat.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Coloma de Cervelló.
(Catalunya, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial concedida el 1286 a Asbert de Mediona. Dels Mediona passà als Durfort, als Calders i als Ferran.
Gaspar de Ferran i de Calders la vinculà el 1583, i per mort sense fills passà a Elisabet Castellana de Mesquita i de Ferran, muller del primer comte del Castell de Centelles.
A la mort sense fills de llur filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, passà de nou als Calders, barons de Segur.
En morir sense fills Ramon Calders-Ferran i Lleu passà a la seva muller Teresa de Marimon i Roger, però li fou posat plet pels Calders, que el perderen (1662). Mitjançant un casament s’arribà a un arranjament familiar.
Els Calders el 1689 la vengueren a Pau Ignasi de Dalmases, primer marquès de Vilallonga. Dels Dalmases passà als Fontcuberta.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Joan Despí.
(Sant Agustí de Lluçanès / Sora, Osona)
Antic terme que comprenia part dels actuals municipis, que depenia ja el segle XI de la jurisdicció del monestir de Ripoll (s’estenia des de l’església de Sant Genís del Pi, de Sant Agustí de Lluçanès, al mas Casa-ramona, de Sora).
Perdé l’autonomia com a terme vers el 1250.
(Perpinyà i Narbona, tardor de 1415)
Reunió a la qual assistiren el nou rei Ferran I de Catalunya-Aragó i Vicent Ferrer, celebrada com a rèplica del concili de Constança (1414-18), en la qual Benet XIII es comprometé a entrevistar-se amb l’emperador Segimon.
L’entrevista tingué lloc a les dues ciutats en presència de l’emperador, el rei català i els ambaixadors de Castella, Navarra, Foix, Armanyac i Escòcia.
Davant l’obstinació de Benet XIII tots decidiren d’abandonar la seva causa si no renunciava abans de 72 dies. Vicent Ferrer se separà aleshores d’ell.
