(Bellcaire d’Urgell, Noguera)
Antiga granja de Poblet, existent des de vers la fi del segle XII, des d’on s’explotaven un lot de terres concedides al monestir pels volts del 1177.
Desaparegué molt aviat, i els seus béns s’uniren a la veïna de Torredà.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1848 a Marià de Rocamora (òlim Roca de Togores i Carrasco), primer marquès de Molins.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1890 a Ferran Roca de Tagores i Aguirre-Solarte, després segon marquès de Molins, en record de l’antiga senyoria dels seus avantpassats.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1702, per Felip V, a Francesc Comes i Torró, senyor de Rocamartí (que havia comprat).
El títol passà als Solà, senyors de la Donzell, i als Foixà.
(Rocafort de Queralt, Conca de Barberà, segle XV – segle XX)
Jurisdicció senyorial que passà per successió als Queralt (segle XV). Centrada al castell de Rocafort.
Després passà als Centelles, comtes d’Oliva. El 1515 fou comprada pel doctor en lleis i del reial consell Joan d’Armengol, senyor de les baronies de Vallespinosa i de Montagut.
Fou confirmada com a títol del regne el 1747 a Antoni d’Armengol i d’Aimeric (mort el 1764), baró de Calabuig. Passà per enllaç (1805) als Peguera, marquesos de Foix, que la posseïren fins al 1881.
El 1930 fou rehabilitada per Ferran d’Alemany i Milà i es troba vacant des del 1954.
(Martorell, Baix Llobregat)
Antiga fortalesa, situada en un puig sobre l’Anoia, al sud de la vila.
Pertanyia als Castellvell, que al principi del segle XII hi fundaren el priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort.
Queden restes de murs, flanquejats de torres rodones, entorn de les ruïnes de l’església de Sant Genís.
(Canet d’Adri, Gironès, segle XV – segle XVI)
Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Rocacorba.
Hom pot considerar-ne el primer titular Jofre de Rocabertí, senyor de Rocacorba, que la vengué el 1402 a Blanca Despou, senyora de la Sala de Sant Martí i muller de Pere Galceran de Cartellà.
En temps de llur néta Constança de Cartellà, el rei la donà (1474) a Francesc de Verntallat, però fou retornada al fill de Constança,
Antic nom del poble de Picamoixons.
(Catalunya, segle X – )
Jurisdicció feudal, successora de l’antic vescomtat de Peralada, centrada en el castell de Rocabertí, que s’estenia per la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, les Escaules i Capmany, de l’Alt Empordà, i Morellàs i Bellaguarda del Vallespir.
Sembla que els vescomtes de Peralada adoptaren -no definitivament- des de la fi del segle X la denominació de vescomtes de Rocabertí. El primer vescomte a emprar aquesta denominació fou Dalmau I (vers el 971).
Hug Jofre I (1229-50) el 1242 lluitava contra el comte d’Empúries, però el 1248 hi havia fet les paus i fins planejava amb Ponç Hug IV la restauració de la ciutat destruïda d’Empúries. Jofre III (1250-82) i el seu fill Dalmau VI (1282-1304) seguiren una política semblant, però prevalgué la seva fidelitat a la corona.
Dalmau VI heretà de la seva muller Ermessenda de Navata la major part de la vila de Peralada, que es convertí en capital del vescomtat.
Per mort (després del 1672) de la vescomtessa Elisenda I el vescomtat passà als Rocafull, comtes d’Albatera, que es cognomenaren Rocabertí, i després (1728) als Boixador, comtes de Savallà, que també empraren aquest cognom fins a la seva extinció el 1862, quan el vescomtat passà als Dameto, marquesos de Bellpuig, cognomenats Rocabertí-Boixadors, i després (1899) als Sureda, als Fortuny (1912) i als Montaner (1973).
Antic castell, les ruïnes del qual s’aixequen al cim d’una aguda elevació, uns 2 km al nord de la vila, prop de la frontera estatal.
Esmentat ja el 948, pertangué al llinatge dels Rocabertí (segle XI). En les lluites de Ponç II d’Empúries i Ramon Berenguer IV de Barcelona, aquest se n’apoderà (1138), i sembla que el féu enderrocar. Fou construït de nou al mateix segle XII i tingué un paper important en la batalla del coll de Panissars (1285).
L’església del castell era dedicada a sant Romà. Prop seu hi ha el santuari de Santa Llúcia, abans església parroquial de Sant Miquel de Solans.
